Dimarts al vespre, el president Montilla deia en el discurs d'inauguració d'una exposició (una mica fallida) que la joventut ha de ser clau per superar la crisi que tenim.
L'endemà, una part d'ella era apallissada.
Així s'ha de tractar qui ha de ser motor de la societat? Així s'ha de respondre, amb l'ús de la força com a únic recurs de negociació? O més ben dit, com a únic recurs per no escoltar?
Es pot estar més o menys a favor o en contra del Pla Bolonya, però els estudiants tancats a la UB portaven quatre mesos intentant ser escoltats. Poden tenir més o menys raó (no vull entrar a valorar el Pla Bolonya, no el connec prou i sols sé que una reforma universitària és necessària, però esclar si aquesta reforma porta a una universitat pública elitista sense prous recursos econòmics per ajudar als joves que volen estudiar.....), però en un espai com l'universitari on ha de ser un espai de reflexió, avenç i participació, com es pot arribar a aquests extrems?
Sovint topo amb una realitat que fa mal. Els i les joves són un aparador, com els infants. Serveixen per estar darrera, somriure i poca cosa més. De cara a la galeria són molt importants, són el futur, i sovint són tots els mals que cal erradicar. Són sants i diables. El millor i el pitjor, tot junt i segons interessi surt una cara. Però com volen ser un futur si no se'ls escolta i sols se'ls apallissa. Així sols pot generar més violència i per altra banda resignació (esclar que això ja els va bé a uns quants).
I si les eines democràtiques de participació ja no funcionen als espais més democràtics com hauríen de ser les universitats, com podem esperar que se'ns escolti a la ciutadania? De que serveixen els consells d'estudiants si les paraules se les emporta el vent? I que podem fer els ciutadans i ciutadanes que dia rera dia hem de tirar endavant les nostres particulars lluites. Mentre tot ha anat bé, tothom ha estat mut i a la gàbia, fent la seva. Ara que ve la crisi, serà l'hora d'actuar? O potser és massa tard? Algú lluitarà per algú? A mi m'agrada pensar que sí.
ps. quan arribo a aquestes conclusions, em perdo i sols se m'acut recordar V de Vendetta. Una peli genial!!!
11 comentaris:
Estic molt d'acord amb lo que dius. Bona nit petons.
Sembla ser que les universitats ja no són aquells centres de cultura i reivindicació que tots recordem que han estat al llarg de la història. Ara s'intenta, però el govern ja no traga, ara es reprimeix i ja està, com si fos una batussa de barri. Aquest és el futur que ens espera, no deixar que els joves prenguin la iniciativa, ni que pensin per ells sols. Espero que no haguem d'arribar a V de Vendetta, però a mi em fa pensar més amb '1984', el llibre d'Orwell.
El què trobo més fort, és que amb l'excusa dels "antibolonia" molts mitjans de comunicació es centren en que només són una minoria, o que no hi ha marxa enrere, enlloc de parlar de la brutalitat policial desmesurada...
Salutacions!
Fins ahir al vespre no vaig tenir ocasió de veure les imatges del que va passar. Fins aquell moment, la meva atenció estava centrada en si té sentit protestar ara per un Pla Bolonya que ja està en marxa a mig Europa.
Vista la càrrega policial, les explicacions del conseller Saura al Parlament són imprescindibles. I les depuracions, per allà on calgui, també.
He estat fora i no he vist les imatges fins ara. Em sembla fatal que es reprimeixi una mani dels universitaris de forma brutal o de cap forma.
No tot és blanc o negre. Per una banda, la tancada durava més de 4 mesos, temps suficient per negociar. Per una altra, es veu que cada vegada hi havia menys estudiants dins la Uni, però més gent... no vull excusar ningú, però fer d'advocat del diable de vegades no et dóna la veritat, però sí elements per trobar-la.
Sense comentaris al respecte...
els qui acaben els seus arguments esbatussant no tenen credibilitat. la lletra no entra amb sang.
Gràcies, Striper. Bon dia!
XeXu, a molts ja els va bé que els joves esdevinguin ovelles que van seguint qui els marca el camí, sense pensar ni fer res. Tens raó, tb un bon llibre!!
Francesc és que es barregen coses, així tot queda diluit i deixa d'interessar. La brutalitat policial fa temps que es denuncia i en canvi es fa poca cosa. Ara en aquest cas com han rebut els periodistes es fa soroll i es diu que s'obrirà una investigació però esclar si només haguéssin sigut els joves..... seria un escàndol que no s'hauria investigat (només joves radicals....). Trist tot plegat.
Ferran,...ai el Saura, vols dri que farà alguna cosa. Crec que fa massa temps que hagués tingut que tenir una mica de sentit comú i plegar. Et dono la raó amb el fet que fa temps que es tenia que haver negociat i manifestat el Pla Bolonya. En el seu moment, molt poca gent hi va posar interés, és allò d'anar sempre tard.
I tant Kweilan. El més trist és que quan de vegades veig els furgons policials em generen més sensació de por que no pas de seguretat. I hauria de ser a l'inervés, no? Les imatges han estat esfereidores.
Salva Piquera, jo no és que estigui a favor o en contra dels estudiants. Tens raó que portaven massa temps i no s'avançava en res, que molts estudiants que no estaven d'acord amb la propesta es sentien malament i que segurament hi ha moltes coses que no coneixem. Però acabar així.... amb aquesta demostració de força per mi és desmesurat.
D'acord Cesc. Per cert, bentornat!!!
Òscar, doncs hi ha molta gent que es creu que si. Trist tot plegat.
Xiqueta!! Que no havia vist aquest article!! (la culpa és del Joc d'en Tibau jajaja, el dels llibres, saps?)
Et seré sincera, com sempre... no tinc ni idea de què va aquest Pla Bolonya... des del principi només he sentit parlar de si tals grups hi estan en contra i tals a favor, però encara no he trobat a ningú que ho expliqui amb calma.
En tot cas, els fets que expliques no em semblen mai cap solució a res.
No sé quina és la solució pel Pla.
Del que sí estic segura, és que la que han triat per al desatllotjament dels estudiants
NO és la correcta.
A mí em va fer recordar un passat de blanc i negre... o sigui de
tons "grissos".
;)
Publica un comentari a l'entrada