10/4/11

Cap de setmana


Ha estat un cap de setmana genial, m'ha generat molta alegria, bon rotllo i energia. I alhora no ho ha estat, sinó que m'ha generat tristesa i angoixa.

Ens hem trobat les cinc amigues de la facultat. Hem anat a conèixer dos dels tres fills d'una d'elles a Palma. Feia tres anys de la darrera visita i dos fills han nascut entre mig. I ens hem retrobat cinc frikis completament diferents, amb vides i maneres de viure completament diferents. Però que ens estimem molt, moltíssim. I que sabem que comptem les unes amb les altres malgrat no ens veiem gaire, no ens escrivim ni truquem. Que quan ens retrobem és com si continuéssim anant a classe de Dret Romà, enfotent-nos de tot, compartint les misèries i tristors, podent-nos dir-ho tot i rient, podent estar en silenci quan no pots dire res, i sobretot rient de tot. He rigut tant que fins i tot encara em fa mal la mandíbula.

Ha estat un cap de setmana on ens ha passat de tot. Des de gairebé no poder agafar el vol per culpa d'una manifestació, a perdre trens, a perdre'ns per la ciutat, com a trencar maletes. Dues han caigut, entre elles, la meva. Però és que som un desastre, i mentre en d'altres ambients, desastres com els que tenim podríen posar nerviós a més d'un, quan estem plegades, cap dels nostres defectes, “despistes”, patositats, té importància. Al contrari, ens fan riure de valent, fins i tot enmig d'una plaça o en un aeroport amb uns guàrdies civils enmig.

Ha estat un cap de setmana d'explicar-nos aventures, les vides que avencen (o no) i de saber que envellirem plegades, doncs una amistat com aquesta, encara que no sigui la del dia a dia, és per sempre. De recordar aventuretes, no masses, però viscudes. De festes i riures, de bromes i enteses, de moments de vida compartits.

No hem sortit de festa com volíem, la veritat és que els anys passen i els nens esgoten. Però ha estat fantàstic poder jugar a cavallers, fer trencaclosques, pujar i baixar de tobugans, … No hem trepitjat ni la platja ni la cripta de la catedral del Barceló, però ens coneixem molt bé els parcs i les estàtues vivents del passeig i ara ja podem caminar tranquil·lament per la ciutat sense ni un mapa.

Però el cert és que també ha estat molt trist. No sé com encarar els problemes de l'amiga d'allà. Em costa i entristeix molt profundament. I no en puc parlar perquè tot plegat és massa fort d'entomar. I em sento egoista perquè torno, agafo un vol i continuo amb la meva vida, amb les meves misèries, però mirant endavant. No sé com la puc ajudar, ni si ho he de fer, però el desassoseg que em genera, malgrat sàpiga que el millor que ha pogut passar és que haguem anat perquè en pugui parlar, és massa gran.

I també m'enrabio amb mi mateixa, perquè he estat molt idiota les darreres setmanes. Perquè les meves cabòries han afectat a molts que m'han tingut que aguantar tonteries inaguantables, perquè era un viatge que no em venia gens de gust fer, em costava i neguitejava. Perquè era absurd capficar-se amb coses que ja hauríen de formar part del passat, però que m'eren inevitables de pensar i donar-hi voltes.

Per tant, un cap de setmana ben peculiar, que em deixa uns colorets a la cara, un somriure i una ganyota de dolor a l'espatlla.



ps. la foto, no n'he fet gaires, a l'espera de les millor, de les poques salvables. La cançó, d'un grup que sempre em recorda nits universitàries al New York i a més genera bon rotllo, encara sóm joves!

13 comentaris:

kweilan ha dit...

Un cap de setmana complexe quant a emocions i sentiments. Bona setmana!!!

fanal blau ha dit...

Si n'ha pogut parlat, si n'he pogut parlar, ja és important. Per dur i gruixut que sigui, també sap que hi sou.
I si, de vegades aquestes retrobades, et donen aquesta sensació d'ambivalències emocionals.
Que descansis avui i tinguis una bona estrena de setmana!

Assumpta ha dit...

Caram... doncs si que hi ha hagut barreja d'emocions, de coses bones, molt bones, de tristeses i d'angoixes... En realitat, la vida mateixa és així, però potser no ho tenim tot a la vegada i barrejat, llavors és més difícil...

Si tu dius que SAPS que el millor que ha pogut passar és anar-hi, ja tens molt de guanyat ;-)

Xula la cançó...

Per cert, i parlant de Dret Romà... jo sempre presumeixo que em vaig aprendre la definició de l'usdefruit en llatí... " Usufructus ests ius alieni rebus, utendi fruendi, salva rerum substantia"... xorradetes de joventut hehe (espero haver-ho escrit bé hehe)

Audrey ha dit...

Un cap de setmana ple de vida!, riures, trobades, compartir emocions, pensaments...Segur que la vostra companyia alleuja...
Abraçada!

Susanna ha dit...

És difícil donar consells en aquests casos, però només que sàpiga que hi sou i que n'hagi pogut parlar ja crec que és força important.

I sobre tornar i seguir amb la teva vida, crec que és el que havies de fer, no? Res de sentir-te egoista. Aquestes coses formen part de la vida. Si has d'ajudar-la, ella t'ho demanarà, no? De moment, ja ha repartit una miqueta el problema parlant-ne amb vosaltres...

Bona setmana!

sànset i utnoa ha dit...

Els amics estan per això, per "aguantar les cabòries". Avui per tu, i demà per ells!

I, per cert, se t'ha colat una rata al bloc!

*Sànset*

Filadora ha dit...

Va ser un cap de setmana intens intens pel que sembla! escoltar, parlar, riure, compartir, tot això ja és molt. Segur que la teva amiga sap que pot comptar amb vosaltres i això ajuda moltíssim.

Garbí24 ha dit...

emocions diverses, que si no fos per els dolentes podries dir que has tingut un cap de setmana fantàstic

Finestreta ha dit...

Es remouen moltes emocions quan es retroben vells/bells amics...

Sobre això de la teva amiga... Pel que dius és una cosa molt grossa, i si és així poc hi podràs fer... Trucar-la de tant en tant, per deixar-te sentir... no?

El porquet ha dit...

Un cap de setmana que resumeix, potser, la vida (ara potser sóc molt agosarat).

Plaer, sentir, riure i viure... i unes gotetes de tristesa i dolor que, malauradament, formen part d'aquest nostre món.

En resum, però, crec que t'ho has passat força bé. Ja heu col·leccionat un munt de records nous que ja us acompanyaran per sempre.

rits ha dit...

KWEILAN, si que ha estat complexe. El millor és que la setmana ens està fent reflexionar a totes el que hem viscut. I ens fa estar més a prop les unes de les altes.

FANAL BLAU, si, ens ho ha dit. Però m’agradaria poder estar més a prop.

ASSUMPTA, jejeje, jo tb me’n recordo del ppi “salva rerum substantia”!!!!! però no em sabria la definició!

AUDREY, així ho espero, que l’hagi alleugerit.

SUSANNA, si tens raó. Això si, de tantes voltes com li vam donar al tema, al final em semblava que era absurd, perquè naltres no podem fer-hi gaire i em sentia malament parlant-ne i parlant-ne i tenia por que li féssim més mal que bé. Però crec que no ha estat així.

SÀNSET, si ja dic jo que tinc masses bons amics. El que aguanten!!!! Una rata que feia una miqueta de pudoreta a suat i tot!!!!

FILADORA, intens al màxim. Va ser molt bonic, malgrat les històries negatives compartides.

GARBI24, la claves perfectament!

FINESTRETA, si és molt gros. Jo no sóc de trucar, sóc un desastre, m’hi hauré d’esmerar i molt.

PORQUET, és cert, mai es pot estar fantàsticament bé del tot, és part del que en diem viure. Els records quedaran per sempre!

Un petó per a tots i totes!!!

DooMMasteR ha dit...

Que et preocupis així vol dir que realment te la estimes, i molt!
Lo de les cabòries... bé, per a això també estan els amics.

Per cert... aquest Micky fa por!! No serà una mica pederastillo? :P

rits ha dit...

ais!!! DooM!!!! quina angúnia de cop!!! tens raó no sembla un mikey massa clar (i net, es veu que feia una oloreta.....)