El dia més bonic? Avui.
L'obstacle més gran? La por.
La cosa més fàcil? Equivocar-se.
L'error més gran? Enfonsar-se.
L'arrel de tots els mals? L'egoisme.
La pitjor derrota? El descoratjament.
El millor professor? Els infants.
La primera necessitat? Comunicar-se.
El que ens fa més feliç? Ser útils als altres.
El misteri més gran? La mort.
El pitjor defecte? El mal humor.
El sentiment més dolent? La rancúnia.
El regal més bonic? La comprensió.
La ruta mes ràpida? El camí correcte.
La sensació més grata? La pau interior.
L'esguard més feliç? El somriure.
El millor remei? L'optimisme.
La cosa més bella del món? L'amor
Mare Teresa de Calcuta
ps. Aquest text està penjat a la seu de l'associació on pertanyia en forma de dibuix. Una personeta abaix d'una escala, i cada graó és una d'aquestes frases. A dalt de tot de l'escala, la cosa més bella del món. I cada dia, intentar pujar un graó per arribar-hi.
M'agradava tant, que la mirava i llegia sempre que hi anava. Durant molt de temps, cada divendres, divendres que de tant en tant enyoro, com els dissabtes al matí.
No tots els dies és fàcil pujar els graons, a dies caus, a dies tornes a enrera, a dies puges d'una volada quatre de cop. Però cal tornar-ho a intentar.
22 comentaris:
Les paraules de Teresa de Calcuta precioses i plenes de sentit. La foto, molt bonica.
saviesa, amor i sentit comú en poques paraules
L'he llegit molts cops, però cada cop et fixes en alguna cosa nova! Molta saviesa en aquestes paraules!
No les coneixia, gràcies. Només cal aplicar el sentit comú a l'existència :)
Molt interessant! Hi ha molts dies que convé llegir-ho.
Hauré d'imprimir això i penjar-ho de la porta de la nevera.
a cada escala hi calen aquestes paraules!
crec que m'ho penjaré en algún lloc per veure-ho sovint....
Em sembla que hauré de fer com en garbi24 i penjar-ho en algun lloc... Almenys escriure-ho un cop a mà, a poc a poc, aturant-me a cada frase. ains, si tots ho tinguéssim a la tauleta de nit i ho llegíssim cada matí, el món seria ben diferent!
Aquest text el varem posar l'any passat a la Revista Parroquial!! :-))
Com jo sóc la "matxaca" que la tecleja (i és el que hauria d'estar fent ara, que l'he d'entregar demà!!) doncs recordo tot el que s'hi posa jeje
A mi també m'agrada moltíssim el text. A vegades he pensat que volia triar una de les frases com a "millor" i no sé fer-ho perquè començo a mirar-les totes i totes tenen una gran veritat dins seu.
:-))
Paraules sàvies d'una persona única! Vénen ganes de posar-te-les a la nevera, a la tauleta de nit, a la feina,...
No les coneixia, gràcies maca!
Crec que faré com en Josep, imprimir-ho i posar-m'ho davant dels morros, per tal de llegir-ho quan m'aixequi cada dia!! Gràcies reina, m'ha encantat :)
Cadascuna de les frases em fa dir 'jo no hagués dit això, però és veritat!' Quina claredat d'idees. És un text molt maco i no m'estranya que molta gent el tingui present. Això sí, en podem aprendre, però aconseguir seguir els consells que dóna... això ja és més complicat.
És que no sé què dir si et sóc sincera. Perquè ho has ha clavat tant que només et puc que sí que sí.
Però cal tornar-ho a intentar. Em quedo amb aquesta frase. La Teresa de Calcuta era font de saviesa, tot i que a vegades, per la professió que fa la poguem "menysprear" socialment.
Petonets!!!
Dela humiltat neixen les paraules mes savies.
Molt bonic.
paraules per tenir sempre presents! Gràcies :)
Preciós aquest postapunt bonica, moltes coses interessants, fa pensar abans d'anar a dormir, eh?
Això ho hauriem de llegir tots abans de sortir de casa durant una bona temporada. A molta gent se li baixarien els fums...
Com va la cama? :-)
No puc estar-hi més d'acord... :)
Moltes gràcies per fer-nos-el arribar "ritsie"!!
Moltes gràcies. Me n'alegro que us agradi.
Feia molt temps que la buscava i no la trobava.
I bé, sols cal anar-ho recordant de tant en tant.
Un petó per a tots.
L'havia llegit algun i fa temps el vaig rebre en un e-mail.
No hi pot cabre més sabiesa en menys paraules.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada