25/12/10

Qui per Nadal res no estrena, res no val


A casa els pares sempre s'ha d'estrenar alguna cosa el dia de Nadal. Quan ma germana i jo érem petites, les famílies no gastaven tants diners en roba, o si més no, a casa meva no anàvem gaire sobrats i les robes sempre s'heredaven (jo de les cosines petites de ma mare i ma germana, de mi). Sols ens compraven una o dos peces o l'estrictament necessari. Això si, per Nadal, sempre estrenàvem el jersei que la iaia ens havia fet o després quan ja no va fer mitja, ens comprava alguna peça de roba ben maca.


El dia de Nadal és el dia de la mare. Prepara el dia amb molts dies d'avançada i sempre acaba anat de bòlid. Li agrada moltíssim preparar el tió que ens vam trobar quan tenia dos anys als boscos del Figaró, i cada any ens va avisant que no ens esperem grans regals que son xorradetes, però sempre xorradetes encantadores com la roba interior d'aquest any i sempre acabant amb els bombones ferrero, que no faltin! Es passa cuinant part del vespre abans i tot el matí, i encara que ara ja netegi les anxoves sentada en una cadira davant la pica, tot està boníssim i ben preparat. I només deixa que ma germana i jo li comprem els seus regals (quan érem petites se'ls comprava ella mateixa).

I un altre dels seus tocs personals és comprar-nos les calçetes perquè el dia de Nadal hem d'estrenar alguna cosa i calçotets a mon pare. Encara que passin els anys, ja les esperem i cada any sóm més exigents amb ella.

I és que per més que passin els anys, per més grans que ens fem nosaltres i ells dos, per més que de vegades em costi entendre-la o m'ofegui i m'enfadi amb ella, la mare es continua emocionant com quan érem petites i preparava el tió per a tots els cosins, continua donant tot el seu amor sense mesura, continua adaptant-se als canvis de la família, dissimulant les ficades de pota inocents de la iaia o estant allà per amb una carícia eixugar la més petita llàgrima.





ps. Ah, ahir quan vaig fer la bossa per anar a casa els pares vaig trobar les arrecades que em vaig comprar a Atenes i que encara no havia estrenat. Potser esperaven el millor dia per ser estrenades.

La cançó està ja molt suada en aquest blog però és la dedicatòria a la Carol, una carolina de 15 anys que quan escoltava aquesta cançó es posava a cantar ben contenta i que ens va deixar ahir.

20 comentaris:

lulamy ha dit...

Jo també he estrenat roba interior i unes pulseres…!!! Segur que tot ha anat molt bé, i la teva mare ha acabat contenta de tenir-vos a tots a casa!! Ciao!

maria ha dit...

Una abraçada molt forta Rits.

Elfreelang ha dit...

Molt entranyable i tendre tot plegat....els fills i les filles sempre ho són pels pares...trobo genial que estiguin d'acord amb la dita i vagis d'estreno! Ja veig que és un Bon nadal rits!

Assumpta ha dit...

Oleeeeeeeeeee la teva mareee!! :-))

I és clar que sí!! La il·lusió no s'ha de perdre mai!! Què bé seguir fent el tió!! Tant hi fa si el que hi posa són cosetes petites, si el més important és fer-ho!!

BON NADAL de nou, RITS!! ;-))

El porquet ha dit...

Rits, quin post tan tendre... Precisament, per tot el que expliques, és el motiu per el qual jo defenso el Nadal. Un Nadal allunyat dels grans comerços i un Nadal que apropa a les famílies, que fa aflorar sentiments, carícies i records.

M'has emocionat!

Striper ha dit...

L'Ilusio no se ha de perdre, les arrecades i les calcetes molt xules.

Mireia ha dit...

Neena! Felicita a la teva mare, així es fan les coses amb ganes i il·lusió.
Bon Nadal

XeXu ha dit...

Doncs jo l'únic que he estrenat és el record de quedar-me menys estona en el tediós dinar familiar de rigor. Aquest any no l'he patit gaire estona. I és que no, ma mare ni ningú no viu el nadal a casa meva, la trobada és per obligació, i no sembla fer especial il·lusió a ningú. Vaja, així ho veig jo, potser m'equivoco.

Rita ha dit...

A casa també era així, quan hi havia els pares, m'hi has fet pensar tant... :-)

Jo també estreno sempre alguna cosa, sigui el que sigui, i aquest any ha estat una bufanda preciosa!
Bones festes i petons, maca!

òscar ha dit...

Bones festes, Rits. I per molts anys que seguim estrenant i, per tant, valent tant com valem.

DooMMasteR ha dit...

Que tendre i que bonic Rits :-)
Una abraçada i bona entrada d'any!!

Xitus ha dit...

Jo sempre procuro estrenar alguna cosa :)

sànset i utnoa ha dit...

A casa també la fem anar molt aquesta dita, però aquest any no tenia res per estrenar jo... b, sí, unes sabates que em van regalar però que s'han de canviar perquè no m'entra el peu!!!

Un petonàaaaaaaaaaaaas

Utnoa

lisebe ha dit...

Molt bones festes preciosa!!!

Un petó molt gran

fanal blau ha dit...

rits...

per nadal qui res no estrena, res no val...
a casa l'escoltàvem cada any, la mare també ens comprava mitjons o calcetes per estrenar. I el tió rematava la resta de necessitats de la roba de diari, els torrons i poca cosa més.
I era divertit que un tronc podés cagar mitjons, calces, samarretes, sostenidors, calçotets, mocadors...i torrons. I ben contents.

Cuideu-vos. I cuideu-la.

Ara potser em perdo, però si la Carol us va deixar ahir...trist...
Una abraçada, rits.

rits ha dit...

Moltes gràcies, va ser un Nadal molt tranquil. Segurament, com molts nadals, però sempre em queda una mica de regust estrany (deu ser la quantitat de menjar ingestada)

Desitjo que els vostres nadals tb hagin estat dolços!

rits ha dit...

ah, si, la Carol era la mascota d'una amiga, un pajaritu molt entrenyable i va morir el vespre del 24, era ja molt gran.

I m'entristeix xq veig la seva mestressa trista.

Martits ha dit...

La mestressa ja no està tan trista i en part gràcies a tu.
Un petonàs cariny per ser-hi sempre.
Ho he trobat preciós!

rits ha dit...

Martits, benvinguda a casa! un petó ben gran!!

Anònim ha dit...

Hey, I am checking this blog using the phone and this appears to be kind of odd. Thought you'd wish to know. This is a great write-up nevertheless, did not mess that up.

- David