17/6/10

No pots entendre-ho

Moltes vegades la gent no se n'adona de l'efecte de les seves paraules. Paraules dites sense malícia. Paraules dites sense pensar.
Segurament jo també moltes vegades he dit paraules que han ferit. Sé del cert que n'he dit i me n'he penedit abastament.

Es veu que estic en un altre nivell. Que el meu intel·lecte no pot entendre determinats conflictes del dia a dia. Com que no visc en parella, no puc entendre conflictes absurds que es resolen posant de les dues parts o no puc entendre lo dur que pot ser portar les feines de la casa (potser no visc sola?), no estic capacitada per entendre res. I esclar tot amb el millor del somriure, fent conya i tot.

Com que no sóc mare, no puc entendre el que es sent quan es té un fill. Com que no tinc parella no puc entendre la frustració quan busques un fill que no arriba i per tant entenc el sofriment dels altres. És més, quan manifesto que cada vegada tinc menys ganes de ser mare, que em plantejo mil i un dubtes, que no necessito parir per estimar un fill, esclar, són mecanismes de defensa per no acceptar que estic molt lluny del poder ser mare. Que tots saben com tracto els nens, com els visc i per tant, em recorden que si que m'agradaria tenir-ne.

I esclar, el pitjor és quan a sobre hi ha prou confiança perquè t'ho diguin. I a sobre expliquis que estàs cansada d'estar sola, cansada d'haver d'afrontar el dia a dia sense ningú al costat, que vols certa estabilitat i que ja no desitjes sortir, fer mil i una activitats per no estar sola a casa. I és el pitjor perquè llavors un àura de compassió, d'estar per sobre, s'apodera dels altres sense voler.

I estic segura que tot està fet des de l'amistat i amor. Però fa mal, es clava com un punyal a l'estòmac el dia menys pensat.

Per això, crec que l'hora de 2 a 3 de la tarda hauria d'estar prohïbida. Aquella hora que tothom està cansat de treballar s'hauria d'abolir i deixar marxar a totes les mares, dones, companyes a casa a fer totes aquelles coses que no poden abastar pel fet de tenir parella o ser mares. I a les que estem soles, deixar-nos seguir mirant endavant, intentant trobar benestar d'allò que vivim malgrat no tinguem el que desitjaríem.



ps. em sap greu pensar així i això de qui tinc al costat.
avui és d'aquells dies que em tancaria dins la closca i deixaria veure el món passar. O millor, me'n tornaré al mar, on res importava.

Tot el benestar treballat en setmanes s'ha anat a terra. Tenia un altre post, potser més tard serà hora d'escriure'l.
Potser demà serà un millor dia.

23 comentaris:

Rita ha dit...

De 2 a 3 podries agafar-te un llibre o el diari i llegir. De passada desconnectes de la feina i de la gent de la feina. Al cap i a la fi, només són companys i no tenen perquè saber i molt menys entendre si t'ho passes bé o no amb la teva situació personal.

Els amics, els bons amics, segur que saben com et sents, què necessites i què et fa feliç, però normalment, sempre hi ha excepcions, no els tenim a la feina.

Ànims, rits, només ha estat un mal dia laboral i demà ja és divendres.
Petonets, maca!

Cris (V/N) ha dit...

Ànims nena, hi ha dies per a tot, per somriure per dins, si no pots per fora, sempre n'hi ha un de pitjor que nosaltres, tot i que això no sigui consol :) muasssss!!!

P-CFACSBC2V ha dit...

Segur que hi haurà dies millors que el d'avui. Ànims!

Elvira FR ha dit...

Rits no facis cas a res que et diguin, encara que pot afectar ....tothom que té la capacitat activada d'empatitzar ( posar-se en el lloc de l'altre) té dret i sap i pot comprendre qualsevol patiment aliè...i no cal haver parit per estimar un infant ni viure en parella no fa tenir millor ni pitjor comprensió de les coses.... Noia jo també tinc uns dies fotuts vols dir que no deu ser un virus primaveral que ens ha afectat?
Jo m'estic començant a vacunar ....Una abraçada ben forta! i ànims! que no se't evapori la brisa del mar!

maria ha dit...

No t'hi capfiquis Rits.
De vegades penso, com poden oblidar tan aviat...ells també van passar per aquestes situacions (n'estic segura),també van sentir com ens sentim...no hi pateixis.

kweilan ha dit...

La gent que té parella d'aquí un temps potser no en tindrà i els fills es fan grans i passen dels pares...i tu, llavors potser tindràs parella i algun crio voltant pel menjador...la vida canvia i no sempre és igual. Una abraçada i ànims!!!

XeXu ha dit...

No suporto la gent que presumeix d'experiència vital, tant si la té com si no. Conec casos que per mi encara són pitjors que la gent que té un pas més aconseguit que nosaltres, aquests que dius tu, que conviuen i tenen fills. Són aquella canalla que amb 20 anys (o alguns amb una mica més) et miren amb suficiència comparant el que han viscut amb el que has viscut tu, que els treus més de 10 anys, o 5, tant se val. Els mataria, o millor encara, els humiliaria. Ah no, que això ja ho faig.

Aquests que un dia van fotre un clau i tenen un fill, que els és una gran càrrega perquè TU no saps el que és cuidar-lo, i que mantenen una persona al costat que no estimen però els ajuda a pagar la hipoteca que TU no pots entendre el que és la convivència i viure en parella, i és que TU no saps les obligacions que tens quan encarriles la vida d'aquesta manera...

rits, em deixes dir paraulotes a casa teva? Va, que darrerament estic molt malparlat i ho he de treure. Que els donin pel cul a tots! A tothom que cregui que algú altre no pot entendre el que és viure una situació perquè no la té. Que se'n vagin a la merda amb la seva infelicitat i la seva frustració perquè desitjaran mil i una vegades tenir el que tu tens, encara que ara mateix tu (igual que jo) pensis que és una merda.

S.N. ha dit...

Que no ho hagis viscut no vol dir que no ho puguis entendre perquè llavors tampoc podriem entendre el que és morir-se de gana o el que és haver viscut una guerra....no ho hem viscut però a que ho entenem??
Quina ràbia...amb una amiga sempre fem la conya de que no entenem RES perquè no tenim fills ni gos (que es veu que també compta).
A més, potser són ells que s'expliquen malament, no??
Quina ràbia, en sèrio!!

Carme ha dit...

rits, com molt bé dius tu mateixa, segur que no hi ha mala intenció i segur que són simplement "maneres de dir" clar que jo sóc de les que crec que les maneres de dir s'han de cuidar molt per a fer-nos entendre bé i sobretot per no ferir ningú.

Però per altra part també hem d'intentar no deixar-nos afectar tant pel que diu la gent. Entenc que són companys de treball. Segur q ue demà ja ho veus d'una altra manera.

Jo crec que més que presumir d'eexperiència vital com diu en Xexu, (que també hi ha gent que ho fa) potser és que tothom desitja el que no té. Les persones som així.

Una abraçada de bona nit, maca!

joven ha dit...

hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com

DooMMasteR ha dit...

T'entenc perfectament. Hi ha moments que fins i tot sembla que hagis de viure i de fer les coses que ells et diguin. Que intrusiva que és la gent, per Déu!

Ànims, guapa! Que ja és divendres!

garbi24 ha dit...

NO hi ha cap situació perfecte a la vida si tens perquè tens i si no tens perquè no tens, agafa el teu troset que t'agradi i gaudeix-lo i el que no t'agradi no t'hi capfiquis

instints ha dit...

Hi ha gent que li encanta utilitzar aquests arguments del "tu no ho entens, no ho pots entendre, no ets capaç d'entendre-ho.." per excusa amb les seves frustracions personals, sense adonar-se que a la vida hi ha mil coses a fer, a pensar i a gaudir. Jo no en faria cas, al cap i a la fi són el què et volen imposar. Més d'un cop quan m'han dit això, he contestat: no, ja ho saps que sóc incapaç d'entendre-ho (encara que ho entengui).
De 2 a 3, vés a dinar o llegeix o passeja... desconecta!! Petons i ànims!!

sànset i utnoa ha dit...

Ara em diràs cutre i/o "freak", però et deixaré anar una frase que va soltar en Gandalf del Senyor dels Anells (el del llibre, no el de la peli, eh?): "ningú és prou savi per saber discernir entre la vida i la mort. Ningú és prou savi per poder sentenciar algú". Pensa que va concloure això després de disposar d'una experiència vital de més de 1.000 anys...
El problema és que molta gent tendeix a l'autosuficiència i es veu capaç de sentir compasió per qualsevol altre. I hi pequem molts, massa sovint.

*Sànset*

Núr ha dit...

El primer que he pensat és en allò que els pares diuen als fills: «Ho entendràs quan siguis gran.»

Saps què penso? Que quan la gent diu una cosa d'aquest tipus, aquests «tu no pots entendre-ho», els hauríem de respondre directament «Per què? Que et penses que sóc gilipolles? O és que cal ser superdotat per entendre-ho? Potser si m'ho expliques com déu mana, ho podré entendre». I és que potser els rucs són ells perquè són incapaços d'explicar-ho! És curiós que aquest «tu no pots entendre-ho» sempre va associat a queixes, i mai a experiències positives. És com si tu ara ens diguessis a nosaltres «Si no heu navegat mai, no ho podeu entendre», amb aquell to de gairebé menyspreu que s'empra en les queixes. Però com que és una cosa que a tu t'agrada, intentes compartir-la amb nosaltres perquè l'entenguem, perquè la sentim una mica com tu la vas sentir. I aquest és el problema que la gent no veu: que hom se senti cansat pels fills o per la feina de casa no vol dir que algú que no tingui fills o no s'encarregui de la feina de la casa no ho pugui entendre, perquè això és absurd! Qui no pot entendre que tenir fills i portar una casa pot cansar? Crec que tothom ho pot entendre. Ara bé, la pregunta és quan jo tingui fills em sentiré cansada? Potser no, perquè potser viuré la meva vida de manera diferent a aquestes persones.

...però aleshores vindrà aquell «tu no ho entens, perquè has tingut els fills en un altre moment i unes altres circumstàncies!». Per això has de fer cas al XeXu i engegar-los a pastar des de bon principi! argh!!!!

Això sí, no et pots enfonsar per no tenir parella! Has d'aprendre a conviure amb tu mateixa i la resta ja vindrà! Pensa que l'única persona amb qui passaràs la resta de la teva vida ets tu mateixa, així que has d'estar còmoda amb tu, sense pensar en parelles i històries. Així, tot serà senzillament genial, i si algun dia arriba una parella, doncs continuarà sent senzillament genial! I aleshores et queixaràs de la feinada que tens a casa i nosaltres no ho podrem entendre! :S

Núr ha dit...

Quin rotllo t'he deixat anar... Res... Que m'has fet pensar en un article! :D

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pel vostre suport i comentaris. Va ser un mal moment. Es van acumular coses i necessitava escriure-ho. Avui ha estat un nou dia, la tarda d’ahir es va animar una mica i bueno, avui no ha anat tan malament. La persona en qüestió avui ha tornat i volia continuar parlant de temes que van portar ahir a aquelles sortides, no li he donat peu, no en tenia ganes de continuar sentint lo poca cosa que puc ser. Però el sol surt i s’ha de mirar endavant!
Un petó per a tots i totes!

RITA, em va afectar perquè si que és una persona que m’importa, que sap coses de mi, que hem conviscut moltes situacions (i encara que en el passat em va fer mal, me l’estimo força). Puc dir que tinc molta sort ja que em porto bé amb tothom però tampoc m’esforço en tenir “amics” i sóc força antisocial, encara que mantinc el bon tracte. I alhora en tinc alguns d’amics que amb els anys han passat a ser més que companys. Però si, ja intento fugir de converses que no m’aporten gaire, per no dir res.
Ja és divendres i ja s’ha acabat la setmana laboral!!!! Visca!!!!

CRIS; diuen de mi que no sé dissimular, que quan estic bé se’m nota i quan estic malament, també, encara que ho demostri o digui poc. Però mirarem endavant!

P-CFACSBC2V, fins i tot el dia d’ahir per la tarda va millorar.

ELVIRA FR, merci, ja ho intento això de no fer cas. Aquesta primavera ja dura massa i pensava que tb m’havia vacunat, però de tant en tant, recaic, no dec fer net del tot!,
També crec que puc entendre el patiment aliè i tothom té dret a patir pel què vulgui, pel què li afecti, i no hi ha cap situació millor que d’altres, però no tothom ho entén així.
Molts ànims per a tu tb!

MARIA, vols dir que les van viure? Potser si, però no ho reconeixeran. La seva vida sempre serà fantàstica i la teva (meva) sempre per abaix.

Tens molta raó KWEILAN, i sovint me n’oblido que a tots ens pot canviar la vida en un tres i no res.

Dur el teu comentari, XEXU! Jo tampoc suporto als que et passen per la cara el que tenen o el que han viscut. Normalment no els faig ni cas, però quan t’agafen en un moment baix, doncs et sents una mica malament. El problema és quan la reacció és d’algú que si que t’importa, que admires o amb qui has compartit un munt de temps, perquè et quedes a quadres com pot ser que et tracti així.
Aquestos que descrius que són tan infeliços i que et matxaquen la seva infelicitat no em diuen res, s’ho han buscat i que no em ratllin, cadascú que aguanti el seu pal. Em fot qui et ven la seva felicitat com absoluta, perquè llavors encara et matxaca i recorda la teva infelicitat. Tots a la vida tenim coses que van bé i coses que no van bé. Les que van bé ens agrada compartir-les però també cal tenir present les que no van bé i posar-te al lloc de l’altre.
Pots dir els tacos que vulguis, no m’escandalitzaré pas! Suposo que tens raó i que millor no tenir-los gaire present.
I no sé si penso que el que tinc ara mateix és una merda, potser una caqueta de l’arale. El format, el color és agradable i fins i tot simpàtic, tant que tots les volíem dibuixar; però no deixaven de ser unes caquetes.
No és la situació que voldria (voldríem), però m’hi he de conformar i viure el millor possible, perquè de vida només en tenim una i millor no amargar-nos més del compte.

rits ha dit...

SN, una part de mi diu que tenen raó. Si no has viscut certes coses no et pots posar a la pell completament, però és cert que si t’expliquen com es senten, el que viuen, els intentaràs compendre.
Si que fan ràbia si, i ni se n’adonen.

CARME, sóc completament conscient que em van saber tan de greu aquestes paraules perquè justament és el que ara em fa mal. És allò de no tenir el que vull, perquè si em sentís completament bé amb el que tinc, doncs no ho hauria viscut tal i com ho he transmès al post. Potser va ser injust, però necessitava deixar-ho anar.
I si, avui ja ha estat un altre dia, per sort!

DOOMMASTER, si, ja és divendres i ja s’ha acabat!!! per fi!!!
Suposo que tots tenim les nostres veritats i tots pensem que la nostra manera de fer o de viure la vida com la vivim és la correcta. També hi ha part de necessitat d’autoreafirmar, de sentir-se que un està bé a costa dels altres. No ho sé, o potser, simplement és que jo m’ho vaig mirar massa finament.

GARBI24, ho intentaré! Merci!
A dies me’n surto, a dies no tant. Ahir era un d’aquests últims.

INSTINTS, vols dir que aquestes persones es senten frustrades? En el cas que m’ocupa no ho crec pas. O potser si. No ho sé. Sols que no he de fer cas i viure el millor possible. Gràcies!

SÀNSET, de friki res de res, en Gandalf és un gran savi! I les seves paraules mai sobren, sempre arriben a temps. I si, és cert que qui més en sap, més ha viscut, no t’ho passa per la cara. Ara m’hi has fet pensar.
Gràcies!

NUR, de rotllo res de res!!! Molt interessant el que dius! Jo no seria capaç de dir-li gilipolles a ningú. Hauria d’estar moooolt enfadada, i quan això passa, normalment perdo els papers i per tant tota credibilitat.
M’agrada això que dius que potser és que no saben explicar-se. O potser sóc jo que tampoc els sé fer veure que els entenc. Però crec que va més per l’aire de superioritat que es creuen per viure el que viuen que no pas per alguna altra cosa.
M’agrada també això que dius de la necessitat de fer-se explicar, de transmetre el que vius, és tot un art.
I si, ja sé que amb qui haig de conviure i estar bé és amb mi mateixa, i si ha de venir algú més amb qui compartir-la, gaudir-la i patir-la, doncs ja vindrà. Només passa que de vegades me n’oblido. Però t’asseguro que ho tinc ben present. Potser al blog és on més deixo anar aquestes mancances, però vaig fent.
Espero amb delit el teu article!!!!

Assumpta ha dit...

M'ha encantat el comentari de la Núr quan diu que aquestes estúpides frases que a vegades hem de sentir sempre van associades a coses "negatives" i fa la comparació amb com si tu ens haguessis explicat com és això de navegar, afegint que no ho podem entendre ;-))

No faci's cas... Sembla que dir "tu no ho pots entendre" els col•loca en una posició de superioritat que els agrada...

Jo porto prop de quinze anys amb nens de 7-10 anys... i més val que ningú no em digui mai "tu, com que no tens fills, és que no pots entendre"... perquè... bé... jajaja... més val que no ho provin ;-))

Tothom que tingui un mínim de sensibilitat pot entendre allò que li expliquen, les sensacions, les situacions... si les hi expliquen bé.

Petonassos!!

Ull de cuc ha dit...

Mai et sentis poca cosa davant d'aquests temes! encara que no els "toquis" directament formen part de la vida, i com molta gent ja t'ha dit, tot arribarà al seu moment si ha de ser... i com bé diu la Núr, potser tu ho viuràs d'una altre manera!!! Però no val la pena enfadar-s'hi...

La gent així, només sap parlar d'ella... així que apa, a fer la teva!!!!! ;)

rits ha dit...

ASSUMPTA, a mi tb m'ha encantat. era just el que necessitava sentir. I si, tb he viscut moltíssim amb nens com per entendre una miqueta el que necessiten (fins i tot m'atreviria a dir que més que de pares que no escolten ni miren els seus fills)
Merci, ja s'ha passat la tempesta.

Gràcies ULL DE CUC, sovint em sento poca cosa, no puc fer-hi més. tot arribarà, n'estic segura.

Moltes gràcies a totes dues. Un petó ben gran!

Ferran ha dit...

Buf, Rits, el bonic món dels sense parella. T'entenc molt, en aquest sentit. Ja fa temps, de l'última relació estable que vaig tenir; ja ni me'n recordo, gairebé. I també estic cansat d'haver de fer front tot sol a moltes coses que, quan estàs acompanyat, resulten molt més senzilles.

Hem d'esperar que les coses canviïn, oi? No ens en queda una altra. I mentrestant, a fer el cor fort i sortir-nos-en; potser algú vol que aprenguem a ser forts i autosuficients, potser...

Molta força!

rits ha dit...

Hola Ferran!

Crec que ja no espero canviar-ho. Simplement em resigno. els dies que ho porto bé, doncs miro endavant i somric, els dies que no,....doncs millor no t'explico....

Sé que sola me'n surto i vaig fent, que gaudeixo, però bueno, hi ha dies que és més difícil.

Molts ànims per a tu també! mai se sap què ens portarà el demà