De vegades em sento al mig de coses que no sé d’on venen i cap on van. On no hi ha gens de control i cada paraula dita pot embolicar més la troca més que no pas facilitar.
Diuen que parlant la gent s’entén, però el cert és que sovint les paraules perden significat. Perden tot l’objectiu, per la manera, per l’estat d’ànim, pel què espera l’altre.
Les coses són segons el mirall on es vegi, i cadascú les veu i les viu diferent.
I jo les visc totes massa intensament.
Les darreres setmanes m’he vist immersa enmig de mil i un embolics on ni entrava ni sortia, on gent que m’estimo ha patit i no he sabut què fer. I m’hi he vist al mig, sentint-me culpable per un munt de coses que no tenen res a veure amb mi però que indirectament si. I no m’agrada estar al mig. A mi m’agrada passar sense ser-hi.
Només tinc ganes que passin aquests dies.
18 comentaris:
A vegades hi han eoques que no tindriem que viure.Anims.
És ben cert que a vegades les coses es van torçant i sembla que res ni ningú no funcioni, oi?
Que tothom ens acusi d'alguna cosa i que siguem culpables de tot.
Però no, a vegades només són sencacions o moments puntuals, però tot anirà bé.
Ànims, bonica, i que tot passi ben aviat... :-)
Potser una mirada una mica més distant facilita les coses. Comparteixo, en molts casos, això que m'agrada passar sense ser-hi. Però no sempre és possible.
PD: Llegint el títol he pensat en aquesta cançó.
el paper de mitjançer, de oida que només escolta, molts cops acaba esdevenint més empipador que el de part implicada.
sols queda esperar que la tempesta passi. :(
ànimsssss rits!
ups!
em sembla que m'ha quedat un post molt negatiu...
encara que és veritat que m'ha engoixat, no és dramàtic...simplement que de vegades les coses es torçen sense saber xq ni com
gràcies pels vostres ànims.
Doncs si t'hi veus al mig, potser ha arribat el moment d'agafar el toro per les banyes i posar ordre. Potser no et tocaria a tu, però si ningú altre ho fa, algú ha d'agafar aquest rol.
Sentir-se culpable és horrible. Analitza perquè i ànims per seguir. Vindran dies millors!
M'agrada això que dius que parlant la gent s'entén, però el cert és que sovint les paraules perden significat. De vegades, com més parles, més s'embolica. Com sempre, ja parlo de mi :p
No sé, noia, espero que aviat les coses tornin al seu lloc! :-)
Però xiqueta, per què t'has de sentir culpable de coses que no tenen res a veure amb tu? Si aquests embolics dels que parles els han provocat altres persones, doncs seran elles qui tindran la culpa i no tu que, per la causa que sigui, t'hi has trobat...
Vinga... ànims!!! :-))
De vegades és inevitable estar al mig, i als que ens agrada passar sense ser-hi com tu dius encara ens sap més greu ser al mig, però et puc dir que sóc gat vell i q tot passa al cap i a la fi :)
és veritat, segons com, les paraules perden significat i encara ho poden embolicar tot més. Suposo que hi ha moments en què és millor deixar passar el temps i potser també és millor no dir res. Espero que tot això que expliques que no et fa sentir bé, passi aviat... Una abraçda.
Ai, com t'entenc!!!!!!
Doncs tot això em sona molt familiar. Sé de què va. Petons i ànims. Fins aviat.
Striper, doncs si, xò suposo, en el fons, que de tot aprenem alguna cosa.
Rita, això espero, sols tinc ganes de descansar i en pau amb mi mateixa.
P-CFACSBC2V, si, no sempre és possible. I de vegades, passar sense ser-hi pot ser covard. Potser si, veure les coses a la distància i objectivar-les.
No l'havia sentit, la cançó. Doncs, si, tot s'embolica sense cap ni peus.
Òscar, doncs si, que passi la tempesta. en el meu cas, el cap de setmana.
XeXu, ho he intentat. He parlat amb les parts, intentant fer veure les coses. Només espero no haver-ho empitjorat.
No em tocava a mi,`xò m'estimo massa segons qui perquè s'enredin així les coses.
Kweilan, doncs si. A mi, sentir-me culpable no em deixa seguir endavant.
Si, Assumpta, són coses dels altres, xò indirectament tenen a veure amb mi. I són criaturades, xò criaturades que poden fer mal. Tot ve que hi ha qui es pensa que no es vol seguir la seva proposta xq al meu centre en vam oferir una alternativa, i com estic jo i abans estava a l'equip, es vol fer la nostra proposta. Bé, complicat i tonto, xò fa mal.
Així ho espero, Cesc, que tot torni a la calma.
Bruixoleta, si, sembla mentida com poden embolicar-se les coses. Jo tb espero que passi avait.
Eli, mira, doncs recomforta saber que més gent se sent així.
Una abraçada
Jordicine, et dic el mateix, una miqueta reconforta saber que no ets l'únic que ho pensa.
De vegades, sense saber ben bé perquè ens trobem dins d'un espiral de sembla autorecargolar-se tot sol.
Mentre duri aquesta "tempesta" crec que hem de quedar-nos allà sense res més que esperar a que amaini tota soleta.
Espero que torni a lluir el sol!
:)
gràcies, assumpta. és el que he fet. em vull mantenir al marge. el meu nom està al mig d'una discussió sense tenir-hi res a veure. He intentat parlar amb les parts, xò m'he engoixat més. crec que millor no sàpiga res i que tot es posi al seu lloc, i que els que tenen el malentés el solucionin entre ells.
Publica un comentari a l'entrada