15 dies o dues setmanes.
De moment, és el que em queda amb el guix.
El que em queda a casa.
Dies interminables, hores que no passen.
Un munt de temps per fer aquelles coses que mai tens temps per fer-les.
Però poques ganes de fer-les.
Res m'interessa, res acapara la meva atenció. Pel·lícules que no veig el final, llibres que s'amunteguen a la tauleta de nit, piles de papers regirades però sense desar-les.
El meu estimat gat que s'estressa i agafa cistitis, entre tanta visita i canvis sobtats de rutines.
Al carrer comença a fer fred i els amics em diuen que he de sortir, encara que sigui donar la volta a l'illa de cases, que he d'agafar força a l'altra cama. Però també fa mandra.
Sols pensar en tot el què faré quan pugui tornar a caminar, els llocs que vull anar, quan pugui tornar a dutxar-me sola i omplir la banyera, quan pugui tornar baixar a la platja, quan pugui tornar a treballar, a maleïr haver-me de llevar d'hora. Sols veure els colors de la tardor i refrescar-me amb el vent que bufa amb força.
I de cop, ja torna a ser cap de setmana. I els dies encara no sé com, però van passant, i ara ja sols queden 15 dies o dues setmanes.
ps. El dia 19 tinc metge, si tot està bé, em treuran el guix i començaré la rehabilitació. Així ho espero. Les altres opcions, prefereixo no pensar-les.
El Puck fa dies que està estrany, mossega moltíssim i la sorra li fa pudor. Estem a l'aguait doncs podria tenir cistitis. Ais, pobret, no entén res.
24 comentaris:
Ànims Rits! que sempre cal aprofitar el que tenim al davant... el temps que podem omplir de mil maneres i veure'l després bonic i aprofitat, encara que sigui amb la cama enguixada.
O t'hauràs de tornar a llegir el teu post anterior.
El dia més bonic: avui
(i no parla d'excepcions per cames enguixades)
:) Un somriure i una abraçada, bonica!
Ai que maca la Carmeeee!! quin consell tan bonic!! Sí, Rits, llegeix el teu post anterior mentre vas rebent les abraçades i somriures de tots els blogàires :-))
Llegeix i fes-nos un post literari... Va!! comenta'ns un llibre! :-))
Ai!! jajajaja estic tonta... que m'ho deixo:
ABRAÇAAAAAAAADES I SOMRIUREEEES!!!
Estic d'acord amb la Carme i l'Assumpta! No et deixis perdre aquests dies, dona, que després te'n penediràs! Intenta sortir una mica, encara que sigui fins al carrer i tornes a pujar, tot i que un cop fora no crec que vulguis tornar a casa de seguida! Llegeix, escriu, dibuixa, pinta, cus!! hehehe Qualsevol cosa! Però no et quedis sense fer res, que després tindràs una mandra terrible quan hagis de tornar a agafar el ritme!
Vinga, bunika! Pitonets i pessigolles!
Llegint les sensacions que descrius, el "gaudir" d'un temps per fer coses que per manca d'esma, ganes o mal humor no acabes fent, m'ha fet donar un salt al temps recordant el mateix que vaig viure quan em vaig esmicolar el genoll.
És, en definitiva, un coi de tunel del que un/a té unes ganes boges de sortir. Àniiiiiiiiiims! :(
Tens raó, quan més temps tens per fer allò que mai tens temps per fer, menys ganes de fer-ho tens ;) (embarbussament del dia, gentilesa de colaloca :P). A veure si te'l treuen d'una punyetera vegada i pots tornar a la normalitat de no tenir temps per res i queixar-te'n :)
ànim, un bon temps per a escriure i bloguejar
És veritat que quan t'has de quedar a casa de forma obligada no tens les mateixes ganes de fer coses que quan ho fas per gust o estàs de vacances. Ànims i que se't facin curtets els dies que falten.
Ànims Rits, que quinze dies passen ràpid!
I si no tens ganes de fer res, doncs no facis res!
Deixa't estimar pel sol que entra per la finestra, per les fulles que el vent fa voleiar pel balcó...
Va recta a la linea d'arribada que ja deus veure la senyera de quadres.....
Anims!!!!!!!!!!!!!!!
M'has fet recordar totalment el post que vaig fer al juliol, quan em vaig trencar el dit del peu i que tot i tenir tot el temps del món, no sabia com aprofitar-lo. Res no em venia de gust. Aaaiiisss!
T'entenc perfectament, però ara t'he de dir que facis un esforç i intentis aprofitar el dia al màxim, ja m'agradaria tornar a tenir a mi el temps que d'alguna manera vaig desaprofitar llavors.
Avui mateix i ahir, sóc a casa perquè tinc un vertígen que ni el trapezista d'en Tibau pot arribar a imaginar, je,je, i a les estones que el meu centre de gravetat ho permet, intento connectar-me amb vosaltres i aprofitar el màxim d'aquestes estones "regalades".
Ànims preciosa, que ja queda poquet.
Una abraçada!!!
;)))
El que ja t'han dit aquí, Rits, i surt, surt, respira àire fresc, veu gent, viu la tardor a la teva pell!
Ja veus que els dies van passant, encara que no sàpigues massa bé com, però ja només et queden dues setmanes. Creuem els dits perquè el 19 et diguin que tot està bé i que ja et poden treure el guix. Per això aniria bé que anessis reforçant l'altra cama que és la que t'haurà de sostenir quan puguis anar sense el guix, acostuma't a sortir amb crosses. I sobretot, anima't a sortir, fes un volt, segur que pots enganyar algú perquè t'hi acompanyi. I mica en mica, agafant autonomia. Ànims, que ja queda menys!
I vigila en Puck, pobra bèstia. Quin parell que esteu fets...
Anims que aixo ja esta casi superat!!
Has de pensar que NOMÉS queden 15 dies. Ja tindràs temps per fer tot això que dius. Per cert, bona banda sonora.
Tranquil·la dona, 15 dies no són re, i ja voràs, passaran més ràpid del què sembla, només has de canviar hàbits i sobretot, mentalment preparar-te per creure't que en aquests 15 dies les coses seran una mica més lentes, aprendràs a fer altres coses (com dutxar-te amb postures imposturals), però les faràs igual. Cal voluntat, i segur que en tens!! Ah i sobretot, no caiguis, intenta animar-te i sí, ves a fer un voltet que va molt bé airejar-se. Et desitjo tota la sort del món el dia 19!! (sé com et sents, i és una putada, t'entenc, però com més et lamentis la recuperació de la cama no anirà més ràpida). Muack!!!
ànims! que quinze dies passen volant... i pensa en les ganes que tindràs d'una estona sense fer res quan ja t'hagin tret el guix! :-) aprofita-ho mentre duri! :-)
"Un munt de temps per fer aquelles coses que mai tens temps per fer-les.
Però poques ganes de fer-les."
Això mateix, merci. T'entenc.
Ooooh! Però si no et cal una agulla de fer mitja per gratar-te el turmell!
Una de dues:
O qui et va posar el guix anava torrat o realment fa massa dies que te l'han posat...
Ja et pots anar preparant per la rehabilitació, eh? Que a aquesta cameta li manquen exercicis, eeeing?
Ànims bonica i molta paciència!
Quin record més bo que tinc de la primera banyera enguixat amb la cama fora!
Apa Rits, que com diuen a casa: ja ho tens coll avall, ànims, i aprofita per llegir molt, que de vegades ens oblidem de parar amb el cul quiet :) Un petó reina, bon cap de setmana !!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ja només en queden 13! i anar restant.
No estic desanimada, només de tant en tant quan les hores es fan llargues. És alliberador saber que a gent que li ha passat el mateix tb s'ha trobat així, sense motivació per res. Poquet a poquet, segur que després malairé no haver fet certes coses durant aquest temps!
I si, jo tb crec que el metge no va posar massa bé aquest guix! balla des del primer dia! xò la part afectada està ben subjecte.
Una abraçada a tots i totes.
Ja queda poc. Paciència. Saps una cosa? Aprofita el relax ara que pots. Avui una companya de feina, estresada com poques, em deia que necessitaria agafar alguna cosa, encara que fos petita, per descansar uns dies i fer net. Ningú té allò que vol. Bromes a part, t'entenc perfectament. Un petó.
Ai com t'entenc! Molts d'ànims i fes una llista de coses per fer quan te recuperes. Va que ja queda poquet :)
vingaaa que ja està!
Publica un comentari a l'entrada