22/5/12

Serà l'actitud



Petites coincidències, petits ensurts que capgiren el dia, la setmana, el mes. Que poden fer somriure o deixar caure una llàgrima, qui sap com poden esgarrifar.
Detalls, regals de color blau. O taronja. O lila.
I en el fons, tot és segons es miri. Segons es tingui capacitat de reaccionar.
Capacitat de canviar d'actitud.
Res de canviar com som, que això és impossible, però si de donar un gir.
Perquè llavors del que et faria petita, petita davant d'un monstre, doncs llavors es converteix en somriure.
Ganes d'un nou camí, de deixar enrere la voravia. I qui sap cap a on, ni com, malgrat ens fem grans i els cabells blancs pessin tonelades.
Un bon dia perquè el vent s'emporti d'una vegada per totes la melangia dels dies grisos.

El hambre invisible by Love of Lesbian on Grooveshark

ps. I un bon dia perquè surt a la llum un disc....encara que.....
La foto, regal de la fanalet. Fins i tot desprenen olor!! Moltes gràcies!!

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Això de que els cabells blancs pesen moooooolt no ho diràs per mi, oi? ;-)))

Una foto ben bonica, m'agrada! La Fanalet en sap molt... però, a més, aquí al teu blog, llueix la mar de bé ;-)
A veure si el vent s'emporta tot allò que tu vulguis que s'emporti (però un vent moderat, eh? res de les ratxes huracanades reusenques hehe) ;-)

S.N. ha dit...

Opino el mateix del dia d'avui? Necessito una transformació i un canvi de rumb, estic en el moment de trencar el cercle viciós...però no sé com fer-ho!! Aaaaaaaaaargh!!

Yáiza ha dit...

Un gir, un gir. Això necessitem tots. Un gir i que tot torni a anar bé.

Per cert, has canviat la foto d'en Puck? No sabia que era tan pelut!! O, en tot cas, ara el veig més pelut...

Garbí24 ha dit...

la vida es plena de girs i en cada un d'ells ens hi queda alguna cosa.....mentrestant posem cabells blancs, simptoma de responsabilitat

Carme Rosanas ha dit...

O per mi... que també en tinc eh? (de cabells blancs)

I vinga som-hi, jo m'apunto a canviar d'actitud, a tornar a ser capaç de reaccionar i als girs que facin falta. Au, amunt i crits!

Sergi ha dit...

Sempre busquem un rumb, un camí, sempre hem d'estar igual. Potser avui és un dia de reflexió, però jo només et diré una cosa, vulguis o no: felicitats.

Alba ha dit...

Doncs tens tota la raó, l'actitud és allò més important alhora d'afrontar els reptes del dia a dia.... depén de com la vida pot ser molt dura i lletja, però si sabem donar-li aquest gir, tot pot canviar en tan sols uns instants!! Som-hi doncs!!!! Abraçada!!!

Cris (V/N) ha dit...

Actitud positiva, enèrgica.... sempre endavant, enrera ni pe agafar impuls :) petons grans reina!!

El porquet ha dit...

No ho serà... és, Rits, és l'actitud! Tot i que és ben fàcil dir-ho, però també difícil de fer-ho i, molt fàcil caure en el desànim (ho dic per experiència i ben recent).

Un post preciós, de veritat. M'ha fet pensar. Gràcies!

Elfreelang ha dit...

L'actitud fa molt...un post molt maco...ostres a mi em em deu pesar molt el cap....el tinc curull de cabells bancs i grisos.......la foto que t'han regal és preciosa....( fanal blau és una gran fotògrafa malgrat el que ella digui)

Gemma Sara ha dit...

Ep, és el teu aniversari? (o va ser-ho fa dos dies). Si ho és (i si no, també), felicitats!! Espero que vinguin molts dies lluminosos i que aquest canvi d'actitud te'n porti molts més. El tema dels cabells blancs... ai, jo passo per la perruqueria religiosament, però ells s'entesten a sortir una altra vegada, es veu que no entenen el missatge :)

Jordicine ha dit...

Una olor boníssima! Reflexions d'aniversari? Doncs res. Aviam què ens depara el futur. Un petó.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i les felicitacions. Un post no gaire clar, amb moltes petites coses que m’havien passat i sense saber massa com explicar. Però com sempre, li heu tret molt!! Un petó per a tots i totes!
 
ASSUMPTA,  no dona, ho dic per mi!!! Me’n surten molts i em pesen, xq em pesen els anys!!! (i els kilos! Hehehe)
La fanalet és una crack!!!!
Aviam, el vent s’ha endut la melangia, i ha portat un xic més d’inseguretat, xò bé, que s’hagi endut la melangia ja és prou! I si, les ratxes huracanades crec que ja s’han acabat! Quina calor que fa!!!
 
SN, si sapigués com trencar els cercles viciosos,... diuen que és proposant-s’ho, xò no ho crec pas. De vegades, cal un clic, que no tinc ni idea de quan apareix. Continuo volent canviar, aviam si me’n surto!! Espero que tu tb!!!
 
YAIZA, en el meu cas fa moooolt que no va bé. Després de donar-me, martiritzar-me,... he arribat a la conclusió que el rumb sols el podem canviar quan tenim força. Espero que el teu torni a tenir bon rumb.
Si, és el rei lleó! M’encanta aquesta foto i les canvio de tant en tant. És molt pelut!
 
JOAN GASULL, hi ha girs que sempre t’acaben portant al mateix lloc, caldria poder fer un gir cap a algun lloc nou. I si, queda cosetes, ben maques (o no) xò sempre queden.
Segur que donen responsabilitat? De vegades em sento encara com una nena petita
 
CARME, crec que tots més o menys tenim cabells blancs i hem sentit el que significa fer-se gran.
Sé que em repeteixo, no és nou aquest post. I sé que sempre em dius amunt! Aviam si aquesta és la refinitiva!! Cal girar, xò com costa....
Espero que el teu canvi et vagi mooolt bé!
 
XEXU, moltes gràcies! És clar que m’agrada que em felicitin, xò aquest any l’aniversari m’ha portat a pensar en moooltes coses, masses cabells blancs i pocs camins on caminar.

ALBA, la vida, certament, és molt dura i lletja. I de vegades ens quedem en aquesta lletjor. Fer el canvi no és fàcil, xò cal. Ho intentarem.

CRIS, impuls, l'energia dóna impuls i cal.

PORQUET, ho és, i per alguns (parlo per mi) ens és moooolt difícil tenir-ho present. És massa fàcil caure en el desànim. Avui mateix hi he caigut, xò no es pot fer. No s'ho val.
Merci, me n'alegro que t'hagi agradat perquè per a mi era un post sense massa sentit o que no s'entenia, molt dins les entranyes. Espero que els pensaments que t'han desprès et facin mirar enavant.

ELFREELANG, potser hi ha a qui no li pesen els cabells grans, suposo que tot, com el post, és actitud. A mi, em pesen, ara mateix em pesen, xò bé, anirem mirant.
La foto és preciosa, i tant!!!!!

GEMMA SARA, doncs si, era aniversari i sant, tot alhora!! moltes gràcies. El que passa és que aquest any no ho vaig dir al blog, em va sortir aquest post.
Jo tb vull aquests dies lluminosos, els buscarem!!!
els cabells blancs son un desastre!!! ni perruqueries, ni res, son ben rebels!

JORDICINE, mira, va sortir així, el post. El futur, no en tinc ni idea. Hauria de ser una sort, no?

Un petó!!