2/5/12

Alçar el vol


Volar ben amunt, ben lluny.
Aire de llibertat.
Sentiment de descans, de pau.
Poder sentir la suavitat de l’aire, la lleugeresa del vestir.
Necessitat de nous camins; de fet, un camí propi.
I noves percepcions de tot plegat.
Alçar el vol amb dignitat i fermesa,
encara que sembli tenir el cap perdut en mil i un pensaments.
Lliurar-se de neguits innecessaris, de dolorosos sentiments que no porten enlloc.
Tempestes que es repeteixen, entorpint-t'ho tot.
Només cal desplegar les ales.

Anna Nalick - Breathe (2 Am) by A Lot Like Love on Grooveshark

Ps. Recordo quan vaig estudiar la Victòria de Samotràcia a l’escola. Em va fascinar. I em va commocionar la primera vegada que la vaig veure, quan puges les escales de Louvre. Meravellosa.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs apa, a volar. Atreveix-te a saltar sense xarxa. De vegades cal.

Ariadna ha dit...

Nous camins... jo crec que el camí és el mateix, però ens l'hem de mirar amb altres ulls, uns ulls que el fan diferent. La diferència som nosaltres, no el camí.

Ps. M'has fet venir al cap l'estiu passat que hi vaig ser amb els nanos. L'escala estava plena de gent i ens vàrem posar en un dels laterals i des d'allà em vaig mirar l'estatua i... si, suposo que vaig alçar el vol amb els pensament... i els nens vinga dir-me: mama va! què fas aquí plantada?

Ptns.

joan gasull ha dit...

per fer-ho només cal estar-ne convençut

Carme ha dit...

Desplegar les ales... amb seguretat i fermesa.
Endavant!

fanal blau ha dit...

Sempre ha estat una escultura que m'ha impressionat. Em van regalar una reproducció d'un viatge a Grècia fa més de vint-i-cinc anys. Mira tu que de trasllats n'he fet, des d'aleshores, uns quants. I sempre ha vingut a la nova llar.
Vola, rits! Desplega les ales i amunt!
Una abraçada!

Rafel ha dit...

Cada cop que vaig al Louvre l'haig de veure, és impactant.
Una bona metàfora de que s'ha d'alçar el vol encara que pel camí ens deixem algun bou i alguna esquella.

Assumpta ha dit...

Jo tinc una foto al seu costat, al Louvre!! Que vàrem anar a Paris de viatge de nuvis hehe... Quan la vaig veure... uaaaaaaaau!! Em va impressionar!! Veure "de veritat" allò que abans només era foto en el llibre fa molta il·lusió!!

Descans, pau...
volar, pau fermesa...
Endavant, Rits!! A volar ben alt!! que tu pots!! :-)))

El porquet ha dit...

Doncs un, dos, tres i alehop! A volar! I compte amb els cables d'alta tensió, això sí! ;p

Jordicine ha dit...

Sempre cap a dalt, clar que sí. Vola i gaudeix! Un petó, RITS.

S.N. ha dit...

Opino exactament el mateix q has posat a la "Ps.".
És increïble així sense cap ni braços...tot el q transmet i la sensació de llibertat i lleugeresa que potser si estigués sencera no seria igual...miiiiiraquè et dic!

Gemma Sara ha dit...

Volar amb el cap, en somnis, volar realment, metafòricament... Volar és fantàstic, rits!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. El post tenia una càrrega personal important, suposo que com sempre, xò feia molt de temps que volia fer un post amb aquesta imatge. M'impressiona. Moltes gràcies pels vostres ànims, ells em donen força i cert compromís en desplegar-les.

XEXU, uix, saltar? No, no, que sóc molt poruga, i sense xarxa? Uix, encara menys. Només volar una miqueta, alçar el vol en terrenys coneguts. Ja sé que cal, xò no m'hi veig en cor. Ja arribarà el moment de saltar. I espero llavors, tenir força per fer-ho. Ja veurem.

ARIADNA, el camí el mateix i la diferència nosaltres? No hi havia pensat. M'ho agafo. Ara necessito mirar la meva vida amb una mirada diferent. Crec que d'això anava el post.
Jo tb recordo quan la vaig veure i la força que em va donar, és ben bé com descrius.

JOAN GASULL, ais que dones en el punt clau. Estar-ne convençut. I això encara dubto una mica, crec que ja em coneixeu massa i sabeu que sóc cagueta. M'hi esforçaré per no ser-ho.

CARME, aquesta seguretat i fermesa em falten, xò he de treballar-ho. Necessito desplegar les ales.

FANAL BLAU, a mi tb m'impressiona. És bellíssima i molt intensa. Intento desplegar-les, poc a poc i ben amunt.

RAFEL, aquests bous i esquelles, potser cal que quedin enrere, no sempre, xò de vegades calen.
És molt impactant, a més està a l'inici de tot.

ASSUMPTA, i tant que fa il·lusió, és una visió completament diferent. Recordo la primera vegada, en tenia tantes ganes i em va agafar completament per sorpresa, no esperava que estigués només pujar les escales, va ser un gran inici.
No sé si puc, suposo que si, i potser m'ho he de creure. I aquesta és la mare dels ous.

PORQUET, si volo per prats com els que tu camines i puges, allà no hi haurà cables d'alta tensió! Sols pau i bon aire per respirar.

JORDICINE, si, millor cap a dalt, que si voles cap abaix sols pots topar amb el terra. Però amb mantenir el vol ja en tinc suficient, que no sempre és fàcil.

SN, ostres, no hi havia pensat mai amb els braços. Crec que tens raó, potser l'espatllarien, a no ser que estiguéssin agafats al tors, em costa d'imaginar-los. La mantinc així, tal qual està!

GEMMA SARA, volar realment no se'm dóna tan bé, no puc evitar estar una mica tensa. Però bé, els vols en somnis, aquests em porten a indrets meravellosos i em permeten aconseguir-ho tot.

Un petó a tots i totes!!