11/5/11

Vida


"La vida et pot canviar en un moment, això no se sap mai"

Feia dies que hi pensava. Haurà nascut ja? Quan va ser que ens vam trobar i em va dir que estava embarassada? Ais, això del pas del temps no ho acabo de portar gaire bé, s’esmuny, passa tan ràpid que perds la perspectiva.

I és clar, som tants veïns, si gairebé mai em trobo amb els del costat! Coincideixo amb els mateixos, en moments concrets; cosa de rutines, suposo. O de tant en tant et portes sorpreses.

Però sí, tenia moltes ganes de coincidir amb ella. I ahir, justament ahir, quan més atabalada anava, s’obre la porta de l’ascensor i me la trobo, amb el cotxet, les bosses d’escombraries i la gossa. També ben atabalada.

Quina coseta tan bonica i dolça!! Crec que és el nadó més rialler que he vist en temps. Li tocava la panxeta i s’esclafava de riure i mirava a munt i avall, amb ganes de festa. És tan simpàtica i desprèn tanta vitalitat que és impossible no riure amb ella. I ja té dos mesos!

Pot semblar que som una comunitat més aviat freda, com el barri on estem, amb realitats ben diferents i maneres de fer ben distintes. Però el cert és que hi ha persones molt properes. A més, som una comunitat força jove, on els cotxets de nen petit s’estan multiplicant força els darrers mesos. I en moments de felicitat com aquests és quan t’adones de lo proper que pots ser. Que es van teixint relacions.

Fa temps que penso que amb aquesta parella tindria força proximitat, que per manera de ser serien molt propers però el dia a dia, el fet de ser més aviat tímids, de fer la cadascú seva i no ficar-se (sobretot jo) marca distància. Ahir, aquesta distància es va trencar una mica més i una conversa enmig del replà ben personal i íntimaens va apropar definitivament, res dels problemes del pàrking, de les terrasses o d'altres maldecaps. I agraeixo tant aquella conversa, curta i potser que no tindrà importància per l'altra part, que fa que fins i tot un post que fa temps que tinc escrit quedi pràcticament descartat. Perquè és ben cert, la vida et pot canviar en un moment, això no se sap mai.





ps. La foto és d'aquesta bogaire finlandesa que fa fotos increïbles a la seva filla quan dorm. N'hi ha de precioses. I la cançó, una cançó de bressol com una altra.

Avui no hi ha bocins.

15 comentaris:

òscar ha dit...

No hi ha bocins, però aquesta trobada amb la veïna i el seu nadó deixa un molt bon regust, Rits.

Tinc bon veïnat. Salvant un amargat al qual li vaig dedicar un apunt fa un temps, la resta solen oferir-me quan anem sense preses i amb ànim de xerrar uns molt bons bocins.

Aprofitem-los :)

Carme Rosanas ha dit...

Jo també estic contenta de la majoria dels veïns. També tinc unes petites trobades quotidianes ben agradables.

JJMiracle ha dit...

Amb un post així potser no fan falta bocins! :-) És bo descobrir que els veïns no són només número-lletra número-lletra.

Garbí24 ha dit...

Es una mica allò de :juntos pero no revueltos.
No estem al mig però sabem que hi son

Sergi ha dit...

El que està bé és no tancar-se a noves coneixences, que a més tens molt a prop. No saps mai quines persones meravelloses es poden amagar rere les portes, i de vegades no s'ha de marcar distàncies. El mínim és la cordialitat. El màxim, ves a saber, oi?

Assumpta ha dit...

Un post amb una experiència així de maca és un bocí tan gran que ha omplert l'espai de tots els altres :-))

DooMMasteR ha dit...

Quin bon rotllo que desprens avui! :D

fanal blau ha dit...

Ahir no hi havia bocins...però avui m'has fet somriure!

La fotografía és preciosa i és ben bonic sentir aquesta proximitat i aquest bon feeling amb el veïnat.
Bon vespre, veïna! Tu també el desprens!

Filadora ha dit...

Quin post més bonic, i quin bon moment el del replà!

montse ha dit...

Moltes vegades els nostres veïns són els més oblidats i ens perdem relacions d'emoció com la teva.

El porquet ha dit...

Dons tens molta sort de poder gaudir d'aquestes relacions veïnals. Jo també sóc de no posar-me gaire en la vida dels meus veïns... però és clar, és una comunitat amb força gent gran i poc "jovent" així que les converses que puc desgranar a l'ascensor ja te les pots imaginar... cony de temps!

rits ha dit...

Aquí van els comentaris que s'han perdut! I després, les respostes a tots:

CARME “Jo també estic contenta de la majoria dels veïns. També tinc unes petites trobades quotidianes ben agradables.”

P-CFACSBC2V “Amb un post així potser no fan falta bocins! :-) És bo descobrir que els veïns no són només número-lletra número-lletra.”

GARBI24 “Es una mica allò de :juntos pero no revueltos.
No estem al mig però sabem que hi son “

XEXU “El que està bé és no tancar-se a noves coneixences, que a més tens molt a prop. No saps mai quines persones meravelloses es poden amagar rere les portes, i de vegades no s'ha de marcar distàncies. El mínim és la cordialitat. El màxim, ves a saber, oi? “

ASSUMPTA “Un post amb una experiència així de maca és un bocí tan gran que ha omplert l'espai de tots els altres :-))”

DOOMMASTER “Quin bon rotllo que desprens avui! :D”

FANAL BLAU “Ahir no hi havia bocins...però avui m'has fet somriure!
La fotografía és preciosa i és ben bonic sentir aquesta proximitat i aquest bon feeling amb el veïnat.
Bon vespre, veïna! Tu també el desprens!”

rits ha dit...

I bé, un cop recuperats els comentaris perduts, una resposta per cadascun. Un petó per a tots i totes!!

ÒSCAR, recordo el post de l'amargat. No et pensis, nosaltres també tenim algun que altre indesitjable! Però la majoria son molt bona gent.

FILADORA, no hem tornat a coincidir! Potser trigarem sis mesos més!!

MONTSE, sembla que haguem de tenir relacions fredes amb els veïns, però en canvi hi ha gent molt agradable.

PORQUET, imagino converses d'ai em fa mal aquí, em fa mal allà... xò t'he de dir que a l'anterior pis on vaig viure era just així, tot era gent gran. Molt friki, també, doncs tenien una associació de veïns pròpia del carrer i es posaven al costat del portal a fer la xerrada cada tarda. És a dir, que em controlaven moltíssim!! xò eren vellts encantadors.

CARME, aquestes trobades fan que, de vegades, els maldecaps es quedin al replà i no vagin a casa.

P-CFACSB2V, merci, en part em cansa haver de fer cada dimecres bocins. Nosaltres som tants veïns que ens coneixem pel número del pis, perquè sinó seria impossible, però poc a poc ens anem coneixent.

XEXU, doncs si el mínim ser cordial, però és fàcil ser més agradable amb veïns com els que tinc, encara que amb molts només ens diguem hola.

ASSUMPTA, doncs si, vaig pensar que era ja un bon bocí!

DOOMMASTER, cal intentar estar de pujada, no? Merci!

FANAL BLAU, hi ha fotografies molt espectaculars, quanta imaginació té la noia. Bon vespre, veïna!!!

Un petó!

Bargalloneta ha dit...

a vegades els que tens més a prop i que menys coneixes són els que agraeixes més tenir al teu costat!
petonets

rits ha dit...

BARGALLONETA, si, et pots portar sorpreses molt agradables