Venen, vivim, dies incerts.
Ens envolten.
Son dies per a valents. S'ha de tenir el cap clar i el cor en un puny. I arriscar-se.
Uns, esclaten d'optimisme, se senten nous i amb empenta.
Altres, més porucs, sembla que posem pals a les rodes.
Mai he estat valenta i la incertesa em pot.
Me n'adono i em faig ràbia a mi mateixa. Voldria no ser així.
M'esforço per no ser-ho en molts àmbits, però la pèrdua, el canvi al que tant em costa acostumar-se, es fa feixuc.
Surt un pessimisme, un immobilisme, una por.
M'avergonyeix.
Però el cert és que visc temps incerts.
M'envolten en el més proper.
I intento ser valenta en el que puc. Esforçar-me per sortir-me.
Arriscar-me, en la meva petita mesura.
I no puc estar optimista, sols sobreviure i creure i esforçar-me perquè vindran temps millors.
I em quedo amb els petits avenços.
ps. No puc. Em proposo no parlar més sobre els fets d'aquests dies fins que tingui el cap més clar. I amb tot, em qüestiono xq en altres moviments no em costa viure dins la incertesa. I el cert és que el moviment indignat en el fons encara és més radical i més incert. Perquè aquest el tinc tan clar i no m'espanta?
16 comentaris:
La incertesa no agrada mai a ningú, em sembla. Però a vegades la certesa d'on som encara ens agrada menys i aleshores ens belluguem.
Hi ha qui és més valent per una cosa i hi ha qui és més valent per una altra. Les persones som així. Res no és perfecte ni ningú ho és, tampoc...
Fem camí, rits, potser molt més com podem que no pas com volem, individualment i col·lectivament.
Deixa'm que et porti la contrària :-)
Què és això que "mai no has estat valenta"? Tu ets MOLT valenta!! Sempre parles clar, defenses el que creus, et manifestes... Què és ser valent?
Repeteix cent vegades:
Jo sóc valenta
No totes les coses ens donen les mateixes garanties. Per a tu el moviment indignat està clar, no hi ha discussió, perquè la situació que vivim és fatal. La independència és una altra cosa, i que generi dubtes no és res estrany. No pateixis per qüestionar-te les coses, si alguna gent ho fes, no dirien tantes bajanades sense arguments ni cap mena de criteri.
doncs, davant la por el millor que es pot fer es foragitar-la (perquè no serveis per res), i davant la incertesa el millor que es pot fer és informar-se.
hi ha molta informació ara que fa que la possibilitat de la independència es vegi més clara, més segura, millor!
prova-ho a veure si així et sents millor...
Fent camí s'aprèn, la incertesa i la por ens acompanya ens agradi o no a tots, fins i tot als més valents. I pel poc que t'he llegit, no crec que en siguis gaire de poruga.
PS: Genial, en Pau Vallvé!
els grans passos generen grans dubtes, atu i a tots. Potser de tota aquesta crisi la unica cosa bona que en sortirà serà la nostre independència. Serem valents
rits precisament d'aquest sentiment o potser realitat incerta i d'incertesa jo crec que surt positivitat....ni ha res cert ni tancat tot és obert i ben obert i els qui ens tenen por ho demostren amb amenaces ....ja som , serem i hem est valentes i valent, tu també rits!
Vivim en temps incerts, tens tota la raó. No sabem què ens depararà el futur ni si arribarà a canviar alguna cosa. Tan de bo hi hagi algun canvi! Ja que diuen que tots els canvis són per a millor........ DIUEN! jo no m'ho acabo de creure... hi ha canvis que són una bona merda, com el govern de Rajoy. Per això ens indignem, per això ens enrabiem, però ningú ens fot puto cas. A la mani de l'11S hi va anar molta gent, molta!!!! i què faran?? el que els hi convindrà.
Jo fotria una puntada al cul a tots els polítics!
Ei Rits!! I qui no en té de por? La por és adaptativa i avui dia en el país que vivim i tal i com estan les coses és una resposta del tot comuna. Tranquilitat i endavant les atxes, sense pressa i sense pressió per ser valents o per ser optimistes. La qüestió és que "anem fent" uns més a poc a poc, altres més ràpid... no hi ha una bona manera d'anar tirant. Cadascú al seu ritme i l'important és no paralitzar-se, no quedar immòbils, encara que els nostres passets siguin minúsculs.... Sortirem endavant!
Jo no diria poruga, diria prudent, i de vegades ser prudent és el més valent que es pot fer...
Respecte al tema polític: Catalunya està per fer. Tenim l'oportunitat de fer el país que nosaltres vulguem i com el vulguem ;-)
Rits, jo m'he il.lusionat amb aquesta mobiització per la independència com ho vaig fer amb la dels indignats, bé, amb els indignats encara més. Només la possibilitat de canviar les coses, per molta incertesa que hi hagi, ja em motiva. Tu ets molt reflexiva i gens poruga, crec, tens emocions però també arguments. Potser jo tendeixo a l'optimisme ingenu, però aquesta incertesa també pot derivar cap on volem, els petits avenços que dius poden donar lloc a un gran avenç (definitivament sóc una optimista ingènua :) Un petó i avanti popolo!
He anat a la web d'Occupy Wall Street i veig que hi ha una cassolada mundial pel dissabte 13 d'octubre: GlobalNoise, a worldwide cacerolazo march, an international showing of frustration and unrest on a global scale that would be hard to ignore.
http://occupywallst.org/
No sé si una acció que no té un objectiu definit i concret pot ser molt útil però almenys per mostrar indignació/malestar/crítica... ja em sembla prou bé. I que sigui a nivell mundial, també, perquè el desastre és mundial...
Els dubtes són totalment comprensibles, sembla que ens estem abocant a una mena de precipici al fons del qual no sabem què hi trobarem. Ara bé, almenys per la meva part, prefereixo saltar que no seguir on estem, que no ens du enlloc, al contrari, que ens ofega i ens margina. Prefereixo saltar i intentar volar que esperar a veure com em passen per sobre, per més incertesa que aquest vol em generi.
Hola rits! Ara fa uns mesos un amic em preguntava com em sentia per encarar un nou projecte que venia...i li deia amb il·lusió, ganes i...una mica de por. I ell em va dir millor digues respecte, que és positiu i al contrari de la por, el respecte ajuda a afrontar les coses amb calma i cap, però avançar. No podem deixar que la incertesa ens paralitzi, hem de seguir fent camí.
CARME, potser no agrada a ningú, xò hi ha qui sap conviure molt millor. Fa un temps em van dir que hi ha qui es belluga quan està desesperat, espero que no haguem arribat a aquest punt per fer-ho, x molt que la situació és ben difícil.
Certament, cadascú és com és, cal trobar on som valent.
Tan debò continuem fent camí.
ASSUMPTA, no, no sóc valenta. Parlar, de vegades és fàcil, actuar és el difícil, i crec que actuo molt menys del que hauria. O voldria.
XEXU, no sé si és qüestionar-me o no. Simplement, m'agradaria veure-ho tan clar. O més que tan clar, que ho veig, no tenir tanta por, xq no veig el camí clar. No sé com explicar-ho. Així com el camí dels indignats és incert xq el canvi no existeix prèviament, xq cal un canvi del sistema xq no funciona, en el cas de la independència, veig que després no s'arreclarien les coses, que amb això no hi ha prou. I alhora és un canvi tan gran. No sé com explicar-ho, només sé que em genera incertesa.
KIKA, veig l'opció clara, no és un problema de desinformació. Simplement, que no veig clar que ens depararà. Xq el futur no el podem preveure, no hi ha informació. I en part aquesta és la seva gràcia, ho sé, xò em genera una mica de por. És més una sensació molt interna de com visc aquests canvis que altra cosa.
SÍLVIA, fent camí, certament, no es pot aturar. Xò ara mateix tot m'aclapara.
Si, si que ho sóc, en molts àmbits ho sóc molt.
JOAN GASULL, serem valents, xò m'haureu de portar del bracet, xq de por en tinc. Aviam si ens en sortim!
ELFREELANG, que tot estigui tan obert, tan a l'aire és el que em fa una mica de cosa. Hem de ser valents, ho sé, xò em costa, en aquest moment, em sento corpressa en alguns sentits. I això que ara seria molt més fàcil, ja que molts es senten forts i valents en quant a la independència.
ALBA, això que els canvis son per a millor sempre m'ho dic o ho dic. Intento creure-ho, encara que de vegades em costa. Xò si, hem de pensar que els canvis seran per a millor.
El govern de Rajoy molts véiem que seria un desastre, xò la gent només tenia rancúnia. HI ha qui no es planteja què fa. Una llàstima.
Aviam què passarà. Una de les coses que em fa cosa de tot això és precisament el que comentes, ens estan utilitzant els polítics? Jo no me'n refio de cap i continuo pensant que cal un canvi. Potser cal que passi justament això, que la gent es mobilitzi per la independència i després es portin un xasco. Xò mentre tant, continuarem patint. Jo confio que si, que algun canvi hi haurà, xq si no, és massa desencoratjador.
MARTULINA, el teu comentari m'alenta molt. Certament, cadascú porta el seu ritme. Suposo que ara m'acapara tot. M'ha sorprès i desbordat. No ens podem quedar immòbils, tan debò sigui així. Xò m'angoixa i suposo que en el fons em sento sola. Necessito sentir-me acompanyada, que algú em porti del bracet xq amb això no acabo de poder.
DOOMMASTER, tot i així la prudència ha estat molt dolenta x aquest país. Justament quan calia un cop de valentia, la prudència ens va portar cap on som. No és massa diferent a la por.
Tan debò, xò potser el fet que estigui per fer tb m'espanta, m'espanta molt el que pot passar amb un govern de dretes amb CIU al capdavant.
GEMMA SARA, avançarem, segur, no sé cap on. Aviam si aquesta rauxa es manté. Xò a mi m'angoixa xq no tinc clar que sigui la única solució. Cal molts més canvis, xq si no....
Sóc conscient que el moviment indignat no s'atura. No surt als mitjans com ho va fer la mani del 11S, una demostració de com està de manipulat tot plegat. Xò la gent està molt organitzada i es van fent moltes coses. Dimarts la propera. I si, el 13O tb! Xq si, el desastre és mundial, xò molts només pensem que sols ens en sortiem.
PORQUET, suposo que si, cal saltar, xò el forat que veig és molt profund i em fa cert vertígen. Per això sento que no puc anar al capdavant, no ho tinc tan clar com amb d'alrtes temes que ho veig molt més clar i no em fa por el saltar. SUposo que cadascú és el seu. Hi sóc, hi saltaré quan calgui, xò no deixo de tenir certa por. No puc fer-hi més, no sé com explicar-ho. No sóc independentista de pro, sempre ho he dit, i hi sóc en tot això i em mullaré si cal xq molta gent que estimo hi creu, xò hi veig moltes coses que em fan cosa.
BARCELONA, quina alegria el teu comentari! M'agrada això de respecte, no atura. Xq com dius, cal fer camí.
Un petó a tots i totes!!
Publica un comentari a l'entrada