15/5/09

Admirar



Hi ha persones que saps que admiraràs sempre.
Que desprenen una màgia especial al seu entorn.
Que al seu costat, tot és més fàcil. Tot és un joc.
I encarar la vida, sembla que sigui més senzill.

Persones que només amb una paraula o amb un somriure,
et fan veure les ofuscacions de manera diferent,
alliberant-les.

Persones que viuen la vida com la volen viure,
malgrat no hagin aconseguit aquells somnis de joventut.
Persones que aprenen el valor del dia a dia
i no es rendeixen per una llàgrima caiguda.

Amics que saps que sempre tenen una paraula de consol,
amics que saben el que vol dir ser amic.
I no necessàriament són aquells que comparteixes més temps.

Persones que, amb els seus defectes, són perfectes imperfectes, genials.

Tinc la sort de conèixer més d'una d'aquestes persones.
Tinc la sort de tenir amics i amigues així.
Potser no els ho dic massa sovint. Però els admiro i estimo molt.




ps. La foto i la cançó, la terra (que també és la de la meva infància) i l'autor preferit d'una d'aquestes persones que admiro i que aquesta setmana, que s'estava fent molt feixuga, m'ha fet somriure i de valent. Gairebé aconseguim que ens convidin a dinar com a comissió per vendre (ai, no,...regalar) unes entrades de Roma! Però al final, no res. Dinarem de tuper un dia més.

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Aquestes persones que admirem i qe estimem ens ajuden a tirar endavant i a sentir-nos bé.

P-CFACSBC2V ha dit...

M'encanten la foto i la cançó! I què hem de dir del text? Doncs que és genial que hi hagi persones així, dignes d'admiració.

Striper ha dit...

Sempre tenim un referent a imitar..

Ferran ha dit...

Sort en tenim, de les persones que en els moments baixos, ens donen suport i energia per continuar endavant, eh? Que sinó no sé pas com ens en sortiriem, de les èpoques fosques... :(

XeXu ha dit...

Que maco que et surtin aquestes paraules dedicades a gent tan especial. Reconec aquesta admiració de la que parles, i quan et surt d'escriure una cosa així no és altra cosa que agraïment, perquè hi ha gent que s'ho mereix tot.

robadestiu ha dit...

és realment una gran sort tenir persones així amb nosaltres, i encara que no els ho diguis massa sovint, aquesta admiració i amor que sents per elles, es nota segur i tb les fa sentir especials.

Cesc ha dit...

Tens tanta raó, sempre hi ha persones que t'aporten molt i sense demanar-ho i s'agraeix tant...

Xitus ha dit...

I tant!
Existeixen aquestes persones, ja ho crec. I quan et topes amb una d'elles, s'ha de gaudir d'aquesta sensació. Tot i que admirar a vegades pot ser feixuc per qui és admirat, i potser difícil de portar (excés de responsabilitat, rol a jugar). No sé, sempre i quan es dugui de forma natural, i de forma sana, no hi veig cap problema, al joc d'admirar...
PS-Jo també ho dic poc ;)