26/2/09

Reconeixement

Aquest matí, només arribar, el meu cap m'ha fet anar al despatx. Pel seu to sabia perfectament que no em tenia que preocupar, però no obstant, amb lo negativa que estic (o sóc), se'm feia una mica nus a l'estòmac.
Però no, eren bones notícies, o més que bones notícies (doncs ni ens apugen el sou, ni ens milloren els horaris ni res) era un reconeixement. I, realment, era el que necessitàvem (necessitava). Ahir, en conversa amb un càrrec important del Departament que depenem (un dels més grans i complicats) li déien que estaven molt contents de la nostra àrea i que erem l'exemple que posaven a tothom a seguir. Per qualitat professional i qualitat humana.
La setmana passada ens van reunir a totes les àrees de servei (les que estem al servei de les àrees que fan les polítiques) per dir-nos que teníem que millorar el servei i fer equip (en plan xerrada de recurosos americans de millora de resultats que deixava molt que desitjar), doncs hi havia coses que no rutllaven. En sortir de la reunió, el director de Serveis (per mi, una persona que crec que no hauria de ser on és per tot el que vam viure, i que sap perfectament el què penso i la poca estima que li tinc) ens va dir que tot plegat no anava massa per nosaltres; que evidentment hi ha coses que podem millorar però que ja funcionem.
El meu cap i jo mai ens hem caracteritzat per la fluidesa de les nostres paraules, doncs en el fons som molt iguals. I tots dos ho sabem. Fins i tot mirant-nos, somriem sabent el que pensem. En el fons de tot, em té una mica de por (ho sé) perquè li dic les veritats de tot plegat, sap que sóc crítica i que en el fons continuo creient en uns ideals que el seu partit polític no maté (suposo que per tot això em va fer tan de mal el què em va passar per nadal i encara no puc entendre ni oblidar). La meva companya, per contra, és tot fluidesa i massa expressió. Xerra pels descosits i té una confiança en ella mateixa que atabala. És el contrapunt perfecte per a tots dos.
La veritat és que ara que tot el meu voltant trontolla és important haver entés que malgrat tots els malgrats, malgrat moltes vegades voldria canviar d'àrea, la feina va tirant endavant i tinc ganes de continuar millorant.
La veritat és que avui, després de la conversa, m'ha canviat la cara. Ens ha canviat la cara. I tot el dia ha estat diferent. Potser és hora d'oblidar tot el que no ha funcionat els darrers mesos a la feina. Just ara que semblava que havia de sortit la plaça que fa temps que desitjo (i si finalment surt?.... bé això ja ho pensaré demà, quan surti)
La veritat és que avui, necessitava tan sentir aquestes paraules, que tot deixa de tenir la transcendència a tot plegat que li estava donant. No parlo de tornar a disfrutar d'anar a treballar (això són temps que ja no tornaran) però si de viure en pau el dia a dia laboral.




ps. Això si, tot el que em qëstiono que no faig bé, millorar-ho, poc a poc, amb confiança.
Ps2. la cançó no té res a veure. Simplement, m'agrada i em fa ballar. I avui (que tot no va massa bé, però tampoc malament) necessito ballar.

18 comentaris:

Tirai ha dit...

Bé, ja van bé bones noticies de tant en tant! Me n'alegro!

Cesc ha dit...

Clar que sí, sempre endavant... a gaudir, a tirar endavant, a apreciar el què ens diuen com avui i et fa sentir bé, a anar tirant endavant amb un petit somriure i senzillesa :)

Striper ha dit...

Dona alegries durant el dia i la nit aixo es el va be . molts petons.

XeXu ha dit...

El reconeixement a la feina és molt important, bé que ens fan fora quan ho fem malament, doncs és important que de vegades et donin un copet a l'espatlla i et diguin que tot va bé, s'agraeix i anima a continuar.

Nosaltres també som tres, i treballem molt bé en equip. A nivell humà gaudim de bona consideració a tota l'empresa, i a nivell laboral ens deixen al nostre aire, perquè, paraules textuals de la superior, funcionem sols. I m'agrada que sigui així. No ens han de controlar ni vigilar, la confiança és plena i saben que donem tot el que podem. Ens demostren de moltes maneres aquesta confiança, tot i que de vegades ens enduguem algun desengany, però generalment ens tracten bé. T'explico aquest rotllo perquè vegis que et puc entendre, jo venia d'un lloc on era l'últim mono. Aquí em fan sentir bé, i la meva vida ho nota. La feina no és precisament el que jo més valoro, però que vagi bé ajuda, i tant.

Assumpta ha dit...

"...avui, després de la conversa, m'ha canviat la cara... :-))

Avui, després de la conversa, has sonrigut, eh?... ja no se't veien aquells ulls tristos... Veus dona? :-))

Un petó molt fort!!

goculta ha dit...

Sembla que no però que et diguin "Ho has fet be" anima força

fliciats

P-CFACSBC2V ha dit...

Crec que és necessari que ens reconeguin que fem les coses bé, no sempre s'ha de mirar el costat negatiu.

jordicine ha dit...

Aquest tipus de reconeixements són els millors, RITS. Et felicito. Un petó i fins aviat.

Ferran ha dit...

Llàstima que alguns necessitem que ens reconeguin les nostres aportacions a la feina, per sentir-nos mínimament realitzats o satisfets. Dic llàstima perquè, si treballem bé, hauriem de ser capacos de tenir-ne prou amb saber-ho, per tirar endavant amb satisfacció, oi?

Enhorabona en tot cas, i molts ànims per tirar endavant!

Bon cap de setmana.

zel ha dit...

Amb orgull i sense prejudicis, si treballes bé, tu ho tens clar i tho mereixes, diga-li que sí...olé!

kweilan ha dit...

Estar bé trobar la pau a la feina perquè hi estem moltes hores. Felicitats pel reconeixement a la feina ben feta...i de tant en tant no està malament que ens ho reconeguin.

Salva Piqueras ha dit...

T'entenc millor del que no pas et penses... mentre a altres els apugen el sou, a nosaltres ens diuen que ho fem molt bé... una mica pringadillus sí que som, no?

labruixoleta ha dit...

doncs si ara com ara, anar a treballar no et fa disfrutar, doncs disfruta ballant, i gaudeix del reconeixement, que sempre és una bona dosi d'autoestima i tant! :-)

rits ha dit...

Si quevan bé, si Tirai! Ho necessitava!

Gràcies Cesc. Sempr endavant!

Striper, si tu ho dius, serà així

XeXu, per mi la feina tampoc és el més mprotant, xò hi passem moltes hores, i si va bé, tens raó que es nota en ot.
Personalment ho he passat força malament els darrers anys, per moltes coses independents de la meva feina i que em sobrepassaven massa i tot. I a més, havia viscut uns primers anys genials, fent equip, difrutant de treballar i passant-ho bé. Ara tot és diferent i encara que no estem malament, tampoc és un camp de flors. L'equip tb som tres xò tot i que sóm equip a mi em falta alguna cosa. Però potser simplement és que vaigviure un equip que ja mai més podrà donar-se.
Mentre escrivia el post em vaig recordar d'un de teu de no fapas massa. Ahir necesitava posar alguna cosa bona de la feina, que sempre rondino! I posar-ho per escrit ha fet que ho tingui més present i que avui tb hag estat un bon dia (estressant xò bon dia)

Si, avui he tornat a somriure. Que duri, que duri! (i els ulls trists que quedin una mica amagats)

Gràcies Goculta, si que anima!

P-CFACSBC2V, doncs si i com ho fan poc ovint, quan ho fan és genial.

Jordicine, doncs valen la pena!!!

Ferran, tens raó, no són necessaris, xò crec que si que calen. Per pujar la confiança xò tb com a mostra d'afecte o més que d'afecte, d'ncorajament. Crec que fins i tot és d'educació. I mira, a la meva feina, si vols que et tinguin en consideració has de tenir carnet de colors i és molt trist que els que no sóm de cap partit olític no valguem res ni se'ns promocioni. Per això, que et reconeguin que fas la feina ben feta i que et fan servir de model és increïble. Jo no necessito res més per tornar a motivar-me amb el treball (i això el meu cap tb ho sabia)

Doncs si Zel, i mira que em costa estar orgllosa de mi mateixa.

Kweilan, no hi havia pensat en això de trobar la pau a la feina. I potser és el que necessitava, he estat massa temps en lluita.

Salva Piqueras, ja...xò bueno millor això que no res, no? m'agrada pensr que tard o d'hora tot s'acaba posant al seu lloc (de vegades mooooolt tard

Si, Bruixoleta, a ballar!!! (xò millor demà, d'acord? que els divendres ja em costa prou sortir a sopar o anar al cine com per anar a ballar)

Un petó per tots

Ferran ha dit...

Buf, Rits, no saps com t´entenc amb això del carnet! Treballo a una institució pública, jo (potser ho saps per la Cristina); el tema "carnet" segurament no el visc tan de prop com tu, però diguéssim que em sona! :-(

Salut

- assumpta - ha dit...

T'ha canviat la cara !
M'alegro d'haver llegit (encara que potser una mica tard, aggg!) aquest escrit i veure que un somriure torna a impregnar-te el rostre.
Lluny queden aquells dies que ens explicaves pel voltants del nadal passat.
Endavant i amb els ànims ben amunt !
;)

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Hi ha vegades, que amb unes paraules ben simples, però dites, en tenim més que suficient.

M'alegro molt per a tu.

Una abraçada

rits ha dit...

Ferran, és molt trist,tot plegat! Amb la Cristina no ens hem vist des de fa molt,...ara sols portem el control barceloní del Bardem

-assumpta, si queden lluny,...xò una petita part encara fan una mica de mal. Sento que no puc confiar-hi completament en el meu cap. Poc a poc.

Horabaixa, no costa tant i en canvi de vegades arrencar aqueestes paraules és difícil, difícil. Gràcies!