Aquesta setmana, una companya de la feina m'explicava que apuntaria la seva filla a unes classes de ball, de funky, jazz o el que es vulgui dir, perquè a la nena li agrada molt ballar i que si l'ha d'apuntar a fer extra-escolars, vol que siguin lúdiques. De més gran ja l'omplirà de feina.
A mi també em van apuntar a ballar perquè m'agradava. De petita, petita a ballet, però ho vaig haver de deixar perquè la mare es va quedar embarassada de ma germana i havia de fer repòs de manera que ningú m'hi podia portar, i després ja no vaig voler tornar. Així que em van apuntar al centre cívic del barri a fer aerobic, però, de fet, tenia ben poc de l'aerobic que es fa ara als gimnàs. Era tan divertit. No anava amb ningú de la classe de l'escola però recordo haver-hi fet molt bones amigues. Crec que aquí és on vaig acostumar-me a tenir diferents grups socials, a tenir la necessitat de conèixer diferents maneres de fer i relacionar-me. Em pregunto què deuen fer ara, ja que fa anys que ens vam separar i cadascuna va seguir camins diferents.
Eren unes hores on fèiem esport (bé, no era un entrenament però ens movíem) però també ens ho passàvem molt bé. Preparàvem balls, coreografies, el festival de curs i coneixia el món de la música. Allà vaig descobrir Madonna o el George Michael. Recordo un ball amb música de Grease i un amb Material girl i com no, el famós ball de Dirty Dancing.
Sempre m'ha fet gràcia això del ball en les nenes. Em fa molta gràcia quan es posen a fer coreografies al patí de l'escola, als temps lliures de les colònies, amb música, intentant semblar noies ja grans amb moviments sinuosos que no pillen. N'hi ha les que fan molta ràbia, que van "d'enteradilles" i que saben que ballen força bé, n'hi ha les que s'ho passen bé, que tenen manera de ballar de nena i n'hi ha de patosilles però que també s'ho passen la mar de bé (servidora era més aviat d'aquestes). Molta gent no ho valora bém ho entén com una cursileria o superficialitat, però m'és molt curiós com és un gest que es repeteix malgrat passin els anys, i per tant penso que deu ser una manera d'expressar feminitat que portem algunes des de ben petites.
Aquest estiu ha sonat molt aquesta cançó de la Kelly Clarkson. S'enganxa, dóna vitalitat i empenta (i m'agrada molt més que la de la Carly Rae Jepsen, que és pesadeta, pesadeta, apart que les lletres son completament oposades). I fa poc vaig veure el vídeo, ple d'aquestes coreografies fetes per gent en diversos llocs, alguns ballarins, però molta gent de carrer també. Així doncs, ballem, que el món s'acaba i que l'energia del ball ens faci més forts, perquè el que no mata ens fa més forts.
ps. Per suposat, hi ha qui no li agrada ballar! Segur que hi ha moltes més aficions!! i totes ben respectables.
Això si, com costa ara seguir les classes d'aerobic!! Aviam si em curo la lesió del genoll i m'hi poso, que em ve molt de gust, malgrat segur que no pillaré res de res!
Per cert, ja heu penjat la vostra bandera?
10 comentaris:
Ai!! he llegit el post i llavors he clicat les cançons i he marxat d'un vídeo a l'altre i gairebé m'oblido de tornar a posar el comentari!! :-))
A mi mai em van apuntar a ballet, però igualment m'agradava -i m'agrada- molt ballar. Tenia bon sentit del ritme i poca cosa més :-))
Actualment, amb l'artritis, poc puc ballar, però a vegades, pels matins, a casa sola, em poso música i ballo... després vaig coixa, però... hehehe "qué me quiten lo bailao" (i mai millor dit)
És cert que moltes nenes fan algun tipus de ballet o dansa com a activitat extraescolar, mentre que els nens apunten més als esports tipus futbol, bàsquet, etc. :-))
Suposo que a l'escola no, però em sembla que a dia d'avui trobo més homes interessats pel ball també. No és només cosa de dones, tot i que està clar que encara porteu la davantera en això. A mi no m'interessa massa, no és un món en el que m'hagi passat pel cap entrar mai. Però qui sap.
Jo em quedo amb la Carly Rae, tu. És més fresca, ehem, en tots els sentits.
hehehe. M'ha fet gràcia això de les nenes ballant perquè no fa gaire vaig veure a la meva neboda de 5 anys i mig ballant la música de bola de drac i em vaig quedar flipant com de bé ho feia! A mi no se'm dóna gaire bé, però m'agrada, tot i que fa la tira que no ballo!
a mi mai em va agrdar ballar ni tampoc vaig tenir l'oportunitat de fer-ho....ballar he començat tard, ballar al meu aire, fent el que em surt....en fi ballem i dansem que treu tots els mals!
Ostres, ballar, a mi em van apuntar de petita a ballet per corregir els peus plans (i plantilles), hi vaig estar uns anys, després m'ha agradat molt ballar a la discoteca (sobretot al Màgic, quin gran antru), i ara estic recuperant-ho amb la Sara, que balla molt bé i li agrada molt (de fet, l'apuntem a una acadèmia), no sé què ho fa però a les nenes ens agrada més ballar, sí, en general (a la meva època, l'escena final de "Grease" causava furor). Fa poc vaig anar a ballar amb una mama de l'escola, ens vam treure 10 anys del damunt! (després van tornar). Ballem, Rits!
Benvingudes les activitats lúdiques perquè els nens interactuïn i es diverteixin, tot no ha de ser estudiar!. El video, ple d'energia, no la coneixia, ve de gust moure l'esquelet! :-)
Abraçada!
Ballem doncs!!!! Gràcies pels vostres comentaris!
I tant, ASSUMPTA, l'important és passar una estona, desfogar-se. Encara que vigila i amb moderació. Jo tp puc ballar massa ni fer aerobic, m'han trobat una lesió al genoll (ja ho explicaré algun dia). Espero recuperar-me i poder fer aerobic.
És ben curiós això de les activitats, és clar que cadascú faci el que li agradi! tb hi ha nenes que els agrada jugar a futbol i nens ballar.
XEXU, homes interessats en el ball? no en connec massa, bé si, coneixia un noi que es va apuntar a balls de saló per aprendre a lligar!! hehehe, sempre ens riem d'ell. Precisament, els balls de saló no m'agraden gens.
Algun dia, qui sap, et tornis un Fred Astaire, la vida, sovint, ens sorpren.
Fresca? potser si, xò no em convenç, em sembla massa repipi.
TIRAI, ballant amb Bola de Drac!!!! hehehehe no et pensis, a mi tp se'm dóna gaire bé, xò m'agrada moltíssim. Si t'agrada, endavant!!!
ELFREELANG, és clar que si, ballar com vulguis, jo tb ballo al meu aire. I treu molts mals de cap.
GEMMA SARA, Magic has dit? hahahaha, que encara hi haurem coincidit! Amb els amics encara hi anem de tant en tant. Bé,a ra, des de l'hivern passat no hi he anat, xò encara, encara!
Grease ens va marcar moltíssim.
Que bé que puguis ballar amb la Sara, ha de ser ben divertit!!
AUDREY, si jo tb sóc d'aquest parer. de vegades veus nens tan atapaïts i potser si es distraguéssin més, els aniria millor.
Donçs a moure'l sense parar!!
Un petó per a tots i totes!!!
A mi se'm dóna regular però no per això he deixat de fer-ho: sardanes,sevillanes, dansa oriental, ara flamenc... I tinc unes ganes d'entrar a una discoteca i no sortir-ne, com a mínim, fins les sis!!!!
A l'escola també ho veig això amb les nenes i fa tanta gràcia quan et vénen a ensenyar les coreografies!
Millor la 1ª, la Carly és una pesada :)
Ballar, lo que se'n diu ballar, feia el que podia, però m'agrada. La Beatriu, ma filla, sí que en sap!! I els homes... :D
Doncs a mi ballar em feia una vergonya terrible. Odiava quan a l'escola ens feien preparar una coreografia per educació física, perquè era conscient de no tenir ni gràcia ni traça, i el meu cos no era cap figurí com per a què cap moviment quedés bé. De més grandeta, quan anàvem a discoteques, no era capaç de moure'm sense beure primer una mica. Fatal, és una cosa que no porto dins de cap manera.
L'únic cop que he gaudit ballant va ser preparant una coreografia (tot just fa dos anys) per al ball de les Fúries dels Pastorets de la meva ciutat. Suposo que em vaig adonar que podia seguir els passos i que no era a qui més li costava. M'ho vaig passar pipa! Ah, i sonava Womanizer... molta tela, aquesta cançó en una obra de teatre de parròquia! ;)
Publica un comentari a l'entrada