21/1/12

La moda del gintònic


El gintònic està de moda. Després d'uns anys obscurs, fa un temps que torna a tenir dies de glòria a la city cool.

Hi ha locals dedicats a l'art del gintònic. Ara li diuen gintònic d'autor. Amb molts tipus de ginebres, de tòniques i d'acompanyaments. Amb copes grosses, molt de gel i cogombre, llima, maduixes,.... i fins i tot, regalècia.

Però no hi ha manera. Per molt que diguin que si és bona no amarga, el cert és que la tònica em resulta especialment desagradable al gust.

Ho he intentat. La cervessa fins fa poc tampoc m'acabava de fer el pes, i ara ja no demano gairebé mai clares, doncs trobo que segons quines llimonades, espatllen la cervessa.

Però amb el gintònic, em rendeixo. Fins i tot no m'acabo la copa!

Ja pot estar de moda, ser molt més femení, divertit o canviant, que jo continuaré fent el prèssec i demanant el darrer de la carta, amagadet, com si ja no fos el rei de la festa. El whisky.


ps. si, ja sé, el whisky no és gaire femení, xò mira és el que hi ha, doncs el rom tampoc em fa el pes. Això sí, whisky-cola, encara que al cambrer gairebé li agafi un espasme. No es pot anar a llocs de glamour.

Nota a tenir en compte. En algun lloc de tendències he llegit que lo del gintònic ja va de cap a caiguda (el que sempre dic, vaig tard), que el proper en marcar tendència serà el vodka. A aquest encara li podrem donar una oportunitat.

ps2. post de dissabte a la tarda després d'un dia de fer massa dissabte. Cal començar a preparar el vespre!

19 comentaris:

XeXu ha dit...

Per això me'n ric dels entesos i dels que pretenen marcar tendències. El gintònic de moda? Sí, ja ho sé, ara en pren la gent guai. Que és més femení, dius? Doncs saps què em fa pensar a mi el gintònic? En els obrers de la construcció, en treballadors de polígon industrial. Sense menystenir, eh, que jo treballo en un! Això del gintònic em sona una cosa tan cutre que ja el poden prendre tots els gafapastes que vulguin, a mi no em veuràs amb una copa d'aquestes a la mà.

montse ha dit...

Quins records aquells gin tònics de garrafata.

Yáiza ha dit...

Jo ho trobo molt 'chic' i molt 'fashion' però em desagrada en gran manera. No puc amb la tònica. No puc amb la ginebra. M'horripila el gintònic!! Eeeecs! Massa sec, i massa amarg. Jo sóc de coses dolcetes, així que whisky's i vodkas tampoc no em fan el pes. Però el whisky-cola encara passaria... Em penso que fa tant que no surto a discoteques a prendre cubates que si hi hagués d'anar no sabria què agafar-me!!!! Malibú amb pinya, com quan era petita... hehehe! (Petita = 15 anys, aproximadament...).

Per cert, jo només conec nois fans del gintònic. Cap noia! (o quasi, vaja!)

Carme ha dit...

Jo... és que gairebé sóc abstèmia. No, del tot, avui per dinar, com que teníem convidats, he begut una copa de vi, però un gintònic ni l'he provat mai ni crec que el provi... o sigui que no sé què dir en aquest post...

Sigui moda o no en sigui, sigui femení o no, que cadascú demani el que li agradi més, no?

Alba ha dit...

A mi que em deixin estar les modes.... que desde que vaig anar a Cuba.... no em treuen el meu CUBALIBRE per res del món. Això sí, d'Havana Club, siuplau!

Elfreelang ha dit...

No esric al cas de la moda en begudes ...jijiji jo el que entenc és de cerveses sense alcohol....la Moritz és la més bona, Damm bier no està malament...la sant miquel 00 ....els gin tònics són de la meva passada i llunya etapa dels 17 anys! i ara torna...roda el món i torna al born!

Elfreelang ha dit...

Ai i m'oblidava no crec que el whisky sigui d'homes i el gin tònic de dones ...en això del beure com en gairebé tot no hi ha distincions de sexes....quan era molt jove em va donar una època pel "carajillo" de conyac ves per on...

Assumpta ha dit...

Quan jo era joveneta estava de moda el Vodka amb taronja. Li deien Destornillador i la veritat és que jo el trobava molt bo :-)

Ara bé, jo mai he estat de beure molt. Sempre he controlat perfectament el que bevia, per tant tampoc sóc cap experta en la matèria :-)

En quant a cervesa, sempre m'ha agradat, en prenia des de ben petita (sí, sí, he dit "petita" hehe) als dotze anys o així el meu pare ja me'n deixava beure (amb moderació, és clar) i mai m'havia fet mal (ell, que era súper estricte, en aquest tema deia que la cervesa era molt saludable) M'agrada. A l'estiu, ben fresca, és genial... Però jo amb una mitjana ja en tinc prou :-)

Actualment, com la CARME, no bec pràcticament res de res. A casa no comprem ni vi. Mai.

La tònica, sola, no em desagrada... però amb ginebra diria que no l'he provat mai!! Sembla mentida... però és que... no ho recordo, diria que no :-))

S.N. ha dit...

Al meu entorn social, el gintonic també està de moda...així que potser estem tots desfassats hahaha. A mi no m'agrada la ginebra però la tònica sí!! Ah, i encara faig clares...jejejeje.
Cadascú que begui el que vulgui, tu...

Ferran ha dit...

Gintonic? Whisky? ... eeeeeeecs!!

(mode suc de poma, també dit Apfelsaft, activat ;)

garbi24 ha dit...

per mi no està de moda.....doncs sempre ha estat la meva copa preferida......encara que no arribo als dos al mes. Però també sóc amic del bon whisky escocés....en concret Talisker de l'illa d'Skye.
Sóc de costums bàsiques, i les modes tan sols són marquèting, pur i dur.

pons007 ha dit...

al principi tampoc era de gintonics, però com que soc dèbil vaig caure a l'acció de les masses, però bé, m'agrada això que dius que va de caiguda en deteniment del vodka, que sempre ha sigut el meu preferit ^^

rits ha dit...

XEXU, el que em fa certa ràbia és el que dius, que la gent ho prengui perquè està de moda. Si t'agrada, t'agrada sempre. Si no, no. No només xq estigui de moda. I ho dic jo, que ho he provat!! xò no pretenia que m'agradés xq estigui de moda o no. simplement, per prendre alguna cosa diferent.
No acabo de veure la relació amb els obrers de construcció,... més aviat hi penso amb la coca-cola light i un mític anunci!

MONTSE, el gin tònic de garrafata a mi em va produir molt mal beure quan era molt joveneta. Una vegada i mai més. Suposo que tb per això se'm resisteix.

YÁIZA, dona, un cubata te'l pots prendre en molts llocs, no cal anar a discoteca. L'important és que et vingui de gust.
Tots hem passat per l'època malibú pinua!
Curiós, jo conec més noies i per això deia lo de femení. Potser vaig errada.

CARME, doncs si, l'important és que cadascú begui el que vulgui, i si és res sense alcohol, millor que millor.

ALBA, cubalibre és rom amb coke, oi? Jo me'l puc demanar, xò tp m'acaba de fer el pes. Segur que els de Cuba, xò, eren boníssims!!!

ELFREELANG, de cervesses hi entenc poc. Però la Moritz té un gust massa particular. Suposo que la sense alcohol tb té aquest gustet.
Carajillo? Hehehe, conec unes quantes que tb en fan de Baileys! (xò tot i que m'agrada el whisky, amb el baileys no puc!)

ASSUMPTA, jo tb vaig passar per l'e`poca vodka taronja. I si, m'agradava força. No sabia que es deia destornillador. Curiosa la història que explica la wiki!!!
La cervessa sempre ben fresqueta! Veus, mons pares me n'havien donat i em feia fàstic. Fa ben poquet que en prenc.
Uix, la tònica, impossible per a mi.

SN, i tant, que cadascú faci el que vulgui (amb moderitat, és clar!)

FERRAN, uix, veus, jo el suc de poma, casi que no!

GARBI24, ben fet. Si és el que t'ha agradat sempre, endavant. A mi em sap greu que la gent en begui simplement xq està de moda.
I si, les modes les inventen els que maneguen el cotarro, i uns quants i cauen.

PONS007, això he llegit. D'aquí poc arribaran vodkes de gustos.

Un petó a tots i totes!

El porquet ha dit...

Sempre em queda la sensació que ens imposen les modes i nosaltres anem a remolc.

Personalment doncs no et negaré que ara en bec algun quan abans no ho feia. Ara bé, només el demano si és en un lloc que el preparen amb "carinyo". Per a beure una tònica amb Larios doncs prefereixo passar al meu clàssic Cuba Libre, és a dir un bon rom amb cola... ves, m'agraden els clàssics.

Ara bé! La cervesa, per a mi, no té rival!

Per cert, si la propera moda és el vodka ja t'asseguro que a aquest carro no m'hi pujo... no m'entra ni amb un embut!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Al Centre d'Art Santa Mònica fa uns mesos fèien un estudi que demostrava que algunes persones (com jo) tenim una mutació genètica que fa que les coses amargues ens agradin (cervesa, cafè, tònica...), a diferència de les persones no mutades (com tu) que seguien mantenint el gen intacte. Antigament, el gen servia per detectar aliments que no eren bons per a les persones, com ara baies del bosc, o fruita indigesta...

Ho vaig trobar molt curiós. Ell i jo vam participar a l'estudi. El vam fer quatre persones al mateix: 3 teníem el gen mutat i 1 no.

Crec que venia d'aquí... http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ciencia_artssantamonica/2011/10/13/1-post-cuinar-ciencia-materia-condensada/

A mi m'agrada el gintònic. Però passant de modes...

Assumpta ha dit...

Hehehe com la meva germana!! :-)) A ella també n'hi deixaven prendre i tampoc li agradava gens. I segueix sense agradar-li :-))

Assumpta ha dit...

Bé... estava parlant de la cervesa :-)))

rits ha dit...

PORQUET, tots i caiem de Quatre grapes tard o d’hora, amb les modes. És massa difícil no caure-hi.
Els clàssics mai moren. Però jo em quedo amb whisky-cola,
Veus, jo al vodka si que crec que m’hi sumaré. Fa anys i panys que no en bec, xò era el que bebia abans del whisky.

CA L’OTIS, és una explicación molt bona! Això tb explicaria xq la cervessa no m’agrdava, xò a base d’anar-la provant, t’hi acostumes.
Tot i així, no sé jo si podré amb la tònica.
És com els dits dels peus. Hi ha l’egipci i l’altre (no recordo el nom) i un és més evolucionat que l’altre. Crec que l’egipci, que diria que és el que el segon dit és més llarg és el primer, és el menys evolucionat. I això és el que em passa.
L’evolució és fascinant!

ASSUMPTA, i xq no ho va provant. A mi, al final m’ha agradat!

Un petó per a tots!

Núr ha dit...

hahahaha! Jo ODIO el gintònic! I mira que a ell li encanta i se'n fa i sempre em diu que el tasti, que són bajanades meves (bé, ara no me'l deixa tastar, però ja m'entens...). Jo sóc fan declarada dels mojitos i del ponx amb cola, o de clara/cervesa. I els trobo taaaaaant a faltar.

Sí, la veritat és que això que sigui moda em fa tenir-li més ràbia i tot! ;P