8/7/11

El vestit llarg


Sovint miro les tendències de moda, veig coses que m’agraden i d’altres que no. De vegades veig peces de roba en noies o en revistes que m’agraden. M’hi fixo i m’agraden, sempre, però, per als altres.

El cert és que mai m’agrado amb les robes. Em costa molt comprar roba, mai trobo res que m’acabi d’agradar. No tinc ni un estil concret ni ben definit, sempre acabo anant amb pantalons i algunes camises o samarretes gens arrapades i sols a l’estiu em permeto algunes faldilles i sempre més clàssic que altra cosa. No m’agrada gaire, però mai em decideixo, ni em permeto veure’m amb d’altres robes.

Una barreja de mandra d’anar de botigues, remenar, les dependentes ...; el fet de tenir pocs diners i moltes despeses; el qüestionar-me sobre el per què comprar més roba de la necessària i sobretot la poca cintura fa que no m’agradi anar de compres i que arrisqui molt poc. De fet, si arrisco és quan li agafo alguna peça a ma germana que té roba per omplir diversos armaris.

Fa uns tres anys que vaig darrera un vestit llarg d’estiu i ara es tornen a portar. Però no trobava cap que em fes el pes. A Eivissa les companyes de viatge es van proposar que m’havia de comprar alguna peça, però no van aconseguir-ho. Segurament m’hauria d’haver emprovat aquella camisa blanca que em va fer mandra emprovar-me per si no em quedava bé –és que era tan bonica que la recordaré durant molt de temps- i que sé que encara que vaig dir que la podia trobar a Barcelona més barata, les possibilitats son ben mínimes. Potser hauria d’haver arriscat amb el vestit verd d’aquella botiga on hauria comprat molt més que el pareo que li he regalat a ma germana (que sé que duré més jo que ella), però tampoc em vaig atrevir.

I així he tornat a Barcelona amb les mans buides per un nou estiu a la ciutat, que encara que està de rebaixes no sé què passa que sempre ens fixem en allò que justament no està rebaixat.

Ahir al matí, però, enmig d’un esmorzar estrany em van arrossegar a la botiga del costat del bar i gairebé com si tingués un ganivet al coll em van fer emprovar el vestit llarg de floretes que també es quedava la companya de batalles. Pensant incrèdula que seria impossible que em quedés bé, pensant que el fet d’emprovar-me el vestit faria que d’una vegada per totes m’oblidés de la idea d’un vestit llarg, resulta que no quedava tan malament, i gairebé sense ni pensar-hi, arrossegada per l’efervescència de totes 4 emprovant-nos roba, ja tinc el vestit llarg d’estiu a casa. Ara sols falta un cinturó adequat i sobretot, sobretot, atrevir-me a posar-me’l.

I és que avui, me’l miro i m’entén tots els dubtes. No sé si m’atreviré, no sé si fa per mi. Algun dia m’agradaria poder deixar de tenir tants dubtes. Segurament aquell dia m’atreviria a comprar-me molta més roba. Segurament, aquell dia m’atreviria a viure més intensament, doncs no només és amb la roba amb el que em costa convèncer-me de com sóc i vull viure, sols és el reflex d’una vida plena de dubtes i retirades.





Ps. Bé, em manca el cinturó i ... els sostenidors! Això si que serà difícil de trobar. La foto m’ha costat molt, com n’és de llarg, no m’hi cap a l’armari!!


20 comentaris:

kweilan ha dit...

Llegint-te tenia ganes d'arribar al final a veure què havies fet finalment. Semblava una novel.la de misteri. I respecte el vestit, estaràs preciosa i deixa els dubtes a casa, amagats darrere les cortines. Guapa!

fanal blau ha dit...

Fes cas a la Kweilan que és una dona sàvia!
Estic del tot d'acord amb ella.
Jo si que no me'l podria posar...sobretot... perquè l'arrossegaria!!! :) :) :)

Vinga, ja trigues...avui ja el pots estrenar!

Bonica!

Galionar ha dit...

Hola, Rits, descobreixo avui el teu blog i coi, m'he identificat tant amb aquest post que he pensat: ets una de les meves! Ostres, jo fa anys que penso exactament el mateix que tu sobre un vestit llarg..., però encara no me l'he comprat pels teus mateixos motius. i avui que precisament m'he decidit a entrar a la botiga, m'he trobat que només en quedava un de la talla 48 (jo amb la 42 en tinc prou). És el destí dels cagadubtes: quan passem a l'acció ja és massa tard!
El teu vestit és molt maco; no dubtis a estrenar-lo de seguida!
Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Cinturó??? Noooooo!!! Estaràs maquíssima amb el vestit així, tal qual!! :-))
Jo mai de la vida em posaria un cinturó amb un vestit així... crec que és per anar "sueltu"... a més, a l'estiu els cinturons fan una calor horrible!!

Imaginat amb aquest vestit i sandàlies, passejant poc a poc un vespre, bufa la marinada, el vent mou suaument el vestit...

Bé... de fet fa ANYS que no em poso ni vestit ni faldilla, però anys, anys, anys (molts)(*) Jo vaig amb pantalons (bàsicament texans) a tot arreu, fins i tot a la Comunió del meu nebot l'any passat vaig anar amb texans...

(*)A veure, pensem... pel casament del meu germà, que farà divuit anys... duia un vestit negre... normalet, per sota genoll... i el mateix em vaig posar quan els meus sogres fan fer els 40 anys de casats... potser des de llavors... No, no, menteixo... l'any 96 tenia dos vestits molt hippies, d'estiu, bastant llarguets també... aquests van ser els darrers... quina passada! quinze anys!!

maria ha dit...

Es clar que sí!Atreveix-te d'una vegada per totes.Fes-ho per tu,perquè segur que et queda bé.Ja ho veuràs^-^.

Yáiza ha dit...

És més fàcil. Només has de pensar "i perquè no?". Qui et dirà res, per anar amb vestit? A tot estirar, et diran que estàs la mar de maca.

La meva experiència és que de vegades em cafico molt amb si una cosa em queda bé o no, o si avui porto el cabell fatal i tota jo em veig horrible. Hi ha dies que em veig prou bé, i dies que em veig fatal. I llavors xerro obertament amb un amic i em deixa anar allò de "doncs jo et veig sempre igual", i m'adono que ens mirem massa el melic i que la gent no es fixa tant en què portem posat, ni com anem pentinades. Així que a fer punyetes, posa't el vestit i estigues contenta!

Yáiza ha dit...

Ah! I a mi m'encanten els vestits (i faldilles) d'estiu! Això sí, tots a l'alçada del genoll, pam amunt, pam avall. Amb els llargs no m'he atrevit, potser perquè no sóc massa alta i trobo que em quedarien estranys. I massa curt tampoc, que això d'ensenyar cuixa... ja ho faig a la platja!

(Tan dir, tan dir al comentari de dalt, i ja ho veus! Estic carregada de punyetes!)

garbi24 ha dit...

fora manies....que sempre esteu d'allò més bo. Sense cinturo que tot queda més volàtil i accentua els moviments. I si no trobes sostenidors......tampoc ha de passar res no?....visca la llibertat

Elfreelang ha dit...

au va rits! posa-te'l! atreveix-te! segur que et queda fantàstic !

lisebe ha dit...

Doncs estarás preciosa!!!!!!!!!!!!!!!

Sense cinturo per suposat com es porta ara !!! i si te'l posas que sigui a la cadera !!

Però que guapissssssssssssssssima que surtirás..

Demà mateix!!

Moltes petons i gaudeix del vestit i el cap de setmana bonica meva

Filadora ha dit...

Doncs jo crec que t'has de sentir molt orgullosa d'haver-lo comprat i ara només toca donar-li una oportunitat. I penso com els d'aquí dalt, sense cinturó ni sostens dona! ja ja ja! Però bé, el més important és que tu et sentis còmode, de guapa segur que n'estaràs moltíssim!

XeXu ha dit...

No és un tipus de vestit que a mi m'entusiasmi, però va a gustos, és clar. Penso que tampoc n'entenc prou per dir si queda bé o no, o en quins tipus de persones afavoreix o queda malament. Però el que està clar és que t'has d'atrevir, no sabràs si t'escau o no fins que ho portis i comencis a sentir-t'hi còmoda. Si el portes aquest estiu i veus que no, doncs l'any que ve et compres una altra roba. Però potser descobreixes que t'escauen perfectament aquest tipus de vestits, i a partir d'ara els estius no portes altra cosa. Cal provar-ho. Ara no t'escalfaré el cap amb experiències personals, però sí que et diré que ara em trobo còmode portant coses que fa poc no feia servir, i et mires i penses que no et queda gens malament. Però fins que no t'atreveixes a provar... vinga, endavant!

Finestreta ha dit...

rits a totes ens passa en major o menor mesura això de la roba em sembla... També hi ha qui s'ha de vestir de manera super explosiva perquè, sinó, no se sent segura... La roba és una dusfressa de l'ànima... Jo de fet quan no estic bé no m'agrado, i quan estic bé em veig la mar de guapa amb tot el que em posi! Tu atreveix-te dona, i ja veuràs que després et sents millor! Això sí, atrevei-t'hi un bon dia! Bona sort!

kika ha dit...

sense cinturó i amb uns sostens qualsevols dels que tens, que tots deuen ser prou bonics!
vinga, atreveix-te!

montse ha dit...

Atreveix-te, posa-te'l i vés a fer un tomb i després potser.......no te'l voldràs treure.

El porquet ha dit...

Et quedarà diví, segur! A mi m'encanten els vestits. Les noies amb vestit esteu precioses i a l'estiu us dóna un aire fresc fantàstic.

Posa-te'l dona, no tinguis por, segur segur segur que t'hi sentiràs bé (tan com a la botiga) i gaudiràs de la fresqueta de l'estiu molt millor que amb pantalons i samarretes!

Carme ha dit...

aA veure: veig el vestit i m'agrada, recordo la rits i també m'agrada... poso el vestit damunt de la rits i queda fantàstic!

Au, va! jo també sóc com tu... no pitjor que tu. A mi no m'agrada comprar roba, no me'n compro gaire, sempre trobo que no em queda bé... i tot i així he sobreviscut amb èxit! O sigui que això no és greu ni mata... posa't el vestit i endavant les atxes!

I res de cinturó! Queda maquíssim així mateix!

Assumpta ha dit...

L'opció "sense cinturó" guanya gairebé per unanimitat :-))

lulamy ha dit...

Doncs us resolc el misteri: el vestit llarg ha estat estrenat!! I per unanimitat dels que estàven presents: et queda fantàstic!! A disfrutar-lo!!

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies per els comentaris que m’heu deixat. M’heu dit cada cosa que m’heu fet envermellir! El significat del post, més enllà de la superficialitat del vestit en qüestió crec que el vaig fer una mica més enllà, del que em costa atrevir-me a fer segons quines coses que potser per d’altres no ho son gens, com ara un vestit llarg i molt escotat. Però no ho vaig saber plasmar (segurament perquè tampoc era molt conscient d'això).

I si, com diu la Lulamy, el vaig estrenar dissabte a la nit, per celebrar el seu aniversari i dos més. Sense cinturó. I va ser força divertit tot plegat. I m'agrada com queda, encara que no me l'acabo de sentir ben posat.

Un petó ben gran a tots i totes!

Ps. Disculpeu que torni a no contestar personalment cada un dels comentaris. Em fa certa vergonya donar més voltes al vestit i si posar-me’l o no.