Podria i voldria fer mil i un post, de mil i una coses que em passen pel cap, mil i un posts començats i cap acabat….
Podria parlar dels resultats de les accions dels indignats, de tot allò que no surt als mitjans, com les assemblees de barris estan aguantant l’envestida del desgast, del cansament i de les vacances.... podria parlar de les accions previstes per la tardor.... podria parlar de les accions del Govern català, d’un govern de dretes que modifica el pagament del PIRMI, que suposa ben poc al pressupost general però en canvi vital per moltes persones i que si es vol combatre el frau, la solució passa per posar més mitjans, és a dir, posar més assistents socials que puguin atendre millor les persones i buscar més recursos perquè se’n surtin de la seva situació de marginalitat.... podria parlar de la visita del Papa, que es podria haver quedat tranquil·lament a casa seva perquè el bany de multituds que es dóna sols predica ostentació i en un moment de crisi, que tot son retallades socials, s’ha de tirar la casa per la finestra en muntar un gran espectacle... podria parlar del fraccionament cada més radical entre creients i ateus, que enlloc de mirar d’entendre’s, d’escoltar-se, sols s’enroquen en discursos caducats.... podria parlar de com de contrariada em sento cada vegada que dic que sóc creient i llavors em diuen, és clar, tu ets diferent, l’església de base és diferent... podria parlar dels joves catòlics que es creuen millors que ningú, que van cantant i cridant pel metro amb una mostra d’incivisme molt gran i que m’avergonyeixen. L’altre dia pensava que si els que cridaven cantant haguessin estat joves amb estètica punk què hagués passat, joves que creuen que en anar a missa els diumenges ja son bons i que després es mostren egoistes en acumular béns.... podria parlar del dit a l’ull de Mourinho, del Barça que encara li manca, del Cesc i de com, de cop, hem aterrat altre cop al futbol, la gran anestèsia social que estava mig apagada apagat entre crisi financera, índex d’atur,.... podria parlar de la vaga de jugadors que em crea moltes contradiccions... podria parlar de lo podrit que està tot al nostre voltant...... podria parlar de primes de risc que d'una setmana hem passat a estar a punt de fallida a no saber-se'n res.
I podria parlar del què em costa arribar a final de mes perquè la baixada del 5% de l'any passat ha estat molt més, calculant-ho bé potser ara el meu poder adquisitiu ja és un 8% o 9% menys que l'any passat i he de celebrar tenir feina.... podria parlar de la calor insopurtable que fa... podria parlar de les vacances que no arriben.... podria parlar de les mil i una tasques que acabo no fent.....
Podria parlar de molt més, perquè malgrat sigui agost, un agost que sembla que mai acabi, el món no deixa de girar i passen coses, moltes coses.
I és que estic sense força, sense esma. Les angines em passen factura, vaig esgotada i amb l’horari girat tot i haver de matinar. Em sento esgotada de tot. De donar voltes a un milió de coses. Esgotada de mi mateixa. D’un estiu que es presentava diferent i està resultant com tants d’altres. D’un estiu que volia fer mil i una coses i cabo no fent res. De pensar en projectes que no es compleixen, d’enredar-me en segons quins pensaments i de no saber cap a on vaig, perquè l’horitzó que diviso no m’agrada gens i no sé ni com ni cap on hauria de virar.
Per això, millor no parlar de res encara que parli molt i deixar-se portar. Per fi és cap de setmana, el sol es comença a pondre i és hora de descansar de tot.
15 comentaris:
Ostres, RITS, per no voler dir, renoi el què dius! :-))
Evidentment en més de la meitat de les coses no estaríem pas d'acord, ja ho saps, sobre tot amb el tema del Papa, pobre home, que amb tant d’atac cada dia em cau millor... A més, a mi no em molesta gens veure joves que canten pacíficament al metro... Apa que no n’he vist a vegades!! Jo he viscut a Barcelona 28 anys de la meva vida i he vist gent entrant al Metro amb una guitarra, uns altres amb panderetes, algú amb un acordió... cantant i demanant... i com ho feien prou bé i no es ficaven amb ningú, la gent els hi donava... Per què m’ha de molestar que uns nois que venen en to festiu cantin? Per què? (ostres!! semblo en Mourinho amb tant “per què”... agg! no! hehe)
Doncs no Rits, no em molesten, al contrari, m’agraden. Els que van estar tres dies aquí a Reus eren tranquils, pacífics, se’ls veia somrient... no feien cap mal, no molestaven... A mi m’agrada cantar, molt i m’agrada la gent que canta.
I, d’on ho treus que la gent que va a Missa es sent millor que ningú? Com saps el que els diuen les seves consciències? “joves que creuen que en anar a missa els diumenges ja son bons i que després es mostren egoistes en acumular béns”? Aquests joves acumulen bens? Però si alguns d’ells han necessitat d’un fons d’ajuda per poder venir i altres han estat anys estalviant!!
Perdona, RITS, de veritat, és que no tinc ganes d’entrar en polèmica (ni ganes ni força, perquè la calor m’esgota molt) però et prometo que no entenc una crítica així, generalitzada a tot un col•lectiu, no ho entenc.
Catxis, el telèfon... ara torno.
Ja està, era ma germana...
Doncs res, cuida't aquestes angines que et fan sentir malament, trista i veure tot el que t'envolta d'un color lleig i fosc...
Si ni tan sols has posat música en aquest post! :-) Tu que sempre poses alguna cançó (que normalment jo -que estic passada de moda- no conec hehe)
Pensa en totes les coses bones que tens a la vida que són moooooltes!! :-)
Petons!!
Carai rits doncs t'ha sortit un post ben variat i amè, com tots els teus, ui la calor...cuida't les angines! prepara¡t per les festes de sants!
Hola Rits! El teu post, m'ha fet pensar que és una sort que totes les persones siguem úniques i irrepetibles. Vull dir que és bo que no tothom tinguem les mateixes inquietuds i interessos ni tampoc els mateixos neguits. Crec que l'important és compartir les bones experiències que anem acumulant. És curiós veure com un mateix esdeveniment (ara parlo per lo del Papa) pot provocar sentiments ben diferents (no m'agrada dir oposats). A mi un fet com aquest, sempre em renova una mica l'alegria i l'optimisme i em fa un créixer un sentiment de voler ser millor. En canvi, altres coses que per a tu son esperançadores, a mi més aviat em neguitegen i em preocupen (fa dos dies vaig veure unes imatges per Telecinco que em van preocupar de valent) I és que potser,i jo el primer, a vegades jutgem massa aviat o massa superficialment al que no pensa com nosaltres. A voltes penso que jo no podré viure mai en una societat on la llibertat i la tolerància vagin de la ma, amb una certa dosi d'ordre que no fos necessari imposar-lo a cops de porra. En aquesta societat, la majoria en sentim molt, massa insegurs. Perdona el rotllo, saps que t'aprecio. Descansa i carrega piles. :)
Podríem parlar llargament, rits.
Les retallades, les que tots estem patint, són una realitat. Podem buscar culpables, i crec que si que s'han de demanar responsabilitats, però també n'estic convençuda que cadascú de nosaltres, tenim la nostra. I així ens va.
De la visita del Papa...a mi, personalment, em sembla patètica: el seu discurs i el malbaratament. L'esglèsia, com a institució, crec que mai no ha estat coherent amb els principis cristians. Respecto a qui en vulgui participar, però difícilment em convenceran perquè em van decebre.
Jo vinc d'una educació cristina-catòlica i et ben asseguro que a casa ni havíen fanatismes, ni pressions. Els meus pares eren uns practicants convençuts, però des del meu entendre, coherents. Però això és un percentatge ínfim i poc representatitu.
Vaig escoltar el discurs per la ràdio mentre conduïa i se'm posaven els pèls de punta; qui és "autoritat" per dir-li a l'altre com ha de viure, què ha de fer i amb qui se'n pot anar al llit i estimar-lo? Jo no me'n sentiria gens capaç d'avortar la llibertat de l'altre.
Que la calor t'esgoti, et baixin les bateries per les angines, però no t'esgotis de tu que ets el millor que tens i tenim tots.
T'hauré d'enviar una flor desesgotadora????? ;)
Una abraçada, noia!
Tu camina...i ves fent...veuràs com el camí es torna a fer ample i sense esbarzers a banda i banda.
Cuídeseme, ok?
Rits, per no voler fer cap post..., deu n'hi do!. Un post ple d'inquietuds, neguits, tb recordo haver llegit posts estiuencs, ple de bons moments. Som vius! i a vegades els pensaments ens enreden d'allò mès...Anar fent camí, descansar, compartir, tant de bo t'ajudi!.
Espero que el cap de setmana t'hagi servit per tirar avall tot de coses d'aquestes de les que no vols parlar... I que les angines vagin millorant!
Em sumo als comentaris...genial el post. Del tema Papa no cal ni parlar-ne, estem totalment d'acord i jo cada cop que surt aquest tema m'encenc... que a veure, que facin els que vulguin els feligresos però que no ens toqui PAGAR A TOTS una cosa que només és d'uns quants....i sort que en teoria som un estat "laic", quin tip de riure que em faig. I sobre el que no fas res...amb calma, que només cal que veient com està el percal, et posis pressió de que has de fer coses i no les acabes. Les faràs quan puguis i tinguis forces. No caurà el món perquè passi un dia més i estiguin igual. Ànims i a cuidar-se, jo també he tornat de vacances ben refredada, vaig passar un parell de dies amb febre i tot... però mira que m'ho munto bé que demà m'he de reincorporar a la feina i ja no en tinc de febre...aixxx, som cumplidores de mena, sí. Una abraçada!!!
A toro passat, a saber com t'ha anat el cap de setmana, no semblaves massa animada. Espero que et deixessis caure per Gràcia, que ho hagis passat bé i hagis deixat de pensar. Massa coses vas dir com per no voler parlar de res. Però totes són del mateix estil, i el que et cal és no pensar en negatiu (i ho dic com si fos fàcil...).
Moltes gràcies pels vostres comentaris i ànims. No era gens conscient de la tristesa que transmetia. Segurament, ofuscada en els meus pensaments era incapaç de veure xq tanta crispació amaga certa tristesa. Em sap greu.
ASSUMPTA, ja saps que sovint no estem d'acord, però podem dir la nostra i ens acabem entenent (o no, xò jo crec que si). Veus, a mi el Papa no em cau bé, el dia que faci un pas cap endavant, potser aquell dia. Encara que el cert, com li diré al Josep Lluís, potser l'hauria d'escoltar més atentament i no només el que surt en titulars, per poder-ne fer una crítica més justa.
El tema dels cantaires és que no eren cantaires. A mi, qui entra a cantar per demanar, doncs no em fa gràcia, com qui entra a pidolar, xò mira, entenc que passa un mal moment i que no té altre remei que fer servir el què sap fer per demanar caritat. Però cridar per cridar, cantar per fer-se sentir sense tenir en compte la gent del costat, no em sembla bé. Em sembla un acte incívic, com qui entra amb música reggeton al mòbil ben alt, per molestar. I saps, no es van aixecar en veure un pare amb un fill, tot carregat. Lamentable.
De lo d'anar a missa, parlo d'un col·lectiu en particular, un al que tinc molta mania i fan servir això. I no m'agrada gens.
És que, no entenc ni comparteixo aquests actes multitudinaris. La meva fe és una cosa molt més petita i no en faig ostentació ni publicitat, ni em crec millor. Simplement, faig el que crec que he de fer. I com que no la comparteixo, doncs em costa. I tb crec que és bo que hi hagi qui digui que no està d'acord en aquesta manera de creure.
Tens raó, era trist, i no n'era conscient. Moltes gràcies.
Les angines s'han transformat en un constipat. Ara moquejo,... coi d'aire acondicionat!!!
i si, ni vaig posar cançó. No se m'acudia cap!
No tinc tantes coses bones, les tinc i les aprecio, xò tampoc son tantes. Potser les suficients? Potser m'hauria de conformar? Potser si.
ELFREELANG, si, les festes de sants ja han arribat!! a veure si recupero piles!!!
JOSEP LLUÍS, moltes gràcies pel comentari. És ben veritat que és bo que no tothom pensi igual, i com bé dius, la gràcia (o més que gràcia, el desitjable) és que tothom pogués expressar-se amb llibertat i respectat.
M'agradaria poder dir que trobo alegria i optimisme en lo del Papa, però no és cert. No li veig res de bo. Quants diners s'han gastat les Administracions en aquesta visita? I no em val dir que tot son donacions. Qui més diners ha posat és la Fundación Botin, que em representa pura especulació i acumulació de riquesa, trets que no em semblen gens cristians. I no m'agrada que es digui que hi ha un milió, o que l'estat és catòlic. Hi ha molta gent que no creu, i crec que se'ls ha de tenir en compte, que totes les opcions son vàlides. I no m'agrada el discurs, l'ostracisme en temes potser molt populistes com l'ús del preservatiu, xò que crec que sl on vitals per fer arribar un nou missatge de renovació a la gent que tant critica l'esglèsia (i no vull quedar-me en això, xò és un exemple fàcil).
A mi no em fa creixer un sentiment de ser millor. La meva fe es renova i creix quan veig canvis en els infants, quan els veig feliços, o quan alguna iaia em dóna les gràcies per ajudar-la a travessar o quan veig la gent moure's per alguna cosa no personal.
Els fets que et neguitegen van relacionats amb les manis violentes de confrontació entre no creients i policia? És molt lamentable, certament. L'arrel, per mi, seria buscar xq hi ha tanta desafecció amb l'esglèsia, perquè tanta gent titlla l'esglèsia de menjacocos, de mentida, de retrògrades.... crec que s'ha de tenir en compte.
La violència mai és justificable. I la policia s'ha portat molt i molt malament. Hi ha imatges gravades de detencions que mai surtiran a Telecinco ni a cap altra televisió. Però t'asseguro que no tot és tan fàcil.
I si, tots jutgem massa aviat. Jo mateixa molt. No escolto el que pot dir el Papa, com no m'interessa, passo, potser hauria de tenir-ho present per poder avançar. És cert. Tb et convido a que no et quedis amb el que surt només a televisió. Fa molts anys em van ensenyar que per poder tenir una visió de les coses calia llegir almenys tres diaris. Amb la televisió, passa el mateix. I si no, què va fer Televisió Espanyola amb lo del dit del Mou al Tito Vilanova?
A mi el tema de les porres em preocupa i molt. Des de lo del maig passat, veig que tot va molt malament. El curiós és que encara hi hagi pau social. Ja veurem què passa aquesta tardor. A mi em preocupa molt i molt.
De rotllo res, eh!! molt interessant!
FANAL BLAU, i tant que les retallades son una realitat. I si, tots tenim responsabilitat, durant molt de temps es va viure molt del cuento, xò això no justifica que ara els més necessitats tinguin que pagar les conseqüències.
A mi em passa semblant amb lo del Papa. La diferència és que jo si em considero encara cristiana, em crec els valors, xò veig l'esglèsia molt allunyada de la realitat i que no es vol avançar. I això em neguiteja, xq es van creant pols cada cop més allunyats.
M'has enviat la flor desesgotadora!! i és preciosa! Moltes gràcies. Si que necessito descans i les angines encara son, ara s'han transformat en un constipat! Ais!! De moment, el camí no el veig molt fi, xò segur que el trobaré.
AUDREY, hauré de recuperar aquests posts més estiuencs. Estic massa enredada, quina paraula tan adequada. A veure si poc a poc em desenredo.
YÁIZA, el cap de setmana m'ha servit per acumular més cansament. No he parat!!!! però eren les festes de gràcia!!! les coses, no sé si han tirat avall, han girat i d'altres ja son passat, xò bé. Anar tirant.
MARTULINA, si entenc això de pagar coses que son d'uns quants. Però això passa en molts àmbits i ningú es queixa tant. I, ei, amb això no ho defenso, eh! Xò x exemple, xq hem de pagar la desfilada militar del 12 d'octubre si no volem ni creiem en un exèrcit? O xq paguem la monarquia, quants molts som republicans? És complicat. Però t'entenc.
Buf, volia fer un munt de coses i m'he anat apagant. Crec que és la calor. Ais....
XEXU, el cap de setmana bé. No tan bé com el teu, xò bé. Les festes de Gràcia han estat a tutti pleni. I el desfasse,.... tb. Així que encara cueixo certa ressaca de tot plegat. Ja passarà.
Jo no sé pensar en positiu.
Un petó per a tots i totes!!!
Quina diferència entre el post i els comentaris!!! Ja es nota que hi ha hagut el cap de setmana pel mig i que se t'ha posat la mar de bé!
Del post que no volies dir res i al final has dit moltíssim....en el sentit de la violència jo també estic força preocupada. Només cal veure el fets d'Anglaterra, Grècia, França i Espanya mateix. Se'ns està partint la societat i no entem d'una vegada per totes que tots som un i que o ens n'ensortim tots o no se'n surt ningú, i això tard o d'hora ens passarà factura, tal i com està passant amb el moviment d'indignats que n'és una petita mostra (perquè molta altra gent també n'està farta i no hi va participar). S'estan cometent errors del passat, i fa por veure com amb la crisis el món es va girant més cap a la dreta, que no farà més que encara fer més gran la ferida i obrir encara més el tall de la societat. I mentrestant nosaltres encara rai, aquí seguim especulant amb els preus dels aliments, mentres a molts països viuen en la pobresa més absoluta.
I el tema de l'exèrcit és una aberració, protegir-nos de què i de qui? I en temps de crisis encara fa més mal veure com retallem serveis sobre els que s'asseu una societat com l'educació, sanitat, investigació, universitats i encanvi l'exèrcit segueix igual de viu.
Una abraçada ben forta, i bona setmana.
Doncs per no saber què dir, t'has quedat descansada, eh? ;-) I mira la que has liat amb tants de comentaris! Ja sabem que el Papa aixeca ampolles (no literalment, suposo...) per allà on va. En fi, ànims per la feina que tot i que en tinguem, el coi del 5% sobre altres 5% és una tocada d'ous...!
BARCELONA, si? Hi havia diferència entre el post i els comentaris? No n’era conscient! Si, el cap de setmana, encara que estrany –molt estrany i massa festa- va anar bé!
Ha d’arribar fractura social, estem tan malament que tard o d’hora la gent ja no tindrà por a perdre res, doncs no tindrà res. Lamentable que s’arribi a això. Lo d’Anglaterra crec que tb és un pèl diferent per la manera que tenen de fer algunes capes dels anglesos, que personalment, els considero ja de per si un pèl violents (amb tot el respecte del món, però els hooligans què me’n dius?). Els indignats continuen, han d’arribar a tota la gent que està descontenta xq sols amb la unió es tindrà força. i poc a poc la gent els va entenent.
El món gira cap a la dreta i tant que tens raó que és com el passat, i sembla que ningú se n’adoni.
I si, en d’altres llocs encara estan molt pitjor. És molt i molt inquietant.
Buf, tema exèrcit,... ais.... entenc que hi hagi un exèrcit que protegeixi els civils, com per exemple després del terratrèmol de Llorca va anar bé que l’exèrcit organitzés l’emergència, o quan finalment l’exèrcit va protegir els vaixells dels pirates,... xò anar a la guerra d’altres, comprar-vendre armament .... buf, una aberració molt i molt gran.
VEÍ, si, em vaig quedar descansada. I a sobre, si et queixes de la baixada de sou la gent et mira malament, xò carai com es nota!!!!!
No sé si el Papa aixeca ampolles literals, a alguns pelegrins segur que els hauran sortit, doncs amb la calor que feia allà palplantats esperant-lo, tela!
Gràcies pels ànims!!
Publica un comentari a l'entrada