10/4/12

Ja no deixo d'escoltar-la



"... a veces pienso que en el mundo real, hay tres bandos,
los unos que viven y otros que lo intentan.
los terceros, solo sueñan..."


ps. No volia fer un post dedicat a una cançó, a un nou disc. No m'agraden massa aquest tipus de posts. Però no em puc resistir!
No m'agrada això d'estar esperant el dia que es publica, estar atenta.
Però aquest matí m'he mossegat les ungles per no poder-la escoltar a la feina.
I ara,.... ara ja no deixo d'escoltar-la.
Perquè no sé de quin bàndol sóc, només m'agrada pensar que no estic en el que no m'agradaria (i a estones dubto. Forces estones). Carai quines lletres!!!! fabuloses!
ps2. Després comento el post anterior (que he d'acabar unes feinetes), sorry! no m'he pogut estar de postejar!!

10 comentaris:

Susanna ha dit...

No la puc escoltar ara perquè tinc problemes amb el so, però no m'he pogut estar de comentar i no demano perdó! :-P

No sé tu, però jo estic, bàsicament, en el bàndol que puc, més que no pas en el què vull. A vegades hi estic a gust i a vegades no tant, però crec que m'hi vaig passejant per tots tres... Buff!!! Com costa!

Violette ha dit...

Deu ser cosa del moment... perquè a mi també em passa. Com a tu, m'agrada pensar que no sóc en aquell que no m'agradaria ser. Fotut. Abans ho tenia més clar, però tot plegat hi ajuda poc.

(Aquesta gent de LOL em va enganxar en el seu disc 1999... El coneixes?)

XeXu ha dit...

No és el primer cop que parles de LOL. I no és el primer cop que et dic que amb aquesta veu no puc, no puc... mira que té alguna cosa, però no m'entra, i llavors no capto res de la lletra, només sento la veu... i no puc. Ei, però me n'alegro que trobis música que t'emocioni tant. Com als '90, eh!

Gemma Sara ha dit...

M'agrada la cançó. Els he escoltat poc, els LOL (la de John Boy i poca cosa més), gràcies!

Carme ha dit...

Jo crec que la majoria de la gent, o al menys jo sí, hem estat en els tres bàndols, a temporades només he somiat, ha temporades he intentat viure i a temporades he viscut... i mentrestant anem aprenent! a què? a viure de veritat! i a no haver de tornar a fer els mateixos passos un i altre cop!

rits ha dit...

Us la continuo recomenant molt i molt. La lletra és fabulosa, o si més no, m'és molt (massa propera). Moltes gràcies pels vostres comentaris. Un petó per a tots!

SUSANNA, diuen que qui fa el que pot no està obligat a més. Per tant, pots estar bé amb tu mateixa. I endavant! Suposo que és cert que anem fluctuant per tots tres, que per sort som dinàmics, i les coses van canviant, nosaltes també i fins i tot ens sorprenem de nosaltres mateixos.
No t'has de disculpar, m'ha encantat el teu comentari.

VIOLETTE, potser també és cert que hi ha temporades que ens qüestionem molt més i per això ja no sabem com som.
Els he descobert molt recentment, abans em costaven. Si, 1999 m'agrada moltíssim i aquestes tres cançons tb!! M'agraden sobretot les lletres. Em fascinen en molts casos.

XeXu, no sabia això de la veu, xò justament a mi tb em passava. Fa molt poc que m'ha agafat aquesta dèria amb LOL xq abans em costava, fins i tot vaig anar a un concert quan tocàven de gratis i pse, i certament el que em costava era la veu. Xò no sé què ha estat, alguna lletra en concret, suposo, que m'ha fascinat, i d'aquí, totes. Crec que et podria passar el mateix, xq estic segura que t'agradarien molt les lletres. Veus, em passa alguna cosa similar amb la veu del Pau Debon (es diu això, oi? si no ho dic bé, no em afusellis, eh!), no puc, entre que és una veu de nas i l'accent balear,.... doncs mira, no m'entren! algunes cançons m'atrapen per la musicalitat i el bon rotllo, xò les cançons no m'arriben.
Feia moltíssim temps que un grup no m'atrapava i és una sensació genial. I tant, com els 90!!!!!
Tinc moooltes ganes de veure'ls en directe (i ara ja no son gratis!! quina ràbia!!)


GEMMA SARA, la de John Boy no m'acaba de fer el pes, xò poc a poc he descobert cançons genials. Ara mateix no els deixo d'escoltar!! Si els dones una oportunitat, a veure si t'atrapen.

CARME, com sempre, m'agrada molt la teva reflexió. Em recomforta. Però em pregunto si realment aprenem alguna cosa o si les circumstàncies ens fan actuar de manera o d'altre. I tb segons com estiguem. Tinc la sensació d'haver estat massa als núvols, i se suposava que això no era dolent, xò potser no era així. Certament, segurament hem passat per tots els estats, xò pensar que no hem viscut sempre, deixa un no sé què estrany.

Un petó per a tots!

XeXu ha dit...

Va a gustos. Potser sí que podrien agradar-me LOL, però no m'hi he esforçat mai prou, ho reconec. Referen a AF, per mi van ser molt especials, però els tinc una mica aparcats. A veure si vaig a algun concert aquest estiu i em reactivo. El cantant es diu així, efectivament, i a mi la seva veu no em resulta molesta, no és una gran veu, trobo, però m'entra bé.

S.N. ha dit...

Els LOL tenen unes lletres que són massa...com per escriure un llibre de filosofia....
Jo crec que seria del segon grup tirant al tercer...tot i q clar, en realitat, fem el q fem, és la nostra vida per tant, tots vivim...aix, q complicat....

S.N. ha dit...

Per cert, (perdó, no té res a veure amb el post pero`és q ara ho he vist) Què et sembla "el nom del vent"?? jo me l'he llegit i m'ha agradat mlt, estic esperant a llegir-me la segona part!!

rits ha dit...

XeXu, suposo que tot va a ratxes i proximitat, no? No és que em molesti la seva veu, xò no m'agrada. No sé, potser tampoc els he dedicat prou temps.
Bé, aviam si algun dia t'agraden.

SN, les lletres son fantàstiques. De debó que sempre em deixen trasbalsada.
Suposo que jo tb estic entre aquests dos, i estar en el tercer bàndol, doncs no és que m'agradi massa.
El llibre? de moment m'està decepcionant una mica. Tothom en parla tan i tan bé, que no sé què m'esperava. Xò vaig molt poquet a poquet. Aviam si m'enganxa!

Un petó!