22/6/11

Bocins de l'equip petit



Quan has treballat amb petits com aquests, aprens constantment.
Lliçons de vida, bocins de vida que hauria de tenir més presents.

ps. Gràcies Francesc, un vídeo xulíssim que carrega d'energia.
Fan tanta gràcia els nens quan se'ls cauen les dues dents de davant i surten les pales tan grans.

18 comentaris:

El porquet ha dit...

Hehe, m'ha recordat la meva primera temporada jugant a bàsquet.... les pallisses van ser considerables! Ara, el primer partit que vam guanyar... quina alegria!!!! Encara ho recordo ara i mira que era ben menut!

Sergi ha dit...

Són moníssims, sobretot el nen que li estan creixent les dents, és genial l'entusiasme que hi posa.

JJMiracle ha dit...

Avui és el segon cop que el veig. Són nens autèntics!

Carme Rosanas ha dit...

Que macos! Tota una lliçó de vida i d'alegria!

Martulina Divina ha dit...

jo tb l'he vist aquesta tarda i m'ha emocionat...m'ha fet tornar a pensar en l'esperança de la que parlàvem fa uns dies: i és que és un vídeo que et recarrega les piles i et fa adonar de les tonteries amb què els adults ens entretenim....quina llàstima fer-se gran!!

Assumpta ha dit...

Una passada!! :-))

Macos de veritat, emocionant de debó!! Quins nens!! això sí que és JUGAR al futbol!!

"Si un dia marco un gol, em posaré tan content que sortiré volant!!"... Doncs diu que al darrer partit van aconseguir marcar-ne un!! Uaaau!!

Jordicine ha dit...

L'havia vist! És una passada. L'equip del meu fill no és massa diferent, t'ho asseguro. N'han guanyat dos, n'han empatat dos i han perdut tots els altres... la majoria per golejada. Salut.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Són al·lucinants els resultats del futbol infantil... 20 gols???
I amb una rialla i sense cap problema.
"Si no marquem ens és igual perquè ens ho passem bé".

Que macos, quina passada.

òscar ha dit...

:) Que maco, per l'amor de Déu!!!

Les estadístiques del equip del meu nen no són massa millors: 2 guanyats, 1 empatat i 18 perduts.

Penso ensenyar-li el clip com exemple de que el millor no és guanyar (que també mola), el millor és seguir somrient.

Assumpta ha dit...

Em va agradar tant, que he entrat al seu blog i és impressionant... mireu que diu:

"L’objectiu del Margatània no està orientat als resultats, sinó a la formació integral dels nens i nenes, tot fomentant la diversió mitjançant la pràctica de l’esport. Amb tot, també treballem en la formació de l’esportista en si, donem molta importància al treball en equip, al foment d’actituds i valors i sobretot el respecte en la pràctica de l’esport."

Gotham ha dit...

És un vídeo que et torna la fe en el futbol, i que et recorda que no tot són estadis de 100.000 persones, fitxatges milionaris i declaracions d'entrenadors que veuen complots.

El futbol i l'esport comença abans que tot això, i el problema és que es va pervertint conforme els nens creixen. Com més petit és l'equip, més pur és.

fanal blau ha dit...

Fantàstic video.
Realment compartir camí amb ells és un aprenentatge constant.
rits, que passis una revetlla fantàstica plena de somriures!
Una abraçada!

mestreta ha dit...

Llàstima no haver-lo vist abans, que l'hagués passat al cole. Aquest vídeo és genial!

Elfreelang ha dit...

és un vídeo que ja he vist un parell de cops i el trobo genial! n'hauríem d'aprendre tothom...que no cal guanyar, que no cal els guanys fàcils ni difícils, que e´s la vida la primera, l'esperit del joc de jugar el que compta, participar i divertir-se, saber perdre ....una lliçó de vida!

Ferran Porta ha dit...

M'imagino un món on només hi hagués nens, i temo que m'agrada més que el que tenim... Un vídeo xulo, els nens (en general) són genials :))

Filadora ha dit...

És un vídeo genial.
:)

rits ha dit...

Aquest vídeo està donant la volta al món. Surt a les notícies i tot!! és preciós!!

PORQUET, es veu que molts hem passat per això. I réiem i ens ho passàvem bé. Per què ho perdem? Recorda aquells moments sempre, sobretot l'alegria de la primera victòria!

XeXu, si, si! Aquell nano és encantador. Al grup de petits de Sant Andreu n'hi ha un de molt similar. Fa una gràcia!!

P-CFACSBC2V, ha voltat molt aquest vídeo. Millor que es passin d'aquests i no d'altres més tristos.

CARME, i tant!! n'aprenem molt d'ells.

MARTULINA, i tant que carrega piles. Tot podria ser tan senzill!

ASSUMPTA, és increïble. Hi ha frases genials, i com s'estimen tots. Quan un diu que el porter no les pot parar totes, posa la pell de gallina.

JORDICINE, molts equips comencen així, i lo content i lo bé que s'ho passa el teu fill, oi? A gaudir d'aquests moments!!

Ca L'OTIS, perquè l'important és passar-ho bé. Si, marquen moltíssims, suposo xq no hi ha tant joc.

ÒSCAR, un altre pare al club dels pares sofridors! Li has ensenyat? I què va dir?
És clar que mola guanyar, no ho negarem, xò i lo bé que senta quan fas el què t'agrada amb els amics, encara que es perdi és meravellós.

GOTHAM, completament d'acord. És la força i grandesa de l'esport, sigui quin sigui. Després les grans maquinàries ja ho embruten xò alguna cosa queda. I si no, mira el Barça d'ara, fins i tot és exemple als USA.

FANAL BLAU, no deixa d'impressionar-me x més vegades que l'hagi vist.
Espero que també hagis passat molt bona revetlla.

MESTRETA, moltes gràcies per la visita. El pots ensenyar el curs vinent. No té caducitat.

ELFREELANG, i tant que és una lliçó de vida. Espero que aquests nanos la tinguin ben present.

FERRAN, els nens son un avui, ens poden ensenyar un mil·ler de coses que hem oblidat, com la màgia de les coses senzilles, la tendresa de la seva manera de fer. La llàstima és que de vegades els adults tampoc els ho posem fàcil. Amb tantes presses, feines, ….. els dediquen poc temps. Una llàstima.

FILADORA, preciós!

Un petó per a tots i totes!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Per cert, el vídeo s'ha fet famós i va sortir a les notícies de tv3 el dia 23.