ps. Aquest post està dedicat a un bon company i amic. D'aquelles persones que sempre t'acullen amb un somriure sincer, amb paraules afectuoses i una amabilitat infinita. Tendre i de veueta fluixa i dolça. Un encant d'home i millor persona, molt bona persona. Dimecres fèiem la mani junts, treia ferro als meus remordiments per no haver fet vaga laboral dient que cadascú sap el que pot i no pot, rèiem i caminàvem plegats. Dijous, acomiadaven companys seus i ho feia públic perquè era una gran injustícia. Divendres, l'acomiadaven a ell. Acomiadament improcedent amb la indemnització corresponent i atenent a raons tan inversemblants com no entendre la manera de fer de l'empresa, portar mal ambient entre els companys i clients.... Excuses. La veritat, només se m'acut que sigui o bé per fer vaga o bé per denunciar una injustícia. Per ser bon company.
Leroy Merlin ha perdut una clienta. Espero que en perdi més.
ps2. També el dedico a l'Ester, una senyora que va perdre un ull a causa d'una pilota de goma llençada pels mossos, una pilota que el sr. Puig diu que no es van llençar.
El que més se sent quan arriba una vaga general és allò que no serveix per res. Jo m'ho havia arribat a creure. Potser no té un efecte immediat però cala, va obrint ments. Tot el que estem vivint és molt bèstia i no ens podem quedar de braços plegats. I cada vegada més gent ho pensa.
He fet dues vegades vaga laboral el dia de la vaga general. I he treballat dues vegades el dia de la vaga general. I he anat a tres manifestacions. I com el que vaig viure el dimecres, cap. He anat a moltes manis d'indignats, a la independentista, a la del No a la guerra,.... i com la de dimecres cap.
Potser perquè és la que he viscut i he necessitat més. Potser perquè he vist gent que mai hauria anat a una mani d'obrers, aquella classe treballadora en qui els burgesets catalans no acabem/n de veure-s'hi reflectits. Famílies amb nens, avis, gent de totes maneres, agrupats d'acord amb la seva manera. Fins i tot polítics a qui hauria increpat si tingués valentia. Una manifestació per dir prou, perquè és cosa de tots.
Poc a poc va arribant a la gent que s'ha de fer alguna cosa. I els polítics bé ho saben. No diuen res, però ho saben. I tenen por. I per això carreguen. Però a cada insult en forma de reforma legislativa, a cada impost que s'apuja o es crea, a cada sac de diners que es dóna als bancs, a cada corrupte que s'indulta o amaga, a cada cop de porra que rebem, a cada mesura que només ajuda als rics.... cada instant ens fem més forts.
Si l'independentisme ha necessitat més de 30 anys per tenir una manifestació que canviï tot el procés. I desenganyem-nos, també ha necessitat de la crisi, quants anys necessitarem per trencar amb aquest capitalisme i dictadura dels mercats? Tan debò ni siguin tants.
I mentre aquest canvi es gesta, es pensa, ... cal seguir lluitant perquè l'estat del benestar, la democràcia, la justícia social, siguin el que el seu nom indica. Perquè els que manen pensin i recordin que la gent és la força, que ens cal treballar i ens cal viure dignament. i que per molt que es carreguin la sanitat pública, l'educació, els drets laborals i els llocs de treball digne, Perquè aquest d'aquest sistema corrupte molts no el causem: no paguem, no devem.
Dimecres vaig veure esperança. Feia mesos que no en veia i ho veia tot fosc. El poder és molt gran i ens caldrà molta fe i perseverança, però al final, els homes lliures salvarem la nostra dignitat i viurem en pau.
6 comentaris:
sigui com sigui hem de treure els corruptes del mig, són ells els que ens barren el pas a tot el que ens pertoca.
Juguem a una partida on els guanyadors ja estan decidits
Ja ho vas dir, desobediència social. Contra les imposicions injustes, desobediència, perquè ningú no ha votat un partit perquè el treguin de casa o el deixin sense sanitat. Ara només falta que tots n'estiguem convençuts, perquè si només desobeeixen alguns, no anem enlloc.
Subscric tot el que dius, rits.
Jo vaig fer vaga i vaig anar a la manifestació. I sí, i tant que serveix sortir al carrer; acaba servint a la llarga, és una cursa de llarg recorregut. I ens serveix a nosaltres, per mantenir-nos desperts. Cal seguir lluitant, sempre.
PD. Leroy Merlin perd una clienta més.
M'agrada molt aquest optimisme que desprens en aquestes paraules. Realment sembla que, ara sí, alguna cosa s'està movent. És evident que la crisi, com en el cas de la independència, està essent un dels motors de l'emprenyada general. Si tota aquesta merda acaba servint per remoure consciències encara haurà servit per alguna cosa... tot i que no em queda clar que pel camí s'hi hagin hagut de quedar tantes i tantes persones.
res és inútil, s'ha de perseverar ....jo crec que si que serveixen potser no de manera immediata ....mentrestant seguir i seguir protestant i fen vaga si cal... m'agrada sentir-te optimista !
JOAN GASULL, hem d’aconseguir que es faci justícia amb els corruptes. Que tornin el que han agafat ilícitament i que rebin un càstig.
Aquesta partida potser està ja decidida, però no sé fins quin punt saben veure que hi ha cada cop més jugadors no disposats a deixar-se sotmetre.
El be sempre acaba vencent.
XEXU, completament d’acord. Ahir vaig anar a una xerrada sobre desobediència civil i cada cop estic més convençuda que és el camí. Ara només ens cal que la gent s’hi vagi adherint, perquè només podem actuar per millorar la vida de les persones i qui ho hauria de fer, no ho fa.
Et sento completament diferent darrerament. T’estàs revolucionant? Sigui el que sigui o qui sigui que et faci veure les coses així, és genial perquè com dius només podem anar sumant gent.
PATI DI FUSA, i tant que és una cursa de llarg recorregut. I potser els fruits no es veuran massa, xò hi seran. Se’ns dubte hi seran. Hem de lluitar, i tant!!!
PORQUET, saps, a mi tb em sorprèn l’optimisme, he estat força negativa els darrers mesos, però el dia de la vaga general vaig fer el canvi. Jo tb crec que ara si, ara alguna cosa es mou. I queda moltíssim.
Ahir em deien que estem en un punt d’inflexió. De no retorn. Cal que tots ho tinguem clar.
ELFREELANG, i tant, perseverar. Gràcies, a mi tb m’agrada aquest optimisme que feia temps que no trobava en mi mateixa. I ens cal, la lluita serà llarga, xò ens cal.
Un petó a tots i totes!!!!
Ps i disculpeu el retard en contestar-vos els comentaris!
Publica un comentari a l'entrada