Aprendre a gestionar
el temps
el treball
les exigències
les paraules i els silencis
les relacions socials
els recursos econòmics
les tasques domèstiques
les necessitats familiars
Gestionar les emocions i els sentiments.
I és que el manual de gestió de la pròpia vida on s’obté?
Crec que me’l vaig oblidar en algun racó mentre estava despistada.
el temps
el treball
les exigències
les paraules i els silencis
les relacions socials
els recursos econòmics
les tasques domèstiques
les necessitats familiars
Gestionar les emocions i els sentiments.
I és que el manual de gestió de la pròpia vida on s’obté?
Crec que me’l vaig oblidar en algun racó mentre estava despistada.
19 comentaris:
Ostres, si aprens a fer tot això escriu un llibre, jo t'encarrego ja una còpia, costi el que costi.
Gestionar és una paraula que faig servir molt sovint...sobretot referida a lo últim.
Saps? Moltes vegades em tracten de frívola.
i gestionar la bogeria,
el descontrol, el caos,
el foc emocional...
o potser millor deixar que el caos sigui un caos per ell mateix com més o menys venia a dir Nietzsche.
Venim sense manual... no és pas que te l'hagis deixat enlloc. :) I crec que precisament aquí està la gràcia. Quin avorriment seria la vida si sempre sabéssim què i com ho hem de fer!
Doncs tu potser te'l vas oblidar en algun racó, però jo mai n'he tingut i t'asseguro que en algun d'aquests temes em faria molta, molta falta ;-))
Ara bé, com diu la Carme, saber sempre el que hem de fer seria avorridíssim :-))
El problema es que l'aprenentatge el fem al llarg de la vida....quant ho tenim tot aprés ja no ens serveix de gaire......;)
Em sembla que existeix un postgrau de "tècnic en gestió". Suposo que anirà d'això...
*Sànset*
Si ho sabéssim gestionar tot tal com dius, seríem perfectes, però... quin avorriment ser perfecte i saber tal i com serà tot...
Petons, maca!
Bon post, "ritsie"...Crec que el manual aquest, pel qual jo també m'he preguntat algun cop, l'escrivim cadascú de nosaltres cada dia. Podem usar coses que hem escrit en un passat...Però encara hem d'inventar molts punts del temari.
Una abraçada!
Penso com la Carme. La vida, amb el seu transcórrer, ens ho va ensenyant.
(Boníssim acompanyament musical!)
La gràcia és que no hi ha manual ni res per aquestes coses..la vida s'aprèn vivint-la equivocant-te, fent i desfent...
A sota el sofà?^-^ Era broma!
Quan sàpigues el secret de com fer-ho ens ho explicaràs?
Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
Salutacions Striper.
No hi ha manual, darling; el manual l'escriu cadascú dia a dia, fent-ne correccions, modificacions... observant, visquent, canviant, provant...
veig que som uns quants que em perdut el manual, bé ja se sap " mal de muchos..." bon post!
Bon apunt! I què difícil és el que demanes.
No, no hi ha llibre! L'he buscat i rebuscat i no hi ha llibre. Se n'ha d'aprendre a partir dels errors... Com tantes altres coses! argh!
Moltes gràcies per comentar. No era fàcil, perquè volia parlar de moltes coses i no vaig concretar gaire. Sóc conscient que no es pot gestionar bé tot, però de tant en tant m’agradaria almenys gestionar-ne alguna d’aquestes cosetes de la llista. I darrerament sembla que no me’n surti gaire.
XeXu, no crec que n’aprengui mai, per tant millor que el llibre li demanis a algú altre.
SN, frívola? No entenc perquè, sobretot anava per lo últim. Crec que és importantíssim saber gestionar les pròpies emocions, si més no a mi m’ajudaria a no sentir-me tan malament en els moments baixos.
Estrip, tens raó. El caos i el descontrol també ens calen i són bons en determinats moments, però de vegades el caos pot amb mi i m’ofego. Això si, el foc emocional tb cal de tant en tant deixar-lo anar!
Carme, et dono tota la raó. Seria un avorriment si sempre sabéssim què fer, com respondre, però de vegades s’ajunten tantes coses difícils de gestionar, de portar,.... i a més crec que no n’aprenc, per molt que caigui en els mateixos errors, no n’aprenc.
Assumpta, doncs a mi no m’importaria ser una mica més avorrida segons quan!! Si no el necessites, no cal que el tinguis, dona!
Garbi24, vols dir que acabem aprenent? Ara mateix em sento com quan tenia 10 anys en coses, com si no hagués aprés res.
Sànset, ja és això, ja. Però mirant, mirant, no l’he trobat a cap centre que l’imparteixin. Seria massa car.
Rita, no sé si perfectes, xò una mica més tranquils si. I com li deia a l’Assumpta, ara mateix no m’importaria ser una mica més avorrida. Però si, els perfectes ....ecs!
Xitus,....ritsie??? m’ha fet gràcia aixó! Doncs jo el dec escriure amb tinta invisible, aquella que venen a les tendes de bromes, perquè se m’oblida i torno a caure-hi!!! A veure si fem mooolts apunts!
P-CFACSBC2V, doncs llavors és que em queda molt per aprendre. Que de fet, també és una sort, no? M’alegra que t’agradi, sempre m’ha agradat moltíssim, però mai li trobo el moment de posar-la.
ElviraFR, doncs a viure-la!!! Encara que ens faci mal, oi? Sovint se m’oblida.
Maria, ho cridaré ben fort! Perquè ningú torni a patir ni es torni a sentir malament per no saber gestionar el que li passa!!! (xò em temo que aquest dia no aribarà mai).
Striper, espero que hagis tingut un molt bon cap de setmana.
Ferran, ni una llibreta per apuntar-hi petits trucs? Haurem de viure més intensament, doncs.
Mireia, hi ha qui es consola molt millor. N’haurem d’aprendre també.
Kweilan, però hi ha qui se’n surt molt bé. O si més no, ho sembla!
Núr, vaja...eres la darrera esperança que em diguéssis que si que existeix. Però ja veig que no. haurem d’apuntar-los perquè no es repeteixin.
Una abraçada a tots i totes!!!!
Ni llibreta, Rits, em sap greu. Però ei, que viure (més) intensament està molt i molt bé, eh?
Publica un comentari a l'entrada