Mentre esperem que ens portin el sopar, el cansament es va apoderant, els ulls cada cop pesen més i les paraules cada vegada costen més de dir.
Quan arriba l'hummus, malgrat ser un dels seus plats preferits, l'Abril ha perdut la gana, rondina i comença a plorar sense sentit. No fa ni una hora, cantava i ballava al so de les cançons del seu pare, l'aplaudia a primera fila com una adolescent davant del seu ídol; prefereix anar amb la mare a sopar, malgrat podia haver-se quedat a casa els avis, vol fer tantes coses, que no aconsegueix gaudir-les totes. Vol aprofitar tant la vida, no es vol perdre res.
Tot l'esforç, fins i tot els plors de cansament, reconpensen els instants viscuts. Dorm plàcidament entre dues cadires mentre acarona la panxa de la mare amb el Roc que dóna patades, ja té l'esperit rcoker fins i tot abans de nèixer.
L'Abril té 5 anys, jo en tinc 32 i ahir em sentia igual.
Dos dies anant amunt i avall, creuant la ciutat, Compres, compromisos que et compromets sense saber que et suposen, bricolatge d'emergència, sopar d'aniversari, els nens el dissabte al matí, dinar a casa, primera celebració del primer de maig, concert, sopar. Tot en menys de 48 hores.
Avui he dormit gairebé 12 hores. No he sentit ni la pluja i en canvi un sol radiant m'ha convidat a tornar a començar, tornar a jugar; a viure per no deixar escapar res, doncs tot pot canviar en un instant.
Quan arriba l'hummus, malgrat ser un dels seus plats preferits, l'Abril ha perdut la gana, rondina i comença a plorar sense sentit. No fa ni una hora, cantava i ballava al so de les cançons del seu pare, l'aplaudia a primera fila com una adolescent davant del seu ídol; prefereix anar amb la mare a sopar, malgrat podia haver-se quedat a casa els avis, vol fer tantes coses, que no aconsegueix gaudir-les totes. Vol aprofitar tant la vida, no es vol perdre res.
Tot l'esforç, fins i tot els plors de cansament, reconpensen els instants viscuts. Dorm plàcidament entre dues cadires mentre acarona la panxa de la mare amb el Roc que dóna patades, ja té l'esperit rcoker fins i tot abans de nèixer.
L'Abril té 5 anys, jo en tinc 32 i ahir em sentia igual.
Dos dies anant amunt i avall, creuant la ciutat, Compres, compromisos que et compromets sense saber que et suposen, bricolatge d'emergència, sopar d'aniversari, els nens el dissabte al matí, dinar a casa, primera celebració del primer de maig, concert, sopar. Tot en menys de 48 hores.
Avui he dormit gairebé 12 hores. No he sentit ni la pluja i en canvi un sol radiant m'ha convidat a tornar a començar, tornar a jugar; a viure per no deixar escapar res, doncs tot pot canviar en un instant.
13 comentaris:
D'això es tracta, de viure, viure i tornar a viure aquests grans i petits moments :)
Si tot en un instant, per aixo cal: " que neixin flors a cada instant"
Tot el que has viscut ja no t'ho treu ningú. I dormir molt de vegades es fa tan necessari…
Així és Rita, cal viure cada moment i disfrutar-lo perquè tnim massa exemples de què tot pot canviar en un moment.
Visquem avui intensament que demà no sabem com ens anirà . Hem de viure amb tota la intensitat que ens agradi
El millor de tot plegat és que no saps què et tornarà a carregar les piles. I de vegades, quan menys t'ho esperes, recuperes les forces i au, tornem-hi! Un cap de setmana intens, i ara una setmana curta, que ens porta a tres dies per continuar jugant i seguir vivint. Segur que no els desaprofites.
Ai, Rits, que jo sóc d'ànima sensible i llegir tanta activitat m'esgota; sort d'aquest son reparador, que sinó no sé com t'ho faries per encetar la setmana com cal!
I això... bona setmana! :)
Però ho has pogut compensar amb un bon son reparador, oi?
Jo tampoc he sentit ploure avui... :P
Bona setmana, maca!
Ostres!! M'he cansat només de llegir-ho!! :-))
Si no has sentit els trons, és que feies nones molt profundament ;-) i això és bo!!
Bona setmana!!
Clar que sí. Cal a estar a punt per aquests petits-grans canvis. Un petó.-
es dorm bé quan plou i si quan et lleves surt el Sol, ja és massa. Uns instants per aprofitar.
Carpe diem!! Tens molta raó: amb una petita espurna tot pot trontollar i caure. I dormir 12 hores!!!! Una paraula: enveja!!!!
Quina empenta! :-)
Publica un comentari a l'entrada