A El Curioso caso de Benjamin Button una de les idees que es repeteix en un parell d’ocasions és que hi ha relacions que s'han de trobar el moment adequat.
Una comèdia romàntica de fa cert temps, i que la BSO sonava avui, El amor es lo que tiene, dues persones es van trobant durant el temps per motius diferents, però sempre a destemps.
Potser hi ha persones que es troben al moment adequat ben aviat. Potser hi ha relacions que en un moment no han funcionat perquè els dos estan en punts de les seves vides diferents, volen i necessiten coses diferents. Però que hagués passat si aquestes dues persones es troben en un altre moment? O potser simplement, per molt que hi hagi atracció o fins i tot t'estimis, mai s'arriba a aquest moment adequat.
A El Curioso caso de Benjamin Button l'element esencial és el temps. El pas del temps que ens afecta a tots, que ens determina en la nostra manera de veure i viure la vida. En canvi en la segona, el temps sols serveix per adonar-te del que pots deixar escapar. I com el temps et pot fer fer tard.
Durant molt de temps em vaig castigar per una història on els dos anàvem a destemps. I potser tenia que ser així. Potser deixar de pensar en el què vaig fer malament o en el que no vaig fer pot deixar de ser un lastre per a les relacions que puguin venir.
No podem recuperar el temps perdut, però si viure el temps per endavant. Per trobar el moment adequat.
Una comèdia romàntica de fa cert temps, i que la BSO sonava avui, El amor es lo que tiene, dues persones es van trobant durant el temps per motius diferents, però sempre a destemps.
Potser hi ha persones que es troben al moment adequat ben aviat. Potser hi ha relacions que en un moment no han funcionat perquè els dos estan en punts de les seves vides diferents, volen i necessiten coses diferents. Però que hagués passat si aquestes dues persones es troben en un altre moment? O potser simplement, per molt que hi hagi atracció o fins i tot t'estimis, mai s'arriba a aquest moment adequat.
A El Curioso caso de Benjamin Button l'element esencial és el temps. El pas del temps que ens afecta a tots, que ens determina en la nostra manera de veure i viure la vida. En canvi en la segona, el temps sols serveix per adonar-te del que pots deixar escapar. I com el temps et pot fer fer tard.
Durant molt de temps em vaig castigar per una història on els dos anàvem a destemps. I potser tenia que ser així. Potser deixar de pensar en el què vaig fer malament o en el que no vaig fer pot deixar de ser un lastre per a les relacions que puguin venir.
No podem recuperar el temps perdut, però si viure el temps per endavant. Per trobar el moment adequat.
ps. Durant molt de temps vaig pensar que aquesta cançó era dels Eels, i no la trobava. Avui, l'he recuperat.
17 comentaris:
M'agradaria anar-la a veure aquesta pel.li. Et va agradar?
Ara m'has fet pensar i recordar i moure'm en el temps per intentar veure si m'ha passat algun cop això de trobar algú i acabar pensant que el "problema" era el temps...... i no ho tinc molt clar, però diria que, amb el temps, he acabat pensant més cops que no eren la "persona adequada", que no pas que no fós el "moment adequat". Però també és veritat que de vegades, amb el temps, tot canvia i hi ha persones que en un moment donat no han connectat i en canvi després sí.
I pel que dius del teu cas, pensar en el que creus que vas fer malament o el que no vas fer, tampoc ho trobo tant dolent, sempre i quan t'ajudi amb el temps que viuras per endavant, però castigar-nos, això suposo que sí que és un "pes" que estaria bé que sabéssim com treure'ns de sobre.
Uix, com m'he enrotllat! vinga no et robo més temps! ;-)
una abraçada :-))))
Dijous la vaig anar a veure, i em va agradar força.
I si s'arriba a aquest moment adequat, quant dura? Perquè suposo que cada persona gestiona el seu temps de manera diferent.
Ejem... una peli... no l'he vist, clar.
Malgrat això, sí et puc dir que conec alguns casos d'aquest "destemps" del que parles... en tot cas, suposo que, com tu dius havia de ser així i ja està... Quan arriba, ha d'arribar al mateix temps :-))
Molt xula la cançó... no la coneixia però m'agrada, i molt (ostres, crec que tinc problemes generacionals musicals... no ho entenc, tan jove com sóc!! jeje)
T'he trobat l'anunci de la música que et sonava del blog d'en P-cfacsbc2v ;-))
Sempre passa, sempre n'hi ha que coincideixen i que no i tot és una roda...
Jo tb crec que dos persones han de trobar-se en el moment adequat. Em sembla bàsic perquè una relació pugui tirar endavant i pugui ser més o menys gratificant per les dos persones.
Malauradament, moltes relacions van a destemps, i el pitjor és que t'adones de que si les dues parts anessin iguals, potser seria una relació meravellosa, però potser no arribarà a ser-ho mai. I em costa escriure aquestes paraules, però és la trista realitat, i és millor saber-ho, encara que a l'hora de la veritat, saber-ho no serveix de res.
Només puc aplaudir el teu gust musical, sempre em sorprens gratament.
Bruixoleta, si que em va agradar!!!! moltíssim. En algun moment se'm va fer llarga, xò perquè és una mica lenta, xò és preciosa. La història és genial, ells ho fan genial, el maquillatge i tot plegat. Ves-la a veure, segur que t'agrada.
Si, suposo que hi ha totes les possibilitats. Que no sigui la persona adequada segurament és el més habitual, xò de vegades sols és qüestió de temps.
Durant molt de temps pensar-hi em va torturar i no em deixava seguir endavant. Per sort ara ja és aigua passada i temps tancat.
Mai em robes temps!!!!
P-CFACSBC2V, m'agrada pensar que llavors, si et trobes en el moment adequat, llavors comences a fer camí plegats, i les coses que vas canviant, les vas canviant plegats. Perquè ja formes part de l'altre i vas fent camí junts, respectant els temps de cadascú.
Assumpta, algun dia hi haurà una peli que si que hauràs vist, segur!!!
Millor no pensar-hi, oi?
No crec que sigui problema generacional, simplement de tant en tant m'agraden coses que sonen poc.
Gràcies!!!
Cesc, xò algun dia ha de deixar de girar la roda i trobar-se. O això millor pensar.
Kweilan, si molt millor, i així ja començar a fer camí plegat.
XeXu, de vegades les veritats fan mal, xò això tb et fa avançar endavant. I qui sap, potser en un futur els moments quadren i pot ser la relació meravellosa. O potser no i és com diu la bruixoleta i és que no era la persona adequada. Molts ànims i endavant!!!
Me n'alegro que t'agradi la cançó
Potser viure el moment mai sabrem si pdrem viure el dema.
Una pel·lícula curiosa, com diu el seu títol. Viure al revés no ha de fàcil... tot i la força de l'amor. I sí, tot té el seu moment, no? Petons.
Em venen ganes d'anar-la a veure.
Fa unes setmanes vaig escriure un post parlant d'alguna cosa semblant. Hi ha persones amb les que tens la sensació d'haver-te trobat abans d'hora i amb les que, no saps perquè, arriba un moment que és massa tard. Clar que, em sembla, que només és la visió que tenim després, no crec que la cosa vagi ben bé així. Però això serien els grans desfasaments temporals. Aquest que acaben tenien un to de tragèdia grega. Després, hi ha els petits desfasaments temporals que es poden resoldre, però em temo que la sol·lució sempre va en el mateix sentit, el que va més accelerat li toca frenar i a l'altre pitjar una mica més l'accelerador, però, primer, ha de frenar l'altre. :-)
Acabo de llegir la resposta que li has donat al P-C.... i, potser, és això, potser, els petits destemps no ho són, en realitat... Aix... no sé...
potser una història maca. Però tampoc cal buscar el moment adequat. Perquè potser no sabem que ho és fins que ha passat.
és allò que sóna tan pel.liculer de sincronitzar els rellotges del cor. i, tot i així, sempre hi ha moments que els tic tacs no van del tot acompasats.
Rits, m'han agradat molt les teves reflexions, a mé smolt ben expressades. Jo també he cregut que on estava abans érem dues perones en moments vitals diferents, si més no amb velocitats diferents fruits de circumstàncies passades i presents diferents, entre d'altres coses. I efectivament, no deixar de pensar-hi fa una mica inviable plantejar-se un futur "net" en el sentit que impliqui un passat cicatritzat (però de debò, eh ;) )
Hola Rits,
El temps, a destemps, no era el moment... tantes coses.
El cas és que no sempre anem sincronitzats amb els demes.
Bona reflexió. Una abraçada
Striper, viure al dia és el més complicat. Tens raó, eh, xò, a vegades, costa.
Jordicine, si que és curiosa. Em va agradar, encara que els dubtes físics em cotninuen donant voltes pel cap.
Si, tot té un moment. la gràcia és trobar-lo i aprofitar-lo.
Tirai, ves-la a veure, t'agradarà. Ara que ho dius, recordo el text.
Jo tinc la sensació de fer sempre tard. De perdre sempre els trens.
Estrip, ja, tens raó, moltes vegades penso que veiem les coses un cop han passat. I per això, de vegades fem tard. No sabem veure el que ens perdem.
Òscar, si que sona peliculer, si, xò passa, i fins i tot, massa sovint.
Xitus, moltes gràcies. Esperem que arribi aquest futur, mentre anem cixatritzant. Tot arribarà
Horabaixa, serà qüestió d'aprendre a sincronitzar-los, si és que hi ha manera
es una pel·lícula que tinc en llista, a veure si un dia d'aquests faig un cop de cap...
això del temps...s'ha d'aprofitar el moment, pq mai saps si es tornarà a presentar.
Deixant la peli, a mi m'ha agradat i molt la teva reflexió...quanta raó...i el millor, que n'hagis après...
Publica un comentari a l'entrada