26/5/11

Tota una poetessa




Espero que us agradi.
Un munt de coses. El text, la poetessa i tot el que els envolta. Un somriure gegant.
No és un futur, és present.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, la nena ho fa molt bé, però sent de Castellers de Sants... no sé jo...

Carme ha dit...

Que maca! M'ha agradat molt!

rits ha dit...

jejeje, XEXU, és que saps què passa? que el seu lloc va haver de tancar i va haver de buscar altra cosa diferent! (tot i així crec que ni ella ni els seus germans en son membres).

Moltesa gràcies, CARME! és un encant de nena, i la família tb!

A tots els que passeu. Disculpeu el format. ha quedat una mica estrany, doncs quedava el vídeo massa gran i no l'he sabut reduir d'altra manera.

Tot el blog està una mica capgirat, revolucionat, com tot una mica.

Yáiza ha dit...

Quina pressió, sortir a llegir un poema, de tan petita i a la televisió! Jo encara passo vergonya ara, davant de 4 persones... Deu ser perquè no en tinc ni fava!

Assumpta ha dit...

Quina nena tan maca!!! ;-))

M'ha agradat moltíssim!! Molt!! A mi sí que se m'ha dibuixat un somriure gegant!!

Endavant, Marina!! ;-))

Anònim ha dit...

La vaig veure ahir, quina gràcia! Em queia la bava... I amb quina tendresa els seus germans "fardaven" de germana pel facebook! Un petó!

fanal blau ha dit...

Què bé que escrigui poesia! :)
bon dia, rits!