2/2/09

Sobre decisions, camins.....


Hi ha decisions que has de prendre que turmenten fins l’extenuïtat. I no són, potser, les més vitals o decisives. Però si, molt difícils. Suposen inflexió, canvi.
Dones voltes i voltes, mil qüestionaments, mil peròs, mil sentiments. El deure i el voler barrejats, coherències i incoherències, principis, raonaments que creus vàlids que es desmunten en un no res.
I de cop, després de mil i un moments pensant-hi o tenint-ho al cap, es fa la llum. Tots els troçets de veritats pròpies encaixen en el moment menys pensat. I et sents lliure.
I espantada. Potser no agradarà a tothom, potser no s’entendrà. Però he entès, per fi, mil i una coses que em deia i que em contradeia.
Potser, quan ahir deia que la reunió no m’havia servit de gaire, no era justa. Necessitava sentir certes coses, entendre que la decisió pròpia és meva i que he de mirar per mi, i que en canvi també recordar per qui he treballat, he servit. Perquè hi he estat i per qui vull continuar sent-hi.
Aquest matí, anant cap a la feina i de la manera més tranquil·la possible, he decidit que de totes, totes lluitaré perquè el centre tiri endavant, perquè hi hagi un 09/10, perquè l’esforç s’ho val per uns infants que creixen i tenen una oportunitat diferent.
Però també he decidit que si no pot ser, que si no es troben les mans que ens manquen i tanquem la paradeta, no continuaré en un altre centre, si més no en un futur immediat. Que a la meva vida hi ha d’entrar altres vides, altres camins, que també tinc que mirar una mica per mi, i això, en el meu cas, és més difícil del què sembla. Suposa més esforç. Vol dir contradir frases que he interioritzat massa com opció o militància.
Tenir aquesta decisió presa em fa sentir lliure en mi mateixa. Potser d’aquí un mes canviï d’opinió, però ara sé que si canvio serà tenint clar el que m’estimo, vull i puc donar des de la llibertat de fer el què estic disposada a fer però no perquè m’hi senti obligada.

Ps. Hi ha qui diu que això no ho tenia perquè decidir ara, però jo ho necessitava.


19 comentaris:

Rita ha dit...

Per més que en parlis amb gent i consultis i demanis opinions, és important prendre les decisions per una mateixa. Si tu ho veus clar, endavant!
Sort, maca!

Tirai ha dit...

Si et sents així al fer la teva tria, segur que és una bona tria! :-)

òscar ha dit...

a mi se'm fa sempre molt difícil escollir si el camí més idoni està a l'esquerra o la dreta. però també, quan acabo tenit-ho clar, és tota una satisfacció.
una abraçada!

estrip ha dit...

a vegades cal un dia tou per després tenir un dia amb confiança amb un mateix.
salut!

Assumpta ha dit...

Doncs ànim i endavant amb la teva decissió!! :-))

A mi em costa molt, molt prendre-les, ho reconec ;-)

Striper ha dit...

Endevant noia de veritat tot seria molt diferent si tothom tingues el teu coratje.

kweilan ha dit...

Quan ens decidim per alguna opció, ens trobem més alleujats perquè al menys sabem per quin camí hem de passar. Endavant amb el que has triat!

- assumpta - ha dit...

El teu interior és qui té la resposta correcta. Si ara ho penses així i et sens alleugerida, és que has fet el que més et convenia en aquest moment. D'aquí uns mesos ... ves a saber llavors quina serà la decisió que més et convindrà.
La qüestió, és qu tu et trobis amb aquella pau interna que aporten les decisions ben preses.
Molta sort maca ! ;)

P-CFACSBC2V ha dit...

Està bé mirar per als altres, però de tant en tant també és bo mirar per a un mateix. Sentir-se lliure és un bon pas.

Cesc ha dit...

Sentir-se obligat no agrada, tu decideix, pensa, raona, tot això ajuda, mica en mica les coses es van fent i situant, una rere l'altre i sempre igual...

Cesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
XeXu ha dit...

No acabo d'entendre massa bé de què va la decisió, però com sempre dic, si és una cosa meditada i n'estàs segura, segur que no t'equivoques. Un canvi d'aires sovint va bé, i d'orientació també. Mai se sap on podràs estar millor del que mai havies pensat, encara que sigui un canvi gran.

rits ha dit...

uix....potser ha semblat que és una decisió molt vital, i potser per molts és una tonteria.... xò a mi m'ha costat. comporta deixar moltes coses.

Rita, si, i tant! les decisions han de ser pròpies, però en aquest cas, la solució fàcil era deixar-me portar pels demés.

Tirai, ja t'ho diré d'aquí un temps.

Òscar, avui m'estàs sorprenent! et feia més decidit i atrevit. quan tens el camí, la satisfació és molt gran!

Gràcies, Estrip. Si que passa, si... un dia tou de tant en tant no fa mal, oi?

Gràcies, Assumpta!

Uix, Striper, això de coratje sona molt fort!

Gràcies, Kweilan, realment m'ha alleugerit, aj que li estava donant moltes voltes.

P-CFASCBV2C (és la primera vegada que escric el nom sense mirar-lo!!), en aquest cas, no pensar en mi és la solució fàcil. I no tothom ho entendrà, xò seguir suposa no encarar coses pendents meves.

Cesc, les coses que he fet per obligació sempre han acabat sent un desastre.

XeXu, no sé si m'equivoco, xò sento que és el que necessito. Si, sóc conscient que el post no era massa clarificador. Sóc d'una entitat juvenil i el centre està força malament, sols quedem 3 adults (ja ni m'atreveixo a parlar d'animadors o monis...tenim tots 3 una edat) i no hi ha relleu. El 80% de les possibilitats és que a final de curs tanquem el centre. Això se'm fa ja per si sol, duríssim, xò a més hi ha el després. L'entitat és un moviment i hi ha molts altres centres a d'altres barris...la qëstió és que si tanca el meu, si em tenia que reenganxar en un altre o no.
Pot semblar una tonteria o molt òvbia la sortida, xò en el meu cas m'ha costat molt pendre la decisió.

jordicine ha dit...

Triar sempre és complicat. I diuen que el dubte és la resposta. Petons.

Assumpta ha dit...

Rits... jejeje m'has fet somriure :-))
No té res a veure amb el tema, però jo sempre procuro llegir les respostes i m'ha fet molta gràcia quan dius que has escrit per primera vegada el nick d'en P-CFACSBC2V sense mirar jeje (és que has canviat un parell de cosetes)

Jo me'l vaig aprendre de memòria i el tinc posat de contrassenya (junt amb una altre paraula) en un lloc JAJAJA... no hi haurà qui em pirategi res!! :-))

Petonassos i endavant!!

rits ha dit...

je, je, je... és que mira que costa, eh!

labruixoleta ha dit...

aquesta sensació d'haver donat voltes i voltes i que de sobte, i de cop, es fa la llum, m'ha agradat molt, pq a mi em passa sovint. I sentir-se lliure tenint clar allò que estimes, és una gran experiència! :-))

rits ha dit...

si, bruixoleta, és alliberador. i et sents amb més força per encarar-ho tot

Assumpta ha dit...

Jajaja què maca ets :-)) costa un munt

Jo m'ho vaig aprendre així:

P-C (el PC, l'ordinador)
FACS (com "fax" però escrit diferent)
BC (ho associo amb BarCelona)
2V (això ja surt sol jajaja)