23/9/10

Post en blanc i negre

Tinc un munt de posts al cap, temes que m'han anat passant durant les vacances, algunes reaccions que encara no entenc, la visita al perruquer, les contradiccions que em genera la vaga, els projectes que comencen, les festes de la Merçè, les poques ganes de tornar a treballar, les pors que m'invaeixen, emocions indescriptibles... però n'hi ha un que també era pendent que avui se ha fet present.

Anava cap a casa i em trobo una de les amigues que més m'ha ensenyat a estimar els infants, a saber què necessiten i a entendre'ls. A principis d'estiu ens va dir que estava embarassada per segona vegada. Ja no puc comptar les persones del meu entorn que actualment estan embarassades o buscant quedar-s'hi. Fins i tot, tinc la intuició o el desig de rebre la notícia d'un nou embaràs dilluns vinent (tot i que seria el que més il·lusió i alegria em faria, però sé que si arriba tampoc el viuré d'aprop com m'agradaria).

El cas és que m'ha vist de lluny i com sempre m'ha dit que estava guapíssima amb el seu millor somriure, que el tall de cabell em quedava fantàstic i hem xerrat de les illes. No m'atrevia a preguntar-li com és que no estava a la feina. La seva feina penja d'un fil per la crisi i era un horari poc habitual per trobar-nos. Però no era la feina.

De vegades ens fem grans quan les coses van maldades. Madurem a cops de bastó i així els bons moments o els somnis que sí que es compleixen els gaudim molt més a tot color. O això m'agrada pensar. La seva enteresa i força en encarar el que li ha tocat viure aquesta darrera setmana, la decisió a prendre, fan que encara l'admiri més. Feia molt de temps que no rebia una notícia com aquesta i és un dolor que tot i no compendre'l del tot perquè no l'he viscut, me'l faig molt meu. I no hi ha paraules de consol, sols ser-hi. M'agrada pensar que el petitó de la casa ajudarà a fer-la tornar a somriure, que amb el seu company es trobaran encara més propers i que la vida pot encara donar molts més girs. Però una notícia trista que no ajuda a que el sol pugui sortir avui del tot, és un dia en blanc i negre.


ps. I aquests girs tb me'ls he de sentir possibles en mi. Diuen que la felicitat dels altres és la teva felicitat igual que el dolor. Però perquè de vegades ens sentim tan buits amb aquesta felicitat?

El títol del post potser té poc a veure amb el text, però si que té a veure amb ella.

16 comentaris:

Clidice ha dit...

compartir la infelicitat és natural si estimes les persones i és bo per a aquells que passen moments difícils. no hi ha res millor que una bona abraçada per sentir que no estàs sola, encara que no arregli res, ajuda a la part més important, la que duem dins nostre. ànims :)

Carme ha dit...

Escoltar, compartir... sempre és una ajuda, encara que sembli poc.

Una abraçada per tu i per ella i ànims a les dues.

lisebe ha dit...

La empatía es una de las virtuts mes macas en el esser humá, estic segura que sentir el que la teva amiga sent ella també ho nota i la ajuda..

Saps n'hi ha una frase de diu que: "no existeis la felicitat complerta..La felicitat és interior, no exterior, per tant no depèn del que tenim.. sino del que som." (Henry Van Dyke)

Ets una persona i una dona molt i molt maca ,així que ànims per enfrontarse de nou al dia a dia i també per la teva amiga.

Petonets per les dues i una forta abraçada

Ferran ha dit...

La vida és un seguit de bones i no tan bones notícies; no sé com es fa (ho intento, però no me n'acabo de sortir), però crec que hauriem de cercar la felicitat per sobre d'aquestes bones i les no tan bones notícies.

A un cicle baix li'n segueix un d'alt. Que li arribi aviat la torna, a la teva amiga.

Abraçades,

garbi24 ha dit...

L'amistat ajuda a curar grans ferides,ajudala en el que puguis, encara que no ho sembli t'ho agrairà.

Pandora ha dit...

De vegades és tan important ser al costat com que sàpiguen que hi ets. Fes-li saber i veuràs com se sentirà reconfortada.

Assumpta ha dit...

Però... què ha passat? Ha perdut el nen?... Perdona, és que no ho he acabat d'entendre. No sé si ha perdut el nen o la feina... i ho he llegit dues vegades...

Si ha perdut el nen, pobreta... tot i no conèixer-la, una abraçada per ella.


PS/ Rits!!! Si et llegeix la meva germana li agafa un atac. Mercè amb "Ç" no, si us plau. Si tots els carrers en son plens de cartells amb el seu nom. Mercè, així, amb la "c" que va sempre davant "e" i "i"...

fanal blau ha dit...

rits,

compartir en blanc i negre, és compartir;
afortunadament, també ho fem en colors, i sempre ens és més fàcil.
Si pot compartir amb tu en blanc i negre, és que sou bones amigues.
Acompanya-la i acompanyeu-vos.
I mira tu quina sort que té: et té aprop, si et necessita.


Un petó!

XeXu ha dit...

Em sap molt greu llegir això, una notícia realment trista. Entenc que t'afecti, segur que ara ella necessitarà molt de suport, i entre tots li heu de saber donar. Esperem que pugui tornar a somriure ben aviat.

Striper ha dit...

A tingut la sort de trobarte i compartir per aixo estan els amics.

Elvira FR ha dit...

Patir amb el patiments dels altres i alegrar-se amb l'alegria dels altres...sap molt greu quan persones que estimes passen un mal tràngol...
Abraçades per tu!

kweilan ha dit...

Segur que recupera el somriure encara que sigui una mica. Una abraçada a les dos!

Albert B. i R. ha dit...

Les contradiccions sobre la vaga no ets l'única persona que les pateix. Molts estem igual. I molta gent té por i per això no hi anirà. I això deixa els que hi volíem anar en una psició extremadament delicada, perquè seríem carn de canó.
Tema perruqueria el vaig solucionar ahir: vaig anar a una xinesa i per 7 euros m'ho van fer tan bé com al lloc que vaig sempre. I no, no hi va haver "final feliç"

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris i ànims. Una abraçada molt gran per a tots i totes!

CLÍDICE, doncs si, només vaig saber-li donar una abraçada i estar al seu costat. Necessita temps.

CARME, si. Com que no ens veiem sovint, ara m'hi hauré d'arremengar i tenir-la més present.

LISEBE, moltes gràcies per les teves paraules i per la cita, no l'havia sentit i és preciosa. Me l'apunto per a ella i també per a moltes coses meves.

FERRAN, doncs si, aprofitar els bons moments, exprémer les bones notícies perquè ens donin força per afrontar les dolentes. Segur que li tornarà a venir una bona ratxa-

GARBI24, ho intentaré. Com li deia a la Carme no comparteixo el dia a dia amb ella. Ens veiem poc. Ara em toca tenir-la ben present.

PADORA, ho intentaré, només puc ser-hi.

ASSUMPTA, si ha perdut el nen, se'm feia difícil posar-ho clar i per escrit perquè ha estat molt dolorós.
Espero que la teva germana no ho llegeixi, perdona!!! un mal hàbit que tinc amb aquest nom!!!!

FANAL BLAU, unes paraules ben boniques i tendres! Les tindré en compte i espero poder compartir amb ella més vida a color properament!

XEXU, entre tots la farem somriure.

STRIPER, doncs si, perquè no ens veiem gaire ni mantenim contacte virtual sovint. Ara n'estaré més present.

ELVIRAFR, perquè els estimem i formen part de nosaltres, per això patim. I és una sort, alleugereix sentir-se estimat.

KWEILAN, si, el recuperarà i espero que ben aviat.

ALBERT BiR, suposo que si tenim contradiccions també vol dir que ens plantegem moltes més coses, no?
Vaja, m'has tret l'acudit! 7 euros?????? si que és barat!!!

Assumpta ha dit...

Si, ja sé com n'és de dura una experiència així... és trist, és... ufff... és tantes coses que no trobo ni les paraules... Espero de tot cor que ho superi bé :-)

Ferran ha dit...

Ostres, doncs em sap greu però jo havia malinterpretat el post; pensava que s'havia quedat sense feina, que d'aquí venia el post...

Em sap doblement greu, el que li ha passat.