21/3/11

La primavera i Emma


Arriba la primavera i per tant arriba el solet, les flors, els canvis de temps sobtats, els dies que s’allarguen. I amb ella, tot es revoluciona.

S’abaixen les defenses (ja per si prou baixes amb el constipat que he agafat). I així passa que de fer sofing amb un colacao, et saltes l'autoprohibició de veure comèdies romàntiques. I es clar, torna a sortir l’esperit romàntic, ingenu i somiador, sobretot si veus Conociendo a Jane Austen. Recordes els llibres que tant et van agradar, els sentiments i embolics emocionals atemporals, perquè l'amor sempre és l'amor per més segles que passin. Recordes que igual com li passa a una de les protagonistes, el senyor Knightley és el meu personatge masculí preferit dels que conec de la Jane Austen (amb permís d'en Marc Darcy, es clar) i et sorprens d'una gran veritat: no son llibres per dones, sinó llibres que els homes hauríen també de llegir perquè les relacions humanes les construim tots. I llavors, fins i tot decideixes posar-te a llegir Emma i així riure una estona de tot plegat.

I arribes a creure que tot és possible i que tot arribarà. I et deixes anar, agafes empemta.

Però el cert és que la primavera és capritxosa i traïdora. Amaga les al·lèrgies i l’astènia que em deixa sense ni un gram de força o em fa agafar constipats per anar a mig gas. I llavors es posa tot a lloc per recordar que no, que val més que torni a pujar les barreres, que només son llibres i la realitat molt més crua. Que el cantó amarg sembla que ningú s'atreveixi a relatar-lo.

Perquè sinó sempre m’acabo fent molt més mal. Perquè de vegades és molt més fàcil no creure en res. I potser hauria de deixar còrrer això d'Emma, ara que encara no ha sortit el senyor Churchill per embolicar-ho tot i fer veure els sentiments amagats. Potser fins i tot seria millor Sentido y sensibilidad, però fins i tot allà la gèlida Elionor Dashwood es desfà.

Tot i així, que en son de bonics els colors de la primavera!

Ps. La foto és del viatge a Donostia, un matí de diumenge assoleiat. Segur que ara l’arbre encara està molt més florit.

No hi hagut manera de trobar un enllaç de la cançó ni un video per penjar de la cançó, i mira que feia dies que pensava en aquesta cançó per avui.

De moment, seguiré amb Emma. Segurament, hauria de llegir L’Abadia de Northanger o Persuasió que no els conec gens, però Emma sempre m'ha tingut el cor robat (tot i que no és Orgull i prejudici, esclar). Fer els sis com a la peli em sembla exagerat, no crec que pogués. A més, no és el llibre que volia llegir ara, tinc un en espera en candeletes, que em deixaran però com es fa esperar!!

12 comentaris:

kweilan ha dit...

M'anava animant amb la teua descripció de la primavera i de sobte: la al.lègia...que comparteixo amb tu. Horrorós! Encara que amb la Jane Austen, es passa millor. Bona setmana!

XeXu ha dit...

Ni m'agrada la primavera ni he llegit res de l'autora, ni crec que ho llegeixi... què comento avui doncs...?

garbi24 ha dit...

doncs a mi la primavera em posa les piles a : mode full

Carme ha dit...

A mi sí que m'agrada la primavera... clar que tinc la sort de no tenir al·lèrgia! Jane Austen... ara fa molt de temps...

lisebe ha dit...

M'encanta la primavera malgrat les al.lergies i astenias, m'agrada els colors i el sol, potser sigui la estació de l'any que mes m'agradi perque no fa ni calor ni fred, entre d'altres coses.

Comparteixo amb tu que llibres com Orgull i prejudici haurien de llegir-los també els homes.

Bona setmana i petonets guapa

Martulina Divina ha dit...

Això qeu deis dels canvis de temps sobtats....no sé de què em sona...mira el meu últim post i veuràs...he sortit per prendre el sol i he acabat com un poll!!

Elfreelang ha dit...

Visca la primavera doncs tant arrauxada i disbauxada ella, que ens fa estornudar, glatir, desitjar llegir i escriure ....jo també m'hauria de llegir Emma...

Bargalloneta ha dit...

mira que es una comedieta ben simple, però em va tenir enganxada tota ella, ja m'agradaria pertanyer a mi a un grup de lectura com el d'elles.... i ell!!!
la primavera.... ja tot i tothom està revolucionat!!!
petons

Delfica ha dit...

Jane Austen és una necessitat, una prescripció facultativa, un remei infalible i una companyia amb garantia de qualitat excepcional.
Feliç i romàntica primavera, estimada.

rits ha dit...

Em sap greu, KWEILAN. És que la primavera, per a mi té molts efectes contradictoris. M'encanta i alhora em fastigueja. Jo no tinc al·lèrgies al pol·len (si a moltes altres coses) però si que l'astènia em deixa mig KO. Si que m'està agradant, si!!

XeXu, amb quatre anys i encara no saps que no cal comentar sempre??? ais!! doncs mira, com sabia que diries que no penses llegir mai la Jane Austen, et convido a fer-ho! Tot un repte! Potser Emma no, però qualsevol altre i tant! Hi ha molt més que històrietes romàntiques.

Carai, GARBI24!!! me n'alegro molt!

CARME, a mi no és que no m'agradi. M'encanta i alhora la destesto. Em genera moltes contradiccions.

LISEBE, una estació única!

MARTULINA, jejeje, ja te l'he llegit i comentat!! ais, que n'és de capritxosa la primavera!

ELFREELANG, visca!!!! Emma dóna piles!!

BARGALLONETA, a mi tb m'agradaria. Però sovint penso que llegeixo massa a poc a poc per ser-ne d'algun. Fa un temps que la vaig començar i la vaig deixar. Diumenge va tornar a mi i em va encantar. De vegades les pel·lícules més simples son grans descobriments

M'ha encantat aquesta definició de la Jane Austen, DELFICA! No era conscient de lo que la necessitava!

maria ha dit...

M'he enamorat d'un personatge de llibre,el Sr. Darcy.No deixis Emma.I benvinguda primavera.Quina coincidència ,oi?

montse ha dit...

M'agraden els canvis que ens porten totes les estacions.