31/1/09

Paris


Tinc una promesa-deute-desig-somni pendent amb aquesta ciutat escrita a la Place de la Concorde.


I dies de pluja com avui, recordo la pluja que m'hi ha caigut, les caminades sota milers de gotes caient, resguardant-me a un petit café de Montmartre.
I aquest cap de setmana que desitjaria haver-hi anat, ara me n'adono que tampoc l'hagués complert.


Recòrrer el barri llatí o tornar a redescobrir la Saint Chapelle. Pujar, per fi, a veure les gàrgoles de Notre Dame i qui sap si veure el geperut. Perdre'm per Le Marais.

I descobrir tots els racons que em queden per descobrir d'aquesta ciutat.
Potser no era el moment de tornar-hi. Potser hi puc continuar tornant en els meus somnis.




13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Només he estat una vegada a Paris... de lluna de mel!! Oeeee oeeeee

Era la meva gran il·lusió, poder anar a Paris de lluna de mel :-))

No vaig voler anell de promesa, ens varem casar sense tenir tele pel pis... tot era per poder anar a Paris... què caram!! també és maco no anar sobrat de calers ;-))

Quan varem fer quinze anys de casats el meu amor em va regalar un anell de promesa :-))

Però el que volia dir aqui és que, passejant per la Place de la Concorde, ens va agafar un xàfec de por!! Mare meva!!... Llavors jo encara podia córrer... I com vàrem arribar a córrer per aixoplugar-nos en un petit café no sé on i sopar qualsevol cosa :-))

Tirai ha dit...

Una de les grans avantatges d'aquests somnis és que París no es mourà de lloc i sempre hi pots tornar :-)

Rita ha dit...

Ves somiant fins que arribi l'hora d'anar-hi. Tot això que tens! :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Dec ser un dels pocs que no ha trepitjat París. Tot arribarà.

Els somnis, que no s'acabin!

rits ha dit...

oooooohhhh! Assumpta! què romàntic!!!!
Si, a mi tb em va diluviar les dues vegades!
Ma germana acaba de trucar i es veu que els està fent solete!! ais...

Tirai i Rita, doncs si, sempre serà allà. Continuare somiant!

P-CFACSBC2V, tot arribarà. Jo no he trepijtat molts llos on garebé tothom hi ha estat i m'agradaria anar-hi... aixítambé es somia

Assumpta ha dit...

Siiiiiii :-)) jeje
Pariiiiiiis trés jolie ;-)
Jo hi ha un munt de llocs que "tothom" coneix i on no he estat... per exemple, Roma :-))

Si avui dia tothom coneix mig món... haver estat a India, Xina, és el més normal... la gent va als Estats Units com qui va a la cantonada... jo no he sortit mai de la vella Europa i a poquets llocs, per cert (però molt ben aprofitats jejeje)

Tu continua somiant, Rits, ja veuras que tot arribarà :-))

Cesc ha dit...

París... torna-hi durant els somnis i quan et toqui, hi tornaràs...

Striper ha dit...

Jo recordo les llargues converses amb el xaperut.

XeXu ha dit...

A París hi vaig anar de massa jove. Llavors vam prometre amb un amic que només hi tornaríem quan ens haguéssim de casar, i que hi aniríem plegats amb les nostres parelles per casar-nos-hi. Ara ni em vull casar, ni tinc ningú amb qui fer-ho, ni conservo aquell amic. Però sé que París sempre hi serà, i hi tornaré. És una qüestió de temps.

Jeroni Maleuff ha dit...

És una ciutat de somnis, sense dubte. Hi tornaràs.

kweilan ha dit...

És una ciutat preciosa i que té molts racons allunyats del circuit turístic i que val la pena descobrir.

Manel ha dit...

.l'empedrat, brillant de pluja, va deixar pas al bassal que deixa la teva petjada sobre la sorra del parc que guarda el nostre petó.
En l'estany, desapareguts els seus petits velers manuals, tremola l'aigua acaronada pel vent.
Retrocedeixo els passos que ahir em vas regalar sota el salze plorós del nostre jardí Luxemburguès.
L'aire, assota l'aigua que acomiada la font de Médicis, ventant el meu cara camí del Boulevard de Sant Michel.
Xuclo l'aire del teu adéu, aules tancades sense maig, roserar perdut com la enrogida i grisa Sorbona en el temps.
Xop, dia de pluja, com el teu adéu. Carregat de paraules, refugiat en el Cafè Tournon, Saint Germain mirant davant, vaig recordar les paraules que Joseph Roth va escriure en el mateix cafè :... tot el que desapareix, necessita llarg temps per a ser oblidat...

Necessitaré temps per a mullar-me de nou dels teus llavis.

rits ha dit...

Ais, Assumpta, ja veurem. L'has vist avui tota nevada!????
Jo tampoc he sortit massa,el més lluny, a NY i per una carambola.... no crec que l'important sigui el lloc o molt lluny, sinó disfrutar-lo. hi ha coses precioses aquí el costat!!

Gràcies Cesc, i si no toca, doncs, mira, mala sort.

Striper, i et va confessar algun secret de la màgia de la ciutat?

XeXu, d'alguna cosa semblant es tractava,... sense arribar a lo de casar-se. Sempre hi serà.

Gràcies Jeroni Maleuff. Si, somnis de tots els tipus. Segur que també algun dels teus somnis!

Kweilan, a mi em queden milions de racons. De fet, crec que és una de les ciutats on m'agradaria viure-hi.

Manel, moltes gràcies per la visita i pel teu comentari. Molt bonic!!!!
per cert, tinc problemes per deixar-te comentari al teu blog. espero saber-lo fer anar aviat.
Una abraçada