Últimament m'agrada mirar blogs de cuina.
Amb mil i una receptes. Descrites d'una manera que semblen tan fàcils de fer, que se t'encomana les ganes de cuinar.
Us en deixo un tastet (però n'hi moltíssims d'interessants):
Amb mil i una receptes. Descrites d'una manera que semblen tan fàcils de fer, que se t'encomana les ganes de cuinar.
Us en deixo un tastet (però n'hi moltíssims d'interessants):
http://www.ambcompte.net/cuina/
El fet és que en aquesta setmana de bojos, he de començar a preveure el cap de setmana el dimarts. I això atabala.
Dissabte venen les amigues de la facultat a dinar a casa. Però com dissabte al matí tinc nens, doncs hauré de cuinar el divendres, i haurà de ser el divendres tarda, perquè a la nit tinc un sopar d'aniversari. I ja sé que podria fer qualsevol cosa congelada i estarien igual de contentes, però m'agrada cuinar, i m'agrada cuinar per gent. Per tant, no tindria sentit no fer un bon dinar.
Així que ja estic atabalada. Porto hores remenant receptes, doncs les meves amigues universitàries són d'alló més especials: ha de ser plats vegeterians, sense formatge ni tomaquet ni carxofa.
Després d'hores de remenar i repensar, el menú:
tret de blog: els rotllets de pasta filó amb espinacs i formatge de cabra, i una variant pròpia d'escalivada i amanida.
Tret d'un amic napolità: pasta amb salmó.
Tret t'una amiga de la feina: maduixes batudes amb gelat de vainilla.
Però el que volia parlar és d'elles. No ens veiem massa. No les truco gaire, i en canvi, quan aconseguim veure'ns és com si tornéssim a estar a classe, rient per qualsevol cosa i com si la distància sols fos un petit detall sense importància.
Completament diferents, sense connexions externes visibles i en canvi una unió que ara ja sabem que passi el que passi tindrem.
Tinc moltes ganes de veure-les.
ps. el post anterior ja és història. Em vaig disculpar i aquest matí un mail se'n reia una micarrona de mi i es preocupaven per si estic bé. M'ha fet riure i tot.
El fet és que en aquesta setmana de bojos, he de començar a preveure el cap de setmana el dimarts. I això atabala.
Dissabte venen les amigues de la facultat a dinar a casa. Però com dissabte al matí tinc nens, doncs hauré de cuinar el divendres, i haurà de ser el divendres tarda, perquè a la nit tinc un sopar d'aniversari. I ja sé que podria fer qualsevol cosa congelada i estarien igual de contentes, però m'agrada cuinar, i m'agrada cuinar per gent. Per tant, no tindria sentit no fer un bon dinar.
Així que ja estic atabalada. Porto hores remenant receptes, doncs les meves amigues universitàries són d'alló més especials: ha de ser plats vegeterians, sense formatge ni tomaquet ni carxofa.
Després d'hores de remenar i repensar, el menú:
tret de blog: els rotllets de pasta filó amb espinacs i formatge de cabra, i una variant pròpia d'escalivada i amanida.
Tret d'un amic napolità: pasta amb salmó.
Tret t'una amiga de la feina: maduixes batudes amb gelat de vainilla.
Però el que volia parlar és d'elles. No ens veiem massa. No les truco gaire, i en canvi, quan aconseguim veure'ns és com si tornéssim a estar a classe, rient per qualsevol cosa i com si la distància sols fos un petit detall sense importància.
Completament diferents, sense connexions externes visibles i en canvi una unió que ara ja sabem que passi el que passi tindrem.
Tinc moltes ganes de veure-les.
ps. el post anterior ja és història. Em vaig disculpar i aquest matí un mail se'n reia una micarrona de mi i es preocupaven per si estic bé. M'ha fet riure i tot.
em falten 3 posts per als 200, espero poder-los celebrar dijous.
15 comentaris:
Osti, pinta bé aquest menú. Si us sobra un plat, no patiu que jo menjo de tot!, jiji...
(bé, bé que el post anterior hagi quedat en no res! :)
Sí que té bona pinta, sí! A veure si haurem de venir tots a dinar! :-D
Quina pinta xiqueta... si fas això me n'envies una miqueta eh!
Hola Rits! Vinc de casa de l'Assumpta i et presento el meu deliciós blog de cuina... http://quaderndereceptes.blogspot.com ...per que en tinguis un més a la llista!
Jo tinc una relació molt especial amb els amics de la facultat, tant, que ara dos d'ells estan dormint a l'habitació d'aquí al costat, avui han vingut i s'han quedat a dormir. Intentem trobar-nos sempre que podem, que la distància no s'apoderi de nosaltres, i mira que jo els he donat pizza tarradelles per sopar...
Què dir de la cançó? No direm res i prou, encara que avui no me la puc posar que els despertaré!
I son noens coneixes de la facultat no podem venir, es que el menu sembla que sera exquisit. I be espero en candeletes el 200.
Doncs un bon menú i retrobar-se amb amigues... impagable!! que gaudiu mooolt :)
això si que és una amfitriona com cal. a casa, que som de la beta dels mandrossos, tirem de la sra. la sirena quan venen amics a sopar.
bé; els mojitos si que els faig jo! :)
Les amigues hi són sempre. Passem bones estones i a més amb un bon menjar...fantàstic!
Jo sóc de la teoria de que, quan ets amb gent que estimes el menjar és el de menys... això si, si t'agrada cuinar ells veuran que és una forma que tens d'obsequiar-los i és molt maco però jo... com diria en XeXu, pizza Tarradelles i va que xuta... i a xerrar una estona :-))
M'ha alegrat molt llegir a la postdata que es va arreglar la qüestió del post anterior :-)))
mmmm... quina envejeta em fan les teves amigues de la facultat, aquest menú fa molt bona pinta (tret del salmó, pq no m'agrada el peix), i un sopar amb aquelles amigues que tot i que no veiem sovint, segueixen sent bones amigues, són genials! :-))
Esteu tots convidats al vuit8ena!!!
Ferran, p-CFASC, Cesc..., tranquila, us guardo un plat!
Violette, moltes gràcies per la visita, me l'apunto!
XeXu, ssshhh!!! la pots cantar ben fluixet!!!!! segur que no els despertes. Saps que ara, quan penso quina cançó posar ja em fas pensar si t'agradarà o no??? en el post que acabo de penjar m'he quedat en blanc...algún suggeriment???
Striper, no he arribat al 200 per sant jordi, vaig una mica atabalada! estàs convidat sempre!
Gràcies, Francesc, aquests dinars no tenen preu!
ÒScar, no et pensis, la sra. sierena també està present al vuit8ena! doncs els mojitos tenen el seu art!!!
Kweilan, doncs si, sembla que no passin les hores.
Assumpta, completament d'acord. Simplement m'agrada cuinar, i cuinar per una sola és massa avorrit, x això quan ve gent a dinar o sopar m'agrada experimentar, provar receptes noves.... és un joc. i no et pensis, més d'una nit tb hem menjat pizzes tarradelles!
I si, es va arreclar. I d'una manera molt dolça... em sento molt cuidada pels amics
robadestiu, doncs si vols, podem canviar el salmó per qualsevol cosa que t'agradi!!!
Sóc dolent fent relacions de música i text, no me'n ve cap ara. Potser també és perquè em moro de son. A més, prefereixo que em sorprenguis, però no pateixis, que sempre l'encertes.
Mira que em planto a casa teva, eh?? :)
Espero no haver de coincidir mai amb les teves companyes... pels gustos!! Ara, et van sobrar postres??? Mmmmmmmm!!!
Publica un comentari a l'entrada