9/1/12

Les teves mans


M'agraden les mans. Sempre m'han agradat moltíssim i m'hi fixo sovint.

M'agraden les mans fines, petites, dolces, tendres. Per acariciar, acaronar, tocar. Per eixugar les llàgrimes, amagar somriures entremeliats; per caminar plegats, donant-nos les mans.

M'agraden les mans grans, virgoroses, amb les venes marcades. Per recomfortar, assegurar, portar i ajudar a aixecar-se quan cal.

I aquestes manetes son precioses. Petitonetes, vermelletes, senzilles, delicades, fràgils i plenes d'amor. Unes manetes que t'agafen fort el dit polze i sembla que el món es capgiri. Que fan que tot sigui possible. I t'arrenquen un somriure.

Quan calgui, et seguiré donant la mà. El dit polze, l'índex, la mà sencera. Per la palma, la mona, el sant, quan els pares vulguin fer una escapada, per quan vulguis, per quan et faci falta. Perquè tots els somnis siguin possibles.

ps. perquè hi ha coses que no saps la il·lusió que et fan fins que passen, o fins i tot més tard, quan les has assimilat.

Aquesta maneta, tan petiteta, delicada i bonica, és la maneta de la meva fillola!

Un regal preciós, que em diu que sí, que 2012 serà un bon any.

Això sí, jo no sé si aquests pares saben ben bé què es fan, amb lo desastre i despistada que sóc! Fins i tot mai recordo agafar la càmera per fer-li fotos!!!!!! La posada, robada del pare!

13 comentaris:

Yáiza ha dit...

Quin post més macooo!!!! I ho dic de debò!!

Enhorabona, padrina! Ains, que bonic!

Jo no sé si m'agraden les mans especialment, o no. Però m'agrada conèixer les mans de la persona estimada. I també m'agrada saber distingir la gent per les mans, fins i tot sense veure-les, només tocant-les. Podria distingir uns quants dels meus amics només per les mans, em penso... (ara tinc ganes de posar-me a prova!).

Espero que el 2012 vingui ple de posts d'aquesta mena, rits!

fanal blau ha dit...

ai...les mans!
i aquestes, tan menudes, tan perfectes, tan convidadores a les carícies...
sempre m'han meravellat les mans i els peus dels recent nascuts...són com un miracle!
Segur que ella estarà ben contenta de poder agafar la teva!
Felicitats, bonica!

XeXu ha dit...

Un post molt tendre, es nota que et fa molta il·lusió ser la madrina de la nena, i no m'estranya! Madrina, padrina? No sé com es diu. És un gest molt maco per part d'ells, i ara ja saps que has d'estar a l'alçada, eh! Compra't una agenda si cal, però que no li falti mai la mona!

La cançó m'encanta, de les millors dels últims temps!

Gemma Sara ha dit...

Felicitats! Una de les coses més boniques que hi ha és que t'agafi el polze un nadó, i si és el teu fillol, en aquest cas fillola, encara més! Bé, i quan et donen la maneta també. Seràs una padrina fantàstica, amb despistes i tot!

Carme ha dit...

A mi també m'agraden les mans. Molt i les dels nens petitons encara més. Me les he mirat i mirat.

És maco ser padrina... encara que siguis despistada.

Enhorabona, guapa!

El porquet ha dit...

Ja veig que el nomenament de padrina favorita t'ha fet pujar fins al paradís! I ben fet, dona! La més gran de les enhorabones! Aquesta nena encara no sap el què li espera amb una padrina tan despistada! ;p

Moltes felicitats, bonica! M'agrada veure com encares el 2012 amb aquesta empenta tan positiva!

garbi24 ha dit...

un infant que podrà presumir i molt de padrina....tota una joia....;)

Ferran ha dit...

Les mans dels àngels deuen ser com les dels nadons. M'al.lucina, quan una manera d'aquestes, una mà en miniatura, m'agafa, tota ella, un sol dit de la meva mà gegant. És, simplement, molt dolç :)

Disfruta, padrina!

pons007 ha dit...

no m'agraden les meves mans, i menys a l'hivern que es ressequen pel fred

Clidice ha dit...

Les mans són boniques però la il·lusió que et fa no té preu! :)

rits ha dit...

Moltes gràcies, encara estic emocionada!
Un petó ben gran per a tots!

YÁIZA, mmm, això de reconèixer amics per les mans,.... ais, m'agradaria fer la prova!
Jo tb ho vull, que hi hagi molts posts d'aquests! A veure què tal.

FANAL BLAU, aquestes manetes son fantàstiques, la millor cura per a tot.

XEXU, padrina, les madrines son a les espanyes.
Buf, amb els despistes que porto aquesta setmana, no sé si tindré prou amb una agenda!
A mi, la cançó no em fa el pes, molt ensucrada, no trobes? Xò al post se li adiu molt.

GEMMA SARA, tenen un encant especial les mans dels nens.

CARME, em feia molta il·lusió. És algo que mai demanes ni esperes, xò que fa molta gràcia.

PORQUET, hauré de menjar cues de pansa x deixar de ser-ho!
Bé, una bona notícia ja tocava. A veure si això encarrila d'altres temes.

GARBI24, i jo nena!!!

FERRAN, completament d'acord!! ells t'agafen i tot es transforma!

PONS007, vaja, ja serà menys, si es ressequen, posa'ls crema, segur que no hi ha per tant.

CLIDICE, gràcies! Encara me'n fa molta.

Assumpta ha dit...

Oooooh!! Padrinetaaa! ;-)) Quines manetes tan requeteprecioses que té la teva fillola!! :-)) Quina coseta tan perfecta i tan xicarrona!! :-))

No facis cas, la Mona la regala el padrí, la padrina regala la Palma!! Això sí, agenda per no oblidar-te de la Palma! :-))

Audrey ha dit...

Una entrada plena de tendresa i il.lusió!.
També em fixo am les mans i m'agraden les
vigoroses que no amaguen les carícies.
Aquestes són ben dolces!.

Peronets,