24/2/12

Brotar


Estàs brotant! No m'hi havia fixat.
Pensava que ja no tornaries a sortir i florir, i em acontentava penjant la foto de les flors de l'any passat.
Vas amb retard, lentament, però és que t'he desatès molt. Massa. Pensava que estava tot perdut.
T'he descuidat tant, com tantes altres coses, tantes altres persones.
Sobretot, tal i com m'he deixat a mi mateixa, endinsada en una immensa letargia.
Però m'he equivocat. I la teva força ha empés i trencat la terra ressecada pel fred i la tristor. I tornes a créixer.
Et cuidaré, et regaré sovint, posaré vitamines i et tornaré a la part amb més llum.
Tot necessita el seu temps. I si ni em podia cuidar a mi, com podia dedicar-me als altres. Poc a poc. Tot necessita el seu temps per tornar a florir.




ps. Els lliris d'aigua s'han de deixar assecar a l'estiu i a la tardor/hivern tornar a posar molta aigua. La tardor va ser un desastre i la vaig regar poc. Pensava que ja no hi havia res a fer.

19 comentaris:

Sergi ha dit...

Una de tantes coses que ens pot servir d'exemple, però no és tan fàcil que quallin en el nostre ésser. Si vols fer com el teu lliri t'hi hauràs d'esmerçar. Jo ho vaig intentar prenent d'exemple en Bamboo... i no va funcionar massa.

Ferran Porta ha dit...

Un senyal, Rits, és un senyal, n'estic segur!!! (la foto m'encanta, és una mostra de supervivència, de voler tirar endavant. M'agrada molt!).

Maria PB ha dit...

Enhorabona Rits, cuidar-la bé. Cuida de la mare natura.

Carme Rosanas ha dit...

Estic amb en Ferran, és un senyal, aquestes coses, encara que no ho sembli ens ajuden i ens serveixen d'exemple. Enhorabona, el lliri d'aigua vol que el cuidis i ve disposat a tot, a regalar-te unes noves flors precioses.

S.N. ha dit...

Jo avui caminava pel pati de l'escola i m'he fixat també que les moreres estaven plenes de BROTS. M'encanta aquest moment de la pre-primavera. Més q la primavera en si...

Garbí24 ha dit...

fes-ho be i tu creixeràs amb ella....amb força i ufanosa
Bon cap de setmana

Alba ha dit...

Tots tornem a brotar tard o d'hora... aquest lliri és per agafar-lo com a exemple!
Ptons!!

Assumpta ha dit...

Què bonica la foto :-) És un lliri valent!! Endavant!! Ho aconseguireu!

Clidice ha dit...

La vida és molt tossuda :)

Laia ha dit...

Sembla una tonteria, però sí que en pots treure una empenteta, prenent exemple. Fa un parell d'anys jo vaig tenir una època dolenta, i recordo com amb els nens del casal vam fer allò de sembrar llenties i posar-ho amb i sense llum, en una caixa on només hi hagués un forat... En resum, que la tija va començar a agafar formes rares, subsistint, tirant endavant. En treure-la de la caixa semblava mentida que hagués pogut recórrer tant espai i amb tant pocs recursos. Ella no pensa, es mou estímuls purament físics, però en el seu creixement hi havia una "voluntat" de supervivència, alguna cosa... Que no és que em fes canviar, però sí que em va fer pensar en que jo també podia.


Quines paranoies eh! Res, noia, que la planta et creixi ben maca i que tu també floreixis per dins!

El porquet ha dit...

A vegades les plantes, les persones, la natura ens sorprenen amb la seva capacitat de demostrar-nos arrelament, força i estimació malgrat les haguem abandonat de forma descuidada.

Si tens la sort de trobar-te amb algú o alguna cosa així, no t'oblidis de tornar-la a cuidar de nou, i no deixar-la mai més a l'estacada.

Bon cap de setmana!

Galionar ha dit...

Ja ho veus, Rits, hi ha l'oportunitat de tornar a recomençar. Ho fa el lliri d'aigua i ho faràs tu. Tenim tota la vida per davant per aixecar-nos cada vegada que les cames ens fan figa...
Una abraçada, bonica!

Elfreelang ha dit...

rits què bé veure créixer una planta, jo m'ho agafaria com una molt bona senyal...molt esperançadora! Bon cap de setmana i perquè els lliris d'aigua segueixin brotant i rebrotant!

DooMMasteR ha dit...

És una molt bona senyal... i tant! :-)

Judit ha dit...

Espero que tant tu com la floreta desperteu amb força a la primavera!

rits ha dit...

No sé si és un senyal, el fet però és que em va fer molt contenta que malgrat no haver-la atès, hagi començat a brotar. Moltes gràcies pels vostres comentaris i espero que hagueu passat un molt bon cap de setmana. Un petó a tots i totes!

XEXU, no gens fàcil. L’únic que els exemples ens donen empenta. Xq dius que no va funcionar? No t’acabo d’entendre. En Bamboo va ser un lluitador i es va esforçar moltíssim. Estava molt malalt. I va lluitar, va sobreviure molt més del que potser hagués sobreviscut un altre. Tu no estaves malalt, o si ho estaves i vas lluitar com en Bamboo, te’n vas sortir, no? Dóna la sensació que tot et va molt bé, per tant la força d’en Bamboo va ser ben bona!

FERRAN, no sé si és un senyal, xò jo me l’agafo així. Cal tirar endavant.
Si t’agrada la foto, ja veuràs quan faci flor!!! Així ho espero, xq son precioses.

MARIA, l’havia deixat marcir massa.

CARME, l’agafo com a exemple. Cada dia me la miro, va creixent molt poc a poc, xò espero que arribi a temps de florir (xq l’estiu no li agrada massa).
Jo tb m’he de cuidar una miqueta, a veure si em poso a fer-ho.
Per cert, m’agrada moltíssim la foto nova d’avatar.

SN, a mi tb m’agrada més aquest moment que la primavera.

JOAN GASULL, aviam què passa.

ALBA, però molts x el camí s’assequen, i jo em veia completament assecada i esmorteïda. No et pensis que aixeco massa el cap, xò vaig fent.

ASSUMPTA, a veure, ja veurem.

CLÍDECE, visca i que sigui sempre així!

LAIA, canviar, adaptar-se i sobreviure. Doncs si, una gran veritat que costa tenir present quan tot ens aclapara. Però hem de poder veure-hi llum i calor.
No és gens una tonteria.

PORQUET, m’han colpit molt les teves paraules. Ja no pel signficat en si dins del post si no en general, per temes que visc darrerament. “No t'oblidis de tornar-la a cuidar de nou, i no deixar-la mai més a l'estacada.” Carai! Què cert!

GALIONAR, les cames fan figa massa sovint, sobretot darrerament, xò si, és una sort que ens podem tornar a aixecar. Poc a poc, i anar remuntant.

ELFREELANG, hem de buscar brots i flors en tots els racons, segur que poc a poc aniran rebrotant.

DOMMASTER, aviam com segueix la cosa.

JUDIT, gràcies per la teva visita i comentari. Aviam què passarà quan arribi la primavera. Està a tocar.

kweilan ha dit...

Aquests brots inesperats que sorgeixen sempre tenen alguna cosa d'esperança que va més enllà de la flor o de la planta, és com si hi hagués transmissió de ganes de viure o alegria per fer-ho. Una abraçada!

Sergi ha dit...

En Bamboo era un lluitador, jo no. Em deixo vèncer massa fàcilment, cosa que no va fer ell. La veritat és que som com som. No es pot seguir l'exemple de ningú perquè tots som diferents, i encara més amb altres bèsties. Els motius que puc tenir jo per tirar endavant i els que té un gat no tenen res a veure. Ja no diguem amb un lliri. Que els personifiquem és una altra cosa, si l'autoengany ens funciona, és fantàstic. Però ens n'hem de convèncer, ho hem de voler per nosaltres mateixos, si no no ens servirà de massa.

rits ha dit...

KWEILAN, segurament és trobar aquesta esperança, voler veure-la i tirar endavant. I veure-la en aquestes petites coses fa que sigui possible.

XEXU, evidentment que no podem seguir com a exemple un gat o un lliri, i evidentment que cadascú és com és. Però pels qui ens costa lluitar o ens trobem en moments baixos, ser capaços de veure en coses o persones el que ens manca és un primer pas, com una espurna que ens pot fer reaccionar.
Si en Bammbo va lluitar per sobreviure, xq no he de poder jo i esforçar-me. O si aquest lliri reneix tot i no haver estat alimentat, xq no tornar a començar?
Evidentment que ens hem de convèncer naltres mateixos, només nosaltres mateixos podem canviar la nostra realitat, o adaptar-nos a ella, o acomodar-nos a ella, o ofegar-nos en ella.