Necessitat de desaparèixer.
Deixar de donar explicacions, de mirades tristes sense respostes, de paraules no dites, somriures estranys com si res importés.
Perquè tot plegat fa mal.
Necessitat de trencar d'una vegada per totes amb tot aquest entorn.
Del que em sento lluny, i alhora m'agradaria retenir.
Del que m'agradaria escapar i del que em sento encara lligada.
Del que em fa somriure, em fa sentir còmoda, però que sento que ja no és meu.
Deixar de donar explicacions, de mirades tristes sense respostes, de paraules no dites, somriures estranys com si res importés.
Perquè tot plegat fa mal.
Necessitat de trencar d'una vegada per totes amb tot aquest entorn.
Del que em sento lluny, i alhora m'agradaria retenir.
Del que m'agradaria escapar i del que em sento encara lligada.
Del que em fa somriure, em fa sentir còmoda, però que sento que ja no és meu.
Tancar una porta, diuen, per obrir-ne d'altres.
Però encara sense decidir a quines trucar.
I trobar un lloc on continuar caminant.
Però encara sense decidir a quines trucar.
I trobar un lloc on continuar caminant.
20 comentaris:
Les portes ja ho tenen, això: es tanquen però també s'obren. Espero que la que se t'obri sigui la que esperaves :-)
Diuen que quan se't tanca una porta se t'obra una finestra i és cert, a mi m'ha passat més d'un cop.
Ànims, maca, i petons!
Sempre trobem un altre camí pel que continuar. Ânims!
No malbaratis energia pensant en quina porta voldràs obrir. Simplement deixa't portar, camina endavant i ves obrint les portes i finestes que et vagis trobant. Disfruta el camí!
Buf! No sé què dir-te, noia. Les portes es tanquen i s'obren, però sempre hi ha aquella sensació d'incertesa. i sí, això no és ben bé del que parles, però no sé... No sé, de vegades, hem de tancar portes per seguir endavant i de vegades, no les podem tancar fins que no haguem resolt el que hi ha darrere d'aquella. El problema és saber quan és hora de tancar o quan és hora de fer el contrari.
Ànims!
Si veritablement t'agradaria escapar, deixa ja que es tanquin algunes portes... llavors veuras quantes s'obren. Però mentre et vagis girant a veure si la que deixes a l'esquena ha quedat ben tancada o encara queda una escletxeta no podràs veure les que tens al davant...
Vinga xiqueta, que tu vals molt!! Moltíssim!! :-))
Quina cançó més xula!! No la coneixia jeje (quasi sempre dic el mateix, pobre de mi) però m'agrada!!
Portes per obrir sempre n'hi haurà, ja les trobaràs en el seu moment. Però si ara cal tancar-ne alguna, doncs a fer-ho sense pensar-hi. Després ho trobaràs a faltar, sempre passa, però ja saps que en algunes ocasions no hi ha cap altra solució. Segueix el que et demana el cos.
Bona cançó per il·lustrar el post, eh, continues clavant aquestes coses.
A vegades va molt bé canviar d'aires. Aquest pas costa sempre, però després es posa tot a lloc.
Un petó i sort!
i poptser ni cal trucar a cap porta. S'obren soles mentre un continua continuii caminant.
Molts anims i de vegades no es bo tancar portes de cop.
Crec que el que volia dir-te, ja ho ha expressat molt bé en Ferran. No cal pensar en quina obrir o tancar. El que cal és fer el camí, tranquil·lament, sense que hagis d'estar tant pendent, perquè això és el que et dispersarà i no et deixarà veure el paisatge que tens justament davant els ulls. M'he trobat en situacions simil·lars i és molt fàcil que els demés et donin consells, però un mateix no veu res.
Deixat dur, com si duguèssis els ulls tapats, el teu cor sabrà guiar-te pel camí a seguir.
Sort!!!, La tindràs !!!
;)
Tal i com diuen l'Assumpta i en Ferran, no has de patir per trobar el camí.. Te'l trobaràs de la mateixa manera que ens trobem un trencall al bosc :-)
Sort! :-)
Les portes i els camins es formen davant dels nostres peus ....només cal seguir-los i alguna veada scollir el mes adient .
Anims i sort
No et quedis a veure com es tanquen les portes del passat, que ho fan soles. Continua endavant i alguna en trobaràs d'oberta, esperant que la travessis.
Ànims i bon viatge!
Ja t'ho han dit tot!
Molta sort amb les teves circumstàncies ;-) !!
moltes gràcies pels vostres comentaris.
Ja sé, la teoria, portes que es tanquen i d'altres que s'obren, sense encaparrar-me, xò hi ha dies que costen més. I ara en venen uns quants.
Novament, moltes gràcies
Bé, sempre em trobaràs si em necessites, preciosa, vinga, ànims! petons!
Canviar per trobar-te més lliure... una llibertat que acostuma a durar el que et costa canviar. Al final torna la rutina i amb ella novament les ganes de fugir.
No m'és desconeguda aquesta necessitat de desaparèixer. Ànims. I un petó.
Hola Rits,
Renèixer !!!!!!!!!!!!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada