Un massatge pendent

Et treus la roba, t’estires boca avall i tanques els ulls.
La llum és tènue, les espelmes donen calor i una música suau decora l’ambient.
I et deixes portar. Nómes començar, una sensació estranya al col·locar les pedres calentes damunt l’esquena. Després ja el massatge; primer, la cama malalta fent-li un massatge com els de fisioteràpia i després la castigada de l’esforç doble. I més pedres calentes.
Després un massatge infinitament relaxant per l’esquena i el suau i calent tacte de les pedres que sembla que s’emportin tota la boira.
Et gires i tornem a començar; les cames, els braços i el cap. Tots els neguits sembla que marxin, que desapareguin.
Quan et posen les pedres no notes cap pes, però quan les treuen, sembla que t’hagis tret un bon pes de sobre.
Però tot s’acaba i poc a poc has d’anar despertant d’aquest luxe de regal pels sentits. Surts com nova, amb la pell suau dels olis, un somriure i un posat completament relaxat, no saps ben bé on ets però poc importa. Ja hi haurà temps de tornar a la realitat.



Ps. Pel meu aniversari, al maig passat, em van regalar un massatge. COm ben aprop tenia una activitat semblant vam decidir que el deixaria per setembre, per quan tornés de les vacances, però en tornar, no vaig tenir gaire temps, només hagués faltat anar amb el guix a fer el massatge!
Podia triar entre diferents massatges o la teràpia de la xocolata, eprò la noia em va recomenar les pedres. I la veritat és que l’ha encertat! No hi creia massa en això de les pedres, però és fantàstic!

La cançó no me l'han posat pas, però fa dies que la volia posar.