29/12/10

Bocins de 2010


No ha estat un bon any. Perquè negar-ho. Sobretot a nivell emocional. Pèrdues molt significatives m'han colpit molt, deixant-me sense esma en diversos sentits. Els pitjors fantasmes s'han apoderat durant molt temps de mi, fent-me esclava de “bucles” sense fi. He plorat fins a quedar-me sense llàgrimes i molts han estat els dies que no m'hagués llevat. La salut dels qui estimo ha estat una mica a la corda fluixa i potser algú ens deixi aviat. Ma germana em preocupa tot i que sigui immensament feliç al costat de l'home que estima i els pares es fan grans. M'han abaixat el sou, i m'ho anuncien tres dies després de que em diguéssin que em reconeixien la feina que faig amb un augment de categoria (que evidentment no ha prosperat). I venen canvis. I tots sabem el que passa quan s'escolten canvis. Sento que no me'n surto amb coses que hauria, que he de renunciar a part de la vida que porto i que volia fugir a Argentina però que era una utopia que no pot ser. Penso que hauria de ser més forta del què sóc i que hi ha coses que se'm fan molt feixugues, que no poso prou fil a l'agulla en temes pendents. Sento que em faig gran i que la casa és buida.

Però no puc – perdò, no vull- quedar-me amb aquest regust. Perquè no seria just. Han passat moltes coses bones també i m'he d'agafar a aquests bocins de vida, son els que poden fer que el 2011 sigui un bon any. He conegut amics increïbles i m'he apropat a amics que tenia que potser no éren del cercle íntim i són una passada. He descobert que hi ha qui veu coses en mi que ni jo mateixa sé que tinc i m'han fet envermellir. He conegut vides que un pensaria que son d'envejar, plenes de glamour i éxit però he descobert que és al revés i envegen el que tinc. He fet un munt d'activitats i m'he esforçat a vèncer pors absurdes. He anat en veler un cap de setmana, de caps de setmana hippies en una masia al mig de la muntanya, de caps de setmana de platja increïbles, he tornat a Madrid i per fi m'he banyat a Cadis, i he fet un dels millors viatges de la meva vida; els 12 dies a Grècia sempre seran el record immens d'un viatge fantàstic. He rigut moltíssim i begut una mica massa. He fet snorkel i he descobert un món submarí apassionant. M'he entés, per fi, amb el meu cap i fins i tot fem broma sobre el Barça. L'incommensurable Barça que he tornat a disfrutar. He tornat a casa, al meu lloc, al mijac, i sento que realment era una part que em mancava, el servei que puc oferir. He superat la lesió del peu i ja gairebé faig de tot, malgrat se m'infli el peu sovint, noti els canvis de temps o senti la placa davant el fred extrem. Sembla que ma germana tindrà feina aviat i potser això desencallla els maldecaps de casa els pares. Han nascut moltes vides al meu voltant i més que en venen en camí, disfrutant-les tant com puc. I de tant en tant, venço alguna part de mi, em sorprenc de mi mateixa o em diuen que els continuo sorprenent. Visc la vida que vull viure, potser no tinc tot el que m'agadaria, però visc la meva vida. La intento construir cada dia com puc, intentant ser el més coherent possible amb el que penso i sento.

Per al 2010 vaig dir que no esperava res, potser per això ha anat com ha anat., perquè en el fons si que esperava d'ell. Potser he de creure que el 2011 sí que em pot oferir algun somriure més. Estaré a l'aguait per no deixar-lo escapar. M'agradaria recuperar alguna amistat perduda per sentir o exigir massa, fer aquell viatget pendent de noies dolentes a Londres o per fi anar a Carcassone o el País Basc plegats. Donaria el què fos per passar el dia del meu 35è aniversari, que cau en diumenge, a Paris i recòrrer de nou els racons de Le Marais o pujar per fi a mirar les gàrgoles de Nôtre Damme. M'agradaria poder-me llevar cada matí sense el pes damunt del cos i les espatlles, fent l'exercici que em manca i menjant bé. M'agradaria tenir prou valentia per encarar assumptes pendents, vèncer la por i mandra de no acabar el que he començat per començar nous reptes que encara se'm fan un nus a la boca només d'esmentar en el meu caparró.

I espero poder continuar compartint tot el què pugui venir amb tots els que passeu, llegiu, comenteu, doneu escalf a aquesta casa que també és vostra. Perquè alimenteu cada part de mi amb els vostres comentaris, perquè aquesta petita comunitat és de les millors comunitats que hi pot haver-hi, plena d'amistat i escalfor.

Bon Any Nou!



ps. i no us oblideu la roba interior vermella! Fa anys que no la porto i potser per això m'ha anat tan malament. Vermella, vermella no serà però li posaré un llaçet, per tant, ja fa el fet, oi?)

Sento la llargària d'aquest post. Si us l'heu llegit tot, us mereixeu un premi! I si, ja sé que encara falta per cap d'any, però és que és dimecres!

25 comentaris:

Pandora ha dit...

He llegit el teu post amb atenció. M'agrada la reflexió de la primera i de la segona part...però sobretot, m'agrada el final: esperança i dinamisme. Segur que serà un 2011 genial per a tots. Fa poc que et segueixo però et sento propera i m'agrada llegir-te. Feliç 2011 tinguis Rits. Una abraçada forta!

XeXu ha dit...

És clar que l'hem llegit! Una cosa molt visual de veure és que el paràgraf de coses bones és més llarg que el de dolentes. Sí, ja sé que les dolentes pesen més, i potser les considerem més importants, però no oblidis les altres. Les has buscat i les has trobat, i això vol dir que hi són. I per veure-les cal optimisme, i això vol dir que el tens.

També m'agrada molt el paràgraf de propòsits, si se'n pot dir així. És clar, per què no, demana un munt de coses a aquest 2011, alguna es complirà. Ja tens els bitllets a Paris? I a què esperes? Si els compres ara et sortiran barats pel teu aniversari. Va, comença a enredar la gent, les teves nenes dolentes de Londres. Que t'acompanyin a Paris, i a Londres ja hi anireu un altre dia.

Ah, jo passo de roba interior vermella, tu, és de molt mal gust la d'aquest dia. Altres conjunts, per altres dies, no estan tan malament, tot i poder ser vermells...

montse ha dit...

Salut, una forta abraçada i un somriure.
Que tots els desitjos se't compleixin i puguis anar a Paris.

Ariadna ha dit...

La dona que ha escrit això té molt força, molta empemta i moltes ganes que el 2011 sigui un any per gaudir de cada moment.
D'aquí un any en parlem, i ens expliques si ha estat així.
Ptns, Ari.

lisebe ha dit...

Bé es cert que aquest any no ha sigut el millor del mon.. ! Tothom hem patit las consecuencies d'una manera o altre, pero sempre es bo quedar-se en les bones coses, els bons moments, el sonriure i les ganes.. I d''això tu tens molt. Sempre es bo gaudir el moment Carpe Diem i també es bo somiar oi?? Per tant posant a la balança lo bo i dolent les petites coses que ens fa feliços sempre guanyen a les dolentes oi?

Molts petonets preciosa

Carme ha dit...

I tant que l'hem llegit fins al final... no hagués pas sabut com evitar-ho. Aquest no és un post per deixar a mitges. Seguir el fil del teu any, amb la sinceritat i el sentiment que hi has posat és com inevitable.

Les coses bones que has escrit em semblen molt importants. Coses bones que poden ajudar amb les que no en són.

Espero que el 2011 sigui millor encara, molt més ple dem coses bones i que l'any que ve, la diferència de llargada sigui encara més que la d'aquest any.

Molt bon 2011 i una abraçada.

òscar ha dit...

Com m'agrada aquest tema d'Oasis. El posaria, enlloc del típic i tòpic "Imagine" de Lennon, en tot resum de l'any que desitgés fer.

No m'agrada resumir ni fer balanç de l'any i, quan inconscientment el faig, passo pel filtre les coses lletges i els mals moments patits.

Pot semblar (segurament ho és) una fórmula pèl superficial d'avaluar el que visc però prefereixo recordar somriures, moments d'alegria i tendresa que no pas les pedres a la sabata que, fet i fet, com ja molesten prou quan les tens no cal dedicar-lis una repetició de la jugada.

Un 2011 ben i ben txulo, Rits. Dir-te això pot semblar tòpic com l'Imagine de Lennon però, no sé perquè, crec que te'l mereixes.

Un petóoooooooo!!!!

_MeiA_ ha dit...

Molt bon any reina!! et desitjo el millor pel 2011!

I ui tant com si... roba interior vermella!!!!!!

Elfreelang ha dit...

El premi te'l mereixes tu rits per escriure com escrius...queda't amb les coses , els bocins bons , que també han estat molts i bon any rits!

garbi24 ha dit...

que difícil escollir-ne un entre els que ens mostres. Ànims per el 2011 que també ens el cruspirem

LilVia ha dit...

He llegit tot el post sencer i t'he de dir que transmets més coses bones que dolentes. Així que no entenc que cap al final diguis que tot t'ha anat tan malament per no portar roba vermella...
En fi, que ens hem de veure, que em ve de gust petar la xerrada amb tu i divagar...

Bon any guapa!

Assumpta ha dit...

Dona, els posts s'han de llegir fins el final, SEMPRE.

Si jo un dia vaig amb presses o no estic concentrada i entro a un blog i trobo un post molt llarg, tanco i penso "quan el pugui llegir com cal, tornaré" i ho faig... és així de senzill ;-))

Després de llegir el post que va fer en XeXu ahir, crec que TOTS hauriem d'adonar-nos que som molt afortunats... Uisss, és que avui tinc el dia molt sensible (però en el bon sentit de la paraula, eh?) i qualsevol cosa bonica la valoro mooooolt...

I penso (i perdona que sigui tan bèstia, eh? que ja sé que, llegit literalment no quedarà maco)
"¿i que més dóna que t'hagin abaixat el sou, si tens la sort de tenir un sou? i què més dóna no poder viatjar a Argentina si has pogut anar a Grècia, a Madrid, a Cadis? I què més dóna si potser no puguis passar el teu 35è aniversari a Paris si pots passar un magnífic cap de setmana a una Masia?"

MOLT, MOLT, BON ANY 2011 :-)

maria ha dit...

Un bon balanç.En realitat ets més positiva del que demostres de vegades.Molt bon any per tu també i per molts més.
Una gran cançó.

Josep Lluís ha dit...

No sols l'he llegit tot fins al final, sinó que no m'hagués importat que hagués sigut el doble o el triple de llarg. Escrius molt i molt bé. Feliç 2011!!

fanal blau ha dit...

Com no llegir-te, rits?
Malgrat no sempre comenti, llegeixo de dalt a baix, sempre! Ets entranyable.
I de ben segur que del 2011 no se t'escaparà cap somriure.

Que tinguis un bon final i una bona estrena.
Una abraçadeta!

caterina ha dit...

Dius que el 2010 no ha estat un bon any. El cap d'any per a molts serveix per a reflexionar, intentar entendre perquè certes coses no han funcionat del tot al llarg de 365 dies. Per força el 2011 segur que serà millor perquè ja no voldràs repetir certes vivències i estats d'ànim. Segur que ho aconsegueixes, segur que millora tot, tens bons propòsits, i d'aquí a un any, quan tornis a fer un post semblant, segur que serà diferent d'aquest, començant perquè el 2011 haurà estat millor que aquest :)

Feliç Any Nou, Rits!!

Xitus ha dit...

Rits, ànim. El 2011 serà un bon any, ho crec així. No ens podem quedar només en la lluita diària, també n'hem de recollir els fruits, sinó el balanç no ens surt a compte. T'animo i m'animo a recol·lectar de tan en quant els fruits de l'esforç. Donar-nos el plaer de tant en quant (recau en nosaltres). Has escrit frases altament interessants. No tot és el que sembla, oi? Una abraçada, i molt bona entrada d'any :)

Finestreta ha dit...

Doncs després de llegir-lo de cap a peus, m'has convençut que el teu 2010 no ha estat tan dolent! Dius moltes coses boníssimes!

El tema feina, què t'he de dir, jo feia més d'un any que tenia una reducció de sou, fins que em van haver d'acomiadar... Fa ràbia, però és el que ens toca...

Ànims i a mirar endavant pel 2011!!! :)

El porquet ha dit...

Un any 2010 amb llums i ombres... i no és això l'anar vivint?

M'agrada que encaris el 2011 amb empenta i energia, sens dubte, l'única manera d'enfrontar-se a les ombres que aquest nou any ens posarà davant i la millor manera de prendre al vol les llums que, de ben segur, també ens regalarà.

I per cert... veig compartim any de naixement!

Molta salut, molta sort i el millor per a tu i els teus!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i desitjos. La veritat és que ha estat un any de moltes muntanyes russes. Quan vaig escriure el balanç, la vagoneta pujava. Després, ha decaigut altra vegada, si no em cansaré de dir-ho, aquest 2010 ha de ser dur de portar fins el barrer sospir!! Que arribi ja demà a les 00.01h!!! tinc tantes ganes!!! Vaig dir que el 2010 no podia ser pitjor que el 2009, però em vaig equivocar, així doncs, només puc dir que el 2011, sencillamente sigui un bon any.
Desitjo que passeu una moooolt bona entrada d’any a tots plegats!!!! Molt i molt bon any nou per a tots i totes!!!!

PANDORA, a mi tb m’agrada llegir-te i si, espero amb molta esperanza el nou any!!!!

XeXu, que el paràgraf de les coses bones fos més llarg està fet expressament, t’ho confesso. Però si t’hi fixes, moltes de les coses que dic, en el fons carecen d’importància (d’altres no, eh!). Però si, des de fa un temps intento forçar la màquina i trobar les coses bones que van passant. No sé si és optimisme o simplemente lluita per no enfonsar-me dins d’un pou.
Bé, lo de Paris crec que continuarà pendent. Les nenes dolentes no són les del nucli dur i ja ho vam mirar l’any passat i era complicat. M’havia plantejat fer el que vas fer tu a Lisboa, però sé que no en seria capaç.
Si que és cert que és ben cutre la roba vermella de cp d’any…. Per això lo de tunejar la més maca amb un toc vermell!!

MONTSE, molares gràcies, igualmente et desitjo el millor per al 2011!!

ARIADNA, sovint crec que la força surt, d’on sigui, però que tots la tenim i surt quan cal. Després, quan toca descansar i remuntar és quan sóc més bluf!
L’any vinent t’explico!!!!!

rits ha dit...

LISEBE, fa temps que no somio. Ho intento, però de moment.. x això la necessitat de quedar-se amb lo bo que va passant, veure que si que hi ha coses que rutllin.
Desitjo que l’any 2011 el llistat de les petites coses bones sigui inmensa!!!
Molts petons!!!!

CARME, tens raó, les bones fan el camí més planer de les dolentes.
Jo també desitjo que el llistat de l’any vinent sigui mooooolt més llarg.

ÒSCAR, fa uns dies que m’ha donat per Oasis, i feia moooolt de temps que no els escoltava.
No crec que la teva fórmula sigui superficial doncs ja ben dius que les negatives les encares com pots doncs hi són. Jo sóc especialista en repeticions de la jugada i t’asseguro que no porten res de bó!
Merci pel què dius. No sé si em mereixo un millor any, només que el desitjo tant!!!
Un petó per a tu també!

MeiA, el mateix et dic, el millor pel 2011!!!! A veure si el toc vermell fa que pugi la moral!!!

Moltes gràcies, ELFREELANG, n’han estat uns quants i de vegades no els tinc prou presents.

GARBI24, el 2011 serà dolçet, dolçet? Així ho espero!!! Per a tots nosaltres!!!!

LilVia, hi hagut de tot, moltes muntanyes russes. Intento quedar-me amb lo bo, i quan vaig escriure el post així era. Segurament si l’escrivís ara seria ben diferent A veure si les veterinàries troben una data després de festes!!! Jo tb tinc moltes ganes!!!

ASSUMPTA, és ben cert, som afortunats, per això, com que sóc negativa de mena, per això vaig crear lo dels bocins, per quedar-me amb aquests bons moments, per asseure’m I adonar-me que sóc molt d’afortunada malgrat tot no vagi com voldria.
Entenc el que em dius, sé que ha estat un bon any en molts sentits, però si no arribo a tenir feina o els viatges que he fet i les escapades (més d’una ocasió obligada pels amics), llavors l’any ja hagués estat terrible. Quan tens certes mancances, i des de fa temps, aquestes es tornen capdals i tenen molta importància, i semblen les pitjors del món, quan potser per a uns altres son ben poc importants.

MARIA, moltes gràcies. Tothom diu que sóc força positiva per als demés, sempre tinc alguna cosa bona a destacar dels altres, però a mi em costa veure-les. Tant que m’esforço en fer-les sortir.
Si que és una bona cançó!

Feliç 2011 JOSEP LLUÍS!! M’has fet envermellir!!

FANAL BLAU, no cal comentar sempre, dona! Desitjo que tu també tinguis moolts bons somriures!!!

CATERINA, en 365 dies poden passar tantes coses! Així ho espero, que el 2011 sigui molt millor que el 2010 i poder tenir present un munt de vivències!

XITUS, toca collir frutis ja, oi? Jo tb ho penso. A mi m’agraden els números senars, sento que ha de ser un bon any, sinó….
Tens tota la raó, no tot és el que sembla, i per moltes coses bones que escrigui, les dolentes pesen…
Tb desitjo que recullis fruits!!!

FINESTRETA, em sap molt de greu lo de la feina. En connec més d’un cas com el teu, i és ben cert que llavors em sento malament per queixar-me.
A mirar endavant i tant!!!!!

PORQUET, doncs si, a la vida hi ha coses bones i dolentes. Senyal que vivim!!!!
A veure quant em dura aquesta empemta! Intentaré retindre-la!
Et feia més jove!
Els mateixos desitjos per a tu també!

Un petó molt gran per a tots i totes!!!

kweilan ha dit...

Me n'alegro que estiguis esperançada i contenta. Una abraçada i Feliç Any Nou!!!

Filadora ha dit...

Ets un sol! no ho dubtis pas gens!
Ja veuràs com el 2011 serà espectacular! ;)

Mireia ha dit...

Tot i que tard, molt tard, sí que he llegit tot el post, només faltaria! Una reflexió molt acurada i pensada del teu any. Tot i que no ha estat l’any millor de la teva vida sí que hi ha coses que sembla que t’han agrdat. La sal de la vida està en saber trobar aquestes petites coses, tant importants per ser feliç i està disposat a fer un esforç per assolir els nostres somnis. Espero que aquest 2011 es porti tot el que desitges i amb l’empenta i les ganes amb que escrius, segur que passarà
Bon any!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Felicíssim any nou, rits! Que es compleixin tots els bons propòsits!!