22/2/09

carnaval II


No sóc mestre, ni pedegoga, ni educadora; de fet ni tinc el carnet de monitor en el lleure. Porto 15 anys convivint amb infants, i cada dia em continuen sorprenent. Cada dia aprenc alguna cosa nova d'ells.


Hi ha infants introvertits, extrovertits, patosos, amb àngel (això no sé com definir-los, però per mi són aquells infants que tenen una gràcia especial facin el que facin). Hi ha infants mal educats, prepotents i egoistes, però també hi ha infants sincers, amb el cor gran i disposats a acceptar qualsevol cosa.


Hi ha infants que et qüestionen tot, d'altres que sembla que no tinguin esma ni per jugar i d'altres que somriuen el dia a dia malgrat la realitat els ho posi ben difícil. I és que encara que recordem la nostra infància amb nostàlgia i un somriure, no sempre és fàcil.


El dia a dia fa que no vegis canvis en ells. Com es fan grans, com canvien i es transformen. Sols en moments determinats tens la sort d'adonar-te de tots aquests canvis. Al llarg d'aquests 15 anys n'hem conegut uns quants, i veure'ls crèixer i esdevenir persones actives és una sort immensa. Petites coses en les activitats, en els dissabtes, les excursions. Podria dir les mil i una coses de cada un dels nens i nenes del centre que hi ha ara mateix. Com tiren del carro, com ens donen energia als animadors cansats i sovint amb les piles poc carregades. Com ens fan treure força, il·lusió i ganes de tirar endavant.


La setmana ha estat molt cansada. Moltes coses i poques mans. Alguns dirien que ens al·lucinem massa i tenim el llistó massa alt, però només reponem al nivell que posen els infants, ells són el centre, nosaltres només acompanyem. El cap de setmana ha estat molt intens, alguns errors de càlcul personals, alguna esbroncada, les exigències personals i algun que altre maldecap potser no ha deixat disfrutar de tots els somriures i bons moments, però que per sort, han estat molts. Però sobretot el fet de tancar el centre, encara que fa que ens posem les piles en coses, fa molt dures d'altres.


ps. la disfressa de lupa, tot un èxit.

La festa del centre de Morera, Badalona, tot un èxit. En aquest centre, els passa el contrari que a nosaltres, són un equip d'adults nombrós i potent però els falten nens.

El cap de setmana, de pel·lícula. Indis, vaquers, visites d'amics,....

8 comentaris:

Striper ha dit...

Et felicito per la teva entrega a la teva important feina, i molt original lo de la lupa.

estrip ha dit...

son el futur! s'han de cuidar!

Cesc ha dit...

Ja veig que has pensat, que reflexiones i que vas aprenent i tens les coses més clares i que estimes als infants, i no, no deixen de sorprendre i que no ho facin mai per Déu!

Xitus ha dit...

Un segon, Raydibaum...Jo tinc un amic que me'n va parlar un cop, crec. I aquest amic té un amic que es diu Ramon, però ara no sé si m'estic equivocant.

kweilan ha dit...

T'agraden els nens i es nota en els posts que fas.

jordicine ha dit...

Una disfresa molt xula. Els nens ho són tot. Un petó, Rits.

rits ha dit...

Striper, moltes gràcies! no sé si és molt important o si arriba molt lluny, fem el que podem.

Estrip, doncs si, son el demà però són el present i de vegades no se'ls té en compte per gaire coses.

Si, Cesc, porto molts dies pensant en tot plegat.

Doncs no ho sé Xitus. El Ramon toca els teclats i fa molt poquet que toca amb ells, ha estat arrel del nou disc. Trobo que sonen força bé. A veure com els va...

Si, Kweilan, ja ho sé. N'aprenc molt d'ells.

Gràcies Jordicine. Va ser una feinada però va valdre la pena!

labruixoleta ha dit...

cada dia aprens coses noves d'ells i segur que ells aprenen coses noves de tu. I pel que dius, amb ells tb aprens coses de tu mateixa. I és genial això que expliques que us fan sortir la força, la il.lusió i les ganes de tirar endavant. I tb desperten la creativitat, pq la disfressa de la lupa és molt original!! :-)))