9/8/09

Tan fàcil


Aquesta cap de setmana he estat amb uns quants bombers-hippies-escaladors-amb furgoneta ben curiós. A uns quants els coneixia de l'escola. Erem la classe dels bombers i no podia ser d'altra manera que uns quants acabéssin sent-ho.
Ha estat un cap de setmana fàcil, on tothom es respectava, on no hi havia res d'aparences o voler caure millor o pitjor. On tot es compartia i res és de ningú. On el companyarisme i el bon rotllo que es diu era continuo.
Cap de setmana d'excursionetes, relax i festa.

Quan coneixes gent nova i a sobre comparteixes un cap de setmana és inevitable sentir certa tensió, de no saber si encaixaràs o et sentiràs fora de lloc. De fet, tenia moltes incerteses de com aniria. Però potser el que he aprés de tots ells és que no cal estar tens, que ser un mateix i sense cap pressió al damunt, un s'ho passa millor, es troba millor als llocs.




ps. Abans que ningú digui res, aclarir que si bé els mites dels bombers són certs, l'únic detall de galanteria ha estat que ens cedíssin el llit a les noies per dormir, sent casa seva al terra amb matalassos. Per la resta, com si fóssim uns colegues més i un estil de vida que a la llarga ha de ser difícil de portar.
Un cap de setmana on més de la meitat del temps ens l'hem passat remullats, però genial per encarar la setmana.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Noia, això és tot un èxit! Ja veig que era un cap de setmana que et generava certs dubtes, però que ha resultat ser millor del que t'esperaves. Sempre poden sortir les coses malament, però generalment quan no esperem res, és quan millor surten les coses. Vas amb poques expectatives, però tot comença a anar bé i t'animes a que encara hi vagi més. Fa poc he viscut una cosa així també, i quan passa deixa un gran sabor de boca. M'alegro que hagis gaudit tant el cap de setmana. A veure si es repeteix aviat.

Luthien ha dit...

El fet que t'ho hagis passat la mar de bé, et farà encarar la setmana amb un somriure.
Segueix passan-t'ho així de bé!!!!

Assumpta ha dit...

Quan era petita hi va haver un petit incendi a casa meva... el dia de Nadal!!

Van venir els bombers... un Nadal ben diferent, sens dubte!! :-))

Els recordo alts, forts, valents... des de llavors els bombers són els meus herois ;-))

Ferran ha dit...

Sí que hauria de ser fàcil, tens raó: simplement sent qui som, en lloc de pretendre ser qui no som. No crec que sigui gaire difícil d'aconseguir, honestament, però en qualsevol cas sempre hauria de ser l'objectiu. Ser autèntics!

garbi24 ha dit...

Sempre has de ser tu mateix , voler aparentar el que no ets a la llarga et porta problemes , si ens comportem tal com som , xerrarem més o menys , ens farem amb uns o altres , pero segur que encaixem .
Ara a gaudir de la setmana .

P-CFACSBC2V ha dit...

Així, podríem dir que ha estat un cap de setmana profitós i en bona companyia.

jordicine ha dit...

La companyia és important per passar-s'ho bé. Està clar, RITS. Un petó.

rits ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. SI que va anar bé, i prefereixo quedar-me amb aquest bon regust.

XeXu, estic d'acord amb tu que quan menys perspectives o expetatives tens, millor surten les coses. I en canvi les decepcions que t'emportes quan esperes algo. Potser la gràcia estaria que sempre no esperéssim res? Espero que a tú tb se't repeteixi aviat.

Luthien, si, encarar la setmana ha estat més fàcil encara que cansat.

Assumpta, un incendi el dia de nadal! espero que no fos res! si que són herois els bombers, a vegades no se n'adonen de les responsabilitats que tenen. Aquests, la majoria alts no ho eren, però forts, un munt, i bones persones, encara més.

Ferran, quan ho penses fredament dius si, exacte, ser tu mateix, i a qui no li agradi, bon vent; xò després, no sé perquè -o almenys a mi em passa- et deixes portar i no ets coherent amb això.


Garbi24, i tant, això es va aprenent amb els anys.

P-CFACSBC2V, i tant! un cap de setmana genial.

jordicine, és el més importnat.

Ferran ha dit...

Sigues forta, sigues qui vols ser, Rits. Sembla difícil aconseguir-ho, però és proposar-s'ho, posar-s'hi i assolir-ho. I ja m'ho explicaràs :-)

rits ha dit...

moltes gràcies, Ferran. Saps, aquest any ha estat durillo i difícil en aquest aspecte. Potser no ho he parlat prou clar i explícitament al blog, perquè no he tingut moltes coses clares, xò el meu entorn ha anat canviant i anant cap un camí que se'm feia feixuc. Aquest cap de setmana x això se'm feia coll amunt, perquè sentia que no encaixava en el grup. Però m'ho vaig pendre com algo molt tranquil, sense pressions, i he pogut ser jo mateixa i resulta que ha anat molt bé. No deixa de sorprendre'm.

Cesc ha dit...

Rits, aquestes petites coses ajuden a un mateix a fer-se fort, continua i lluita i veuràs que aniràs tarerajant amb felicitat la cançó que has penjat, moving na na the people moving na na

francesc ha dit...

ei, me n'alegro que anés bé!! i els viatges en furgo creen addicció ;)

una abraçada!