30/9/12

Alguns dies de pluja (no tots)


Al matí sortia de casa d'hora (no ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora però si aviat per un dissabte al matí i més havent anat a dormir una miqueta tard) i no he tornat fins el vespre. I en aquell moment, ja plovia; ja s'intuïa que seria un dia passat per aigua. Dia gris fosc sense ni un instant de treva.

Dia d'encarar presents i de retrobar-me amb passats. De no saber on sóc. Ni qui vull ser. De sentir el que no tens de manera ben palpable, del que perds i se'n va corrent avall. Dia de fer-te la forta quan et voldries esmunyir. Dia de sentir-te un no res.

Amb tot, m'agraden els dies de pluja. La frescor que es desprèn, l'aigua mullant-te la cara, acaronant cada part de la pell resseca pel pas dels dies i les obligacions, l'aire més pur com si fos més fàcil respirar. L'olor de la pluja i de la terra mullada. El soroll de l'aigua en caure.

Però el cert és que hi ha dies de pluja que posen molt trista. Que la melangia es fa molt punyent. Que la realitat feixuga no se sap com encarar. Aquests dies de pluja son odiosos, perquè no dir-ho, preferiria que no existisin.

I així arribo a casa un dissabte a la nit, paradoxalment, també molt d'hora. Em desconnecto, intento sopar engrunes de tot i de res, amb una copa de vi, m'escarxofo al sofà a veure una peli nyonya i amb el puck damunt per esmorteir el pes de tot plegat mentre sento caure la pluja com a company de tot el dia.

No sé què ha estat, potser un somni, potser un àngel de serenor. Miro per la finestra i ha deixat de ploure. Potser demà el dia no serà gris fosc i deixi entreveure un altre color.

Lovesong by Adele on Grooveshark


ps. Sense res a veure, però el cert és que vivim moments històrics per a la independència, però ens oblidem que mentre  la treballem (prioritàriament els quatre propers anys .....) estem en crisi i que a Madrid estan atonyinant a qui lluita pel dia a dia, que independents o no, és molt dur i injust. Se'm cau la cara de vergonya per no haver anat aquesta tarda a la manifestació, simplement perquè no m'hi veia en cor.
La imatge, de google. La cançó, simplement m'agrada. Més la versió original, xò avui s'hi esqueia aquesta.

16 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Però hi havia manifestació avui a Barcelona? Pensava que només a Madrid (bé i a altres llocs d'Andalusia, València, Balears...). No he vist les notícies, però he vist imatges de Madrid després. No podríem combinar la lluita per la independència amb la lluita contra les retallades (o sigui: que no haguem de pagar la disbauxa financera)? Però esclar, hauríem d'anar contra el Mas que és el que ens portarà al nou estat... Com deies tu fa poc, són temps d'incertesa. I bastant complicats.

Parlaves de la pluja... a mi depèn de com m'agrada i depèn de com no, o sigui, depèn del meu estat d'ànim. Maca la cançó del Raimon, "al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa..."

Una abraçada animosa, rits. Pensa que potser les coses milloren i tot!!


(Em surt un error al reproduir la cançó, a veure si més tard...)

fanal blau ha dit...

La pluja ja ho té això...:)

kika ha dit...

lja esta`bé que la pluja provoqui sensacions que ens facin canviar la rutina, sinó no la canviaríem mai!

joan gasull ha dit...

e clima ens canvia el nostre estat anímic...de vegades per bé i de vegades per malament.
Però sempre pensa que les noies molles per la pluja són molt sexys......alguna cosa té de bo la pluja.... :-)

Galionar ha dit...

Potser el necessitaves, aquest dia de sentiments no del tot apacibles que la pluja ha propiciat. Potser quan torni a sortir el sol caminaràs molt més lleugera que abans de ploure... Espero que tot vagi bé:)
Una abraçada!

Gemma Sara ha dit...

És veritat, hi havia dues manifestacions a Barcelona.... Avui fa sol, rits!

Alba ha dit...

Has descrit tan bé un dia de pluja... sovint aquests dies grisos, melangiosos... em fan posar toveta. M'agraden i alhora em desagraden. La Terra necessitava aigua, feia molts mesos que tenia sed!

XeXu ha dit...

Em sembla que la pluja és una mica una excusa. Sembla que la pluja porta implícites moltes coses, però la pluja només és pluja. Aquests moments com els que descrius es poden tenir en qualsevol moment, i t'ho dic per experiència, però la melancolia s'associa a la meteorologia des de sempre. És clar que cadascú se sap les seves coses, i no dic que no sigui possible que a tu t'afecti especialment. Avui el dia s'ha llevat molt millor, així que no hi ha excusa per recuperar el somriure, no? Si la pluja t'afecta negativament, el sol t'ha de fer l'efecte contrari. Si no, maleïda la gràcia.

montse ha dit...

Aquests temps de reflexió són tant necessaris com la pluja que cau.
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

A mi la pluja , personalment , només m'agrada quan cau bé, sense fer mal, lamento no haver.me assabentat que hi havia una mani...darrerament entre la feina de la feina i les reivindicacions quotidianes em perdo una mica, no es pot abastar tot...l'actuació dels polítics que manen lamentable ( ells deuen donar les ordres a la policia no?)encara que vivim temps molt complicats sempre després de la pluja el cel és més net i es veu més clar...ànims i endavant!

Maria ha dit...

A mi la pluja m'encissa. M'encanta escoltar l'aigua caure mentre llig un bon llibre o estic veient la televisió. M'ajuda a relaxar-me i a pensar. És interessant.

S.N. ha dit...

Ja..no tots però és que aquest era DE LLIBRE. Un dia de pluja històric. Dels que ja no se'n troben.
Què m'has de dir a mi...tot és tristesa...

Assumpta ha dit...

Avui ha fet un dia ben maco... assolellat i amb un matí i vespre fresquets ;-))

A mi la pluja no m'agrada gaire, però en el meu cas és per un altre problema... uisss :-P

MBosch ha dit...

A mi també m'agrada la pluja. Ara, de manera així puntual i sobretot quan sóc al llit.

rits ha dit...

Estimats, demà, amb calma, us responc a tots!
un petó

rits ha dit...


Bé, l'endemà s'ha convertit en quatre dies. Els dies de pluja van passar, les sensacions que el provocaven, potser no tant.
Un cúmul d'històries, què hi farem. Segurament el dia era una excusa, a mi m'agraden molt els dies de pluja i no només els dies de pluja porten sensacions com les que descriu el post, és cert.
Esperem que sensacions més agradables ens invaeixin d'ara en endavant.
Un petó a tots!!