24/11/10

Bocins de rita


Tenia pressa per néixer, no podia esperar la tanda i em vaig avançar un mes. Tant, que vaig anar a néixer un dia especial a casa i em van canviar el nom que tenien pensat donar-me.

La mare sempre m’ha acollit als seu braços, sempre hi és, de vegades massa i tot, però sempre em vol veure contenta.

Des de ben petita vaig ser golafre. Menjar és tot un plaer, encara que el dia de la foto em cremés amb la truita que gairebé no es veu a la foto. I és que no em podia esperar que es refredés.
Potser perquè des de ben petita m’hi van portar, el mar ha estat amb mi. És força i calma. El mediterrani.
El pare, com no, amanyagant tot animal que veia. I jo que no li feia cas. Com amb el ping-pong, mira que va intentar que m’agradés, però no hi havia manera. Per sort, vam sortir culers de cap a peus!
Amb tres anys vaig anar a la classe dels bombers i un dia ens van fer anar amb pantalons i botes d’aigua. Ens van fer barrets, pintar la cara i un cotxe de bombers de cartró que duien entre tots per tot el pati de l’escola.

Primers estius a Segur de Calafell, les piscines amb el Carlitos, no parar i aquell vestit de platja d’índia.
Amb quatre anys a la terrassa de casa, sense plantes!!!, i ara entenent perquè tothom em deia Heidi.

El meu tresor, la meva germana. Pobrissona, la feia anar per on volia ja que era ben petita. No pas com ara que em passa gairebé un pam!
I llavors vaig adonar-me de les dents i vaig deixar de somriure obertament. I enlloc de Heidi, em deien Mafalda (perquè a més de rondinar, ja no m’agradava la sopa!).

El jardí de l’avi, en plan gitanos, estius al Penedès. Diria que aquesta foto correspon al dia que vaig trencar les dents de ma cosina amb una raqueta de frontó. Ja apuntava maneres de patosa! Esclar que dies més tard, mon cosí em feia saltar les meves d’un cop de cap jugant.

I potser ja amb vuit anys, les pales al seu lloc i tornant a somriure.



Ps. L’Assumpta i en Ferran ens han proposat posar fotos de quan érem petits. I aquestes són algunes de les que he trobat. A casa mai hem estat bons fotògrafs i menys cuidosos amb les fotos, sempre ens van deixar jugar amb elles. I bé, així estan algunes.
Perquè serà que ens agradem tan de petits però després no hi ha manera de veure’ns bé a cap foto?
La cançó, d’una peli de la infància. Estava entre aquesta i la de Los Goonies, però com aquesta peli vindria més tard amb 11 o 12 anys, .... millor un altre dia!

20 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Bonics bocins de Rita, tot i que, la veritat els trobo una mica petits, sort que clicant al imatge es veuen millor!

Un somriure preciós, rits, què tenen de dolent les dents? Estàs guapíssima!

I el teu resum, també m'agrada molt!

montse ha dit...

Quins bocinets més dolços i entranyables.
Ara et coneixem per aquest bocins de dimecres i des de aquí et desitjo molta sort.

sànset i utnoa ha dit...

Que guapa!! Totes són molt boniques però a la última estàs guapissima!
M'encanta la de bombera i la de Heidi és molt divertida!
Jo també tenia un vestit de platja amb serrellets com el teu!

M'alegro que t'hagis animat i que de pas, no t'hagis saltat els bocins, eh!? ;)

Utnoa

Clidice ha dit...

Tens raó, ens agradem de petits i de grans ens torturem, estúpidament afegiria :) perquè una nena tan reguapa només pot ser una dona reguapa :D

Garbí24 ha dit...

molts bons bocins......cada vegada tinc més ganes que algú engegui una proposta de quant teniem vint anys....;)

Assumpta ha dit...

Oooooooooooooooohh!!!!

Quins bocins tan especials!!! T'ho has currat moltíssim!! ;-))

Des de la primera a l'última totes són súper maquíssimes (la tercera és genial: la de la truita hehehe) però l'última... ostres, ostres, l'última és especial... a part de veure una nena preciosa, em sembla que a l'actualitat has de ser ben bé així :-))

Mortadel.la ha dit...

I la vuitena? L'heu mirat bé?
Està de pel.lícula!
I escolta, si ets de les de trencar les dents, vindré més sovint!
Ho he trobat tot un detall: i ta mare no et va trencar les cames?
Quina enveja que em feu!
Les poques, dues, tres? Les hauré de buscar sota les pedres!
Amb la feinada que tinc, només em faltava que aquesta, Assupt!

Ferran Porta ha dit...

Súúúúúper bocins, Rits, mil gràcies per apuntar-t'hi tu també, guapa!
És molt xulo veure aquesta evolució de la Rits, i noia, no puc triar-ne una perquè unes quantes em fan gràcia :) Potser la "tendra", amb la teva germana; no sé jo si ella estava gaire còmoda, però que tu la devies veure com una nina és prou clar :))

kweilan ha dit...

Uns bocins xulíssims!

S.N. ha dit...

Quina gràcia amb el pentinat d'Enrique y Ana!! Quins temps...la meitat de fotos les dec tenir iguals o pràcticament! Juajua

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Noia, quin reportatge!! Això sembla del "Hola". Estic segur, com diu l'Assumpta que deus estar igual que a la darrera foto, segur!, :)

Elfreelang ha dit...

M'agrada la manera com ho expliques! una nena molt maca i amb un somriure preciós!

caterina ha dit...

Avui t'has superat amb els teus bocins, Rits! M'agrada les bones sensacions que desprens en aquest post! Preciosa a les fotos! Un bonic reportatge ple de records que mai hem d'oblidar, que formen part del què som :)

Abraçades!

maria ha dit...

Les fotos quants records que ens porten...que maca!^^

Sergi ha dit...

És veritat que tens un somriure molt bonic, tot i que a la teva família teniu una estranya tendència a trencar-vos les dents mútuament, no?

lisebe ha dit...

Amb un dia de retard ho sento... plis, però quina preciositat de nena!!!

Un petonás guapíssima

rits ha dit...

Ha estat un plaer participar del joc. El difícil va ser triar les fotos. Em vaig passar.

Moltíssimes gràcies pel què em dieu. M'heu fet posar vermella amb els vostres "piropos", però el cert és que en queda ben poquet d'aquella nena.

Les dents, el que va passar és que les de llet em van sortir corcades i em feia vergonya ensenyar-les, després, quan mon cosí me les va fer caure, van sortir més maques.

Un petó molt gran per a tots i totes!!!!

Mireia ha dit...

Quinc bocins de dimecres més macos...

Filadora ha dit...

Que guapa!!! ets preciosa! i l'escrit genial eh!!! :)

T'he imaginat amb la raqueta de frontó fent volar les dents de la cosineta! Quina imatge més espectacular! ja ja ja!

rits ha dit...

Moltes gràcies! M'alegro que us agradin i facin riure! la imatge de la meva cosina no té preu. Per sort no m'ho ha retret mai.