“Saps què és aquest tub de fusta allargat i tancat? És un instrument de música, es diu pal de pluja. Mira que te l'acosto a l'orella i el faig sonar. Quan el giro és com si plogués”
Ben bé no van ser aquestes paraules, ja fa uns anys que l'Abril, ben petiteta i tota saberuda ella, em va explicar què era un pal de pluja.
Avui al migdia, enmig d'un dia gris, estrany i molt competitiu, enmig dels pantalons molls i uns cabells esbogerrats malgrat ahir al vespre els vaig pentinar i allissar, enmig de converses absurdes i un pèl enverinades, tothom marxava i es feia el silenci.
I de cop i volta, era com tenir el pal de pluja a cau d'orella, es sentia la pluja com queia suaument. Com acaronava i tot es transformava en uns instants de pau.
ps. Darrerament el temps és plé de contrastos. Molts dies de pluja com dijous o avui, de vents forts com dissabte, gairebé no podia ni caminar vora casa, o de sol radiant com el d'ahir, el sol radiant d'hivern, que dóna un gust tan especial.
16 comentaris:
Millor tenir el pal de pluja de l'Abril a cau d'orella que sentir segons qui, i segons què, oi?
Has tastat un moment bonic i de pau, oi? Amb la pluja acompanyant-te. I a més a més l'has aprofitat, paladejant-lo!
Molt maco...un pal de pluja m'agradaria molt més que la pluja de veritat...estem muntats en uns cavallets de fira ...no hi ha dia igual...enlloc d'hivern sempre primavera...
Fa tant de temps que no m'agrada el temps! :-(
Uns estius xafogosos, insuportables, angoixants... una tardor que no és tardor... un hivern que no sembla hivern: vent, l'horrible Mestral que amenaça amb tirar-te a terra... que aquí al Baix Camp xiula, udola, crida, tomba contenidors, tira motos... i si s'atura el vent és perquè cau aquest plugim terrible, cansí un dia sí i un altre també... Mal de cap, mal de cap... pluja o vent.
Un dia de pluja només és maco si pots estar-te a casa...
En tot cas... em sap greu un comentari tan pessimista... Al menys, si a tu t'agrada quan plou, ja hi ha alguna cosa positiva :-))
M'encanta l'hivern que està fent, tan blanc, tan gris, tan ventós, tan plujós... I els dies en que llueix el sol el cel és fred i l'aire fresc.
Saps? La meva filla em va regalar un pal de pluja fa molts anys, pel meu aniversari. També era petitona. Sempre em vaig preguntar com se li havia acudit...
M'ha agradat el contrast de sorolls al teu voltant avui. La cançó m'ha transportat molts anys enrere. No sabia ni que la coneixia.
:)
Avui feia un dia per escoltar-lo en silenci...
Bona nit, maca, i petons!
L'aigua és vida! No sóc de les terres de l'Ebre, però comparteixo el seu "crit de guerra". L'aigua és vida! Que plogui, que plogui!
I com diu en XeXu, molt millor el so de la pluja que lletges paraules :)
Tinc la curiosa habilitat de no portar el paraigües quan plou.
Avui està plovent, i ahir em vaig deixar el paraigües al bar...
*Sànset*
Jo tinc un pal de pluja, i des d'ahir plou al Maresme, i plou i plou, i tot fa mandra.... aisssss.... petons preciosa :) Bon tema has escollit, m'encanta!
Em quedo amb l'instrument perquè jo, de la pluja, n'estic fins el capdemunt.
doncs a mi m'agrada la pluja, bé, no és gaire indicatiu, perquè m'agrada gairebé tot :) i també tinc un pal de pluja. Quan fa temps que no plou el faig sonar i penso que així, potser, conjuro a algun déu perquè faci ploure :) M'ha encantat el post :)
Sí, jo també he sentit curiositat per aquest instrument. I sí, el temps és ple de contrastos, cada dia!
Jo sóc de sol i platja. La pluja m'incomode molt. Però això del 'pal de pluja' m'ha agradat. Un petó, Rits. Bona setmana.
Si estàs a casa i mires la pluja des de lluny, pot ser un moment bonic...però ara començo a enyorar el sol després de tanta pluja.
Moltes gràcies pels comentaris. Sembla que després de la pluja, li toca el torn al fred, i ben fort que li ha tocat el torn. Espero que estigueu ben abrigadets i tapadets amb una manteta.
XEXU, i tant, darrerament masses converses que fan mal a les orelles. En canvi, les seves sempre fan somriure.
CARME, doncs si, va ser el millor moment de la setmana laboral. Espero que n'hagis tingut molt d'aquests moments.
ELVIRA FR, espero que a la primavera no faci aquest fred. Tot arribarà, ja s'intueix algun ametller florit i tot!!
ASSUMPTA, vaig arribar a la conclusió (fa poc, eh) que no servia de res queixar-se del temps. Ara intento trobar coses bones a tots els moments (menys a la calor de l'estiu, que no puc). A casa, prop del mar, el vent també xiula, i de vegades a la nit m'espanta de valent!
VIOLETTE, a mi tb m'està agradant. Quin regal tan original, restarà sempre a la teva memòria. La cançó feia tb molt temps que no l'escoltava.
RITA, si, va ser un dia per estar a caseta, relaxada i gaudint dels silencis.
FERRAN, doncs si, aporta vida. Sense ella no seriem res.
SÀNSET, a mi em passava força sovint. Des de fa poc temps, està permanentment dins la bossa. Espero que no et mulléssis massa.
CRIS, avui ja no plou, ha sortit el sol, encara que ben fred!!!
ÒSCAR, sembla que aquesta tongada ja ha passat. Ara toca abrigar-nos!!!!! però trenquil, queda menys per la teva estimada calor!!!
CLIDICE, quan hi hagi sequera, no el deixis de fer sonar!!
P-CFACSBC2V, és un isntrument ben relaxant, no et deixa indiferent. Sort dels contrastos, ens fan estar desperts!!!
JORDICINE, pensa que cada dia que passa et queda un dia menys per tornar a la teva estimada platja. Ja tens una idea de regal per al teu fill, segur que el fascinarà!
KWEILAN, ahir i avui ha sortit el sol amb força. Malgrat el fred, és fantàstic, és l'època de l'any que més disfruto del sol. A l'estiu, m'agobia molt!!
Un petó per a tots i totes!!!
Vinc gairebé amb una setmana de retard, però ara vaig així...
Si el temps no fa bestieses extremes, he de dir que m'agrada gairebé tot. M'agrada la pluja, el vent, la neu, la calor i en menor mesura el fred i la boira. Crec que és bo que hi hagi de tot, però quan es repeteix dia rera dia, cansa una mica.
Un post magnífic!
PD. I jo també em quedo en aquest cas amb el pal de pluja.
;)
Publica un comentari a l'entrada