1/12/11

1 de desembre


Dia Mundial de la lluita contra la SIDA. Fa pocs dies es commemorava el 20è aniversari de la mort de Freddi Mercury i en fa 30 que es va detectar el primer cas de SIDA. Si ell avui encara visqués, veuria com ha avançat el tractament d'aquesta malaltia, fent-la enlloc de mortal, crònica. I podria continuar cantant amb la seva veu única, movent-se d'aquella manera que sols sabia fer, fent votar la gent als estadis, fent-nos cantar i somiar. Malaurdament ens queda el seu record.

Avui és una malaltia crònica. Però només per a uns quants. Per a molts, sobretot aquells d'allà abaix, on no ens agrada mirar gaire, qui ens fa llàstima però que no sabem fer-nos iguals, encara és símbol de mort (com la fam o la guerra).

Encara hi ha molta feina per fer. I només tenim les nostres mans per posar-nos-hi.

Em vaig topar una vegada a la SIDA i per això és una causa que no m'és indiferent. Era molt joveneta i encara era una malaltia desconeguda. I no vaig reaccionar com hauria. No sabia què implicava i com tractar-ho, però aquella reacció em va fer mal a mi mateixa durant molt de temps. Encara me'n fa. Sovint penso en aquella persona, sobretot el dia d'avui. Viu, sobreviu més aviat. Però d'ella vaig aprendre que no es pot viure amagant-nos, fent veure que hi ha coses que no ens poden passar o no poden ser properes, que no podem reaccionar amb por. Només volem ser estimats, siguem com siguem.




ps. La foto, de la fanal blau. I per cert, heu intentat escriure el dia d'avui en números diverses vegades i ràpid? com costava!! he posat totes les variants possibles entre 1 i 2.... xò això molt em temo que serà cosa d'un altre post.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Al nostre món sembla que tenim tan controlat el virus que ja no ens n'hem de preocupar, i no és així. Evidentment, hi ha moltes parts del planeta on la pandèmia no està controlada ni molt menys, els percentatges d'infectats són esfereïdors, i les morts també. Comparativament, aquí ho tenim bé, però no ens hem de refiar d'un dels virus més sagnants que hi ha hagut. El perill continua i els prejudicis també. Per això està molt bé que es dediquin molts esforços a lluitar contra les dues coses. Es fa de fa temps, s'està fent i es farà. Al final guanyarem la partida.

fanal blau ha dit...

Jo m'he he topat moltes vegades; diria que massa vegades.
I tens raó, rits, sobretot allà abaix, on no ens agrada mirar i ens incomoda, és on la bèstia ataca sense fre.
Sempre n'aprenem de la realitat viscuda, molt més que de l'explicada.
Una abraçada i gràcies!

Elfreelang ha dit...

De vegades ens trobem coses que potser encara no sabem assumir...però si podem recapacitar ens adonem i aprenem ...jo també l'he tingut aprop

Yáiza ha dit...

Saber que la malaltia es pot cronificar, és un coixí d'enganys per a les nostres consciències. És una malaltia que és per sempre, i li hauríem de tenir un pànic horrorós. El que vull dir és que no es pot abaixar la guàrdia amb la prevenció. És l'única manera d'anar-ho aturant. Aturar-ho "allà baix" com dius tu... voldrà molt més temps i esforços. Saps que tenen llegendes urbanes que diuen que un home es pot curar del SIDA si té relacions sexuals amb una noia verge? Et pots imaginar com de bé s'ho passa el virus per aquells topants... sang fresca cada dos per tres.

Clidice ha dit...

Fer visible l'invisible és la millor manera de conjurar la por. Tots estem malalts d'alguna cosa, i tots morirem, tinguem una mica més de vergonya i acceptem que "ells" i "nosaltres" no existeix. Tots som nosaltres i cal ajudar-nos. Una bona reflexió.

Ferran ha dit...

Que en aquests anys hagi passat de mortal a crònica és una excel.lent notícia. Que per a mig món continuï sent mortal és una vergonya per a tots, especialment per als desgraciats que tindrien a les seves mans la possibilitat de canviar això... i prefereixen jugar a guerres.

bajoqueta ha dit...

Tinc un record de com la gent va "acollir" la malaltia i els que la tenien...

Algunes coses han canviat però segur que no totes.

De vegades hi ha gent que coses així no les comprèn si no li passen a un mateix...


365 contes
Terra de llibres

rits ha dit...

XEXU, certament el perill continua i els prejudicis suposo que tb, doncs tothom ho veu ben lluny, però com molts altres virus és a prop.
S’està fent i es farà. I vindran d’altres virus, s’emportaran gent i tb se’ls guanyarà la partida. És part de la ciència, no?.

FANAL BLAU, és curiós xq més d’un dieu que us heu topat amb el virus, i en canvi parlant-ne mai havia conegut ningú.
Les experiències son les que ens van fent el camí tb del coneixement i de la manera de viure.

ELFREELANG, xq fins que no les vius no les sabem assumir. Si, en vaig aprendre molt.

YÁIZA, tens raó, no volia pas dir que pel fet de ser crònica no se li hagi de tenir por, però és un avenç. Fa vint anys era símbol de mort. No te’n podies salvar. I ara, com a mínim, saps que hauràs de viure amb ella, xò podràs viure.
Bé, no tothom. Havia sentit parlar d’aquestes llegendes. I com ho expliques, esgarrifa. Hi ha molta, moltíssima feina a fer.

CLÍDICE, doncs si, tots estem malalts i tots morirem. I ens hem d’ajudar els uns als altres.

FERRAN, aquests desgraciats no ho volen canviar. Ja els va bé.

BAJOQUETA, segur que no totes, xò es va avançant.

Un petó per a tots i totes!