15/5/12

#15M. Any 1

"la realidad te obliga a elegir, entre los indignos y los indignados"
Eduardo Galeano

Si, si, avui és 15M. Ha passat un any. I en un any poden succeir moltes coses, com que la indigació desperdigada es trobi, es manifesti i s'uneixi. I siguem molts.
Que poc a poc es vagin caient els prejudicis, els intents de desprestigiar, ridiculitzar-ho, desmantellar-lo.
I si, anem a pas lent, però segur. Només cal sortir a les places, als barris. Allà s'està fent molta feina. Molt més lluny del que ens diuen els mitjans, molt més seriosa que les quatre fotografies que s'ensenyen, molt més respectuosa que els cops de porra que ens donen.
I el moviment s'enforteix. Perquè som tots. I el canvi només pot venir per nosaltres. Perquè ningú vetllarà i de fet tot va cap a pitjor.
I, de fet, tot es cou millor a foc lent. 
I avui toca celebrar-ho, dient que no solament es xerra o manifesta sinó actuant, demostrant que no ens rendim, no es té por.. Perquè tard o d'hora ens hauràn de tenir en compte. I no es tracta d'una revolució, es tracta de justícia.

ps. Volia fer un post molt més acurat, però no hi ha manera, la realitat et convida i et demana estar al carrer. Més que mai.
Si voleu llegir sobre el 15M, una bona reflexió
I si us voleu sumar, hi ha accions, assemblees, trobades, xerrades, conferències ben a prop.
Disculpeu el retard que porto amb la resposta dels comentaris dels posts anteriors.
La foto, d'una gran crónica de la mani de dissabte.
Me'n vaig cap a Mordor!

11 comentaris:

montse ha dit...

Un any i anem a pitjor, la indignació segueix creixent.

El porquet ha dit...

Rits, admiro la teva fe, la teva fermesa i la teva constància en el seguiment d'aquest moviment. Com ja t'he comentat en altres posts d'aquesta temàtica jo me'l miro una mica amb reserves, doncs hi ha coses que no m'acaben de convèncer. D'altra banda estic segur que, com comentes, s'està fent molta feina a la que ni tan sols es dóna publicitat, i és per això que potser, a gent com jo, aquest aniversari els sembla més un rèquiem pel moviment que un veritable pas endavant.

Ai no ho sé, Rits, no t'enfadis, eh? Però és que no se n'ha sentit a parlar en tot l'any (i t'ho dic jo que acostumo a estar més o menys assabentat de tot el que es mou), i ara torna a sorgir per a commemorar l'aniversari. No crec que anar celebrant els aniversaris serveixi de massa cosa. Ha de ser una feina constant. I ho sé, em diràs que hi és i que hi ha gent que hi treballa tot l'any... però jo no acabo de veure resultats, o a on ens condueix tot això.

No vull emprenyar-te amb aquest comentari, només faig una reflexió des del que s'ho ha mirat una mica en la distància per diversos motius que ara no tornaré a explicar.

En tot cas, celebro que hi estiguis tan implicada. S'ha d'apostar fort per aquelles coses que creus. I tu ho estàs fent, i això ja em mereix tot el meu respecte i la meva admiració.

joan gasull ha dit...

encara hi ha massa por dins nostre com per fer el que s'hauria de fer....Però no afluixem i alguna cosa es consseguirà

rits ha dit...

MONTSE, anem a pitjor, cada dia és més desesperant i la indignació creix. X això no entenc xq la gent es resisteix tant.

PORQUET, moltes gràcies pel teu comentari. No m'enfado pas, al contrari. És cert que aquest any tb he aprés a no prendre'm malament les crítiques o posicions oposades, xò suposo que té a veure amb d'altres coses més personals. Intentaré respondre tot el que planteges.
Entenc les teves reserves, no creguis que estic d'acord amb tot. És molt difícil. Un moviment que diu que aglutina totes les maneres de pensar és molt difícil de gestionar. Hi ha qui creu que la solució passa per la independència, d'altres pels quals el més important és le República, hi ha qui viu en un món molt diferent, …. suposo que això és una gràcia i alhora un limitant. Entenc que cada manera de pensar és completament respectable i per tant el que cal és trobar els punts d'unió, fer fort s els punts on poder treballar a la una. I això, en dues setmanes no es fa. I en un any, tampoc.
Ara es comencen a veure resultats. Qui més està actuant i tenint resultats és la Plataforma d'afectats per l'Hipoteca, els desnonaments, els pactes de dació en pagament, l'ocupació de pisos de bancs per a desnonats,... tot això son resultats i els que menys se senten, son els que estan fent més feina.
La Plataforma pels aturats tb treballa de valent.
I els iaioflautes i les assemblees, ja no diguem.
I ahir va ser un gran dia. La gent que està més implicada estava molt contenta. A totes les entitats bancàries on es va anar per negociar dacions de pagament d'hipoteques es va aconseguir poder tenir cita per negociar-la. I creguis o no, ja és un gran pas. A pl. Catalunya aquests dies s'ha recollit signatures per a una iniciativa popular de reforma de la llei hipotecària,....

rits ha dit...

No, no es dóna resultats, xò si un vol estar informat, es troba. Dius que estàs força assabentat del que es mou, doncs t'asseguro que cada setmana a un munt de barris es fan xerrades, manifestacions, ocupacions, projeccions, moltíssimes activitats. Si un vol conéixe-ho, es veu i visualitza.
Em sorprén que diguis que durant un any no n'has sabut res. És una cosa que ni m'havia plantjat. Tinc tanta informació constant, que em sorprén que la gent no sàpiga més, xò veig que és una realitat.
Per altra banda, el cert és que durant aquest any s'han fet 3 grans manis: la del juny, d'ocubre i la de l'altre. No n'has sentit a parlar? I no pots demanar a la gent que surti al carrer cada setmana, això si que seria la mort. Les accions s'han de pensar força.
Tb és cert que en aquest any el moviment ha tingut moltes corrents en contra. Des de l'allargament de l'acampada, cosa que va perjudicar moltíssim pels vicis que es van donar als actes de violència del parlament, les multes per posar difusió al carrer o l'intent de trencar-lo del dia de la vaga general amb els detinguts. Tot això dinamita molt per a la gran massa que s'ho mira amb recel. Per sort grups com els iaioflautes estan donant un testimoni que encoratja.
I tb és cert que hi ha que pensa que no s'ha aconseguit res. Molts volien una revolució, un canvi dràstic i això no s'ha donat. En molts moments jo tb he sentit aquesta desinflor, de no serveix per a res i no aconseguir res, és més aquest matí he tingut aquesta sensació, però la revolució s'ha de gestar, s'ha de pensar i estavem tan adormits. Però tant. La societat d'ara tb estem acostumats als resultats ràpids, a la necessitat de triomfar o fracassar, i s'ha de trencar aquesta immediatesa. Cal pensar-se bé com podem fer les coses. I els indignats no som ni economistes, ni polítics, ni ho volem ser. Només ciutadans emprenyats amb qui s'aprofita.
Pobres demanant una societat més justa i on poder viure.
I aconseguir-ho, demana temps.
No estic tan implicada com voldria. Estic subscrita a una assemblea, i de tant en tant vaig a algun acte, xò la meva acció és en un altre Moviment i no em puc dedicar a més. Això si, ahir vaig anar a les torres de mordor, les de la Caixa a Maria cristina, i amb els antidisturbis darrera i tot, vaig sentir que estava fent el que havia de fer. Vaig honrar els meus pares, a qui han estafat amb les preferents.
Sovint penso que encara ens han de matxacar més perquè la gent acabi sortint. I això m'entristeix.

JOAN GASULL, xò amb por no farem res. S'ha de perdre xq només ens tenim els uns als altres. Jo no penso afluixar, segur que aconseguim.

Un petó per a tots i totes!

Gemma Sara ha dit...

Rits, avui he passat aquest link de la reflexió sobre el moviment a dues amigues de la feina que són tant o més escèptiques que el porquet (també els hagués pogut passar la teva resposta). O no em sé explicar, o hauria d'insistir en els èxits concrets o tenim maneres diferents de veure el món, o totes tres coses... Gràcies per la teva lucidesa!

pons007 ha dit...

Arribarem a Modor, els Orcs d'esquadra el protegeixen.

http://instagr.am/p/KppVTPTInI/

Jordicine ha dit...

Cap a Moldor? Jajaja. Sense iniciatives com aquesta, no aniríem enlloc. I com ens van les coses... T'aplaudeixo pel teu compromís, RITS. Un petó molt gran.

rits ha dit...

GEMMA, tots tenim dubtes i moltes coses que no sabem. No podem esperar que tothom pensi igual, l'únic que podem fer és donar els nostres arguments. I que la gent triï. I fer el que creguem que hem de fer.
M'ha costat arribar fins aquí, jo m'enfadava molt, xò no he aconseguit res de res enfadant-me.

PONS007, cap allà me'n vaig, i mira que aquests orcs fan mooolta por!! dimarts quan me'ls vaig veure just darrera, buf!!!! que sóc molt cagueta!!!
s'ha de dir que l'inventiva en tot aquest assumpte de les cassolades a Mordor està sent genial. No sé si aconseguirem res, xò de debó que engresca!

JORDICINE, anem a pitjor i jo pensava que ja s'havia tocat fons.... compromís? poc, la veritat, convicció i creure en la gent que hi està més implicada, i tant!

un petó a tots tres!!!!

Audrey ha dit...

Cal moure's, creure ens projectes i en el canvi i com deiem a la feina, els canvis han d'anar sorgint des de dins...Tenim un llarg camí a recórrer!.

Abraçada!

DooMMasteR ha dit...

Bona entrada ;-)

Tota la info necessària es troba fàcilment a les xarxes socials. De resultats us puc mostrar alguns a nivell municipal, per exemple, a Mataró: S'han aturat un bon grapat de desnonaments i s'ha acabat creant una comissió de mediació a l'ajuntament ;-)