Camins

Doncs bé, arriben aquestes dates i figura que toca fer resum de l'any, valorar com ha anat, què hem aconseguit, les coses bones que ens han passat i les dolentes que volem oblidar.I jo que encara funciono amb agenda escolar enlloc d'anual m'entren certs maldecaps (i no només dels medicaments que estic prenent per les maleïdes angines). Sé que aquest any ha estat bo, que m'han passat moltes coses bones als ulls de tothom: la re-qualificació del meu lloc de treball, el pis, el gat; la família està bé, es van posant coses al seu lloc, he deixat la responsabilitat i per tant tinc més temps. I sé que no em puc queixar.

També és cert que he canviat en actituds vitals meves. M'he obert una mica més a tothom, i un exemple és aquest blog, he superat una història que no em portava enlloc i en definitiva he fet més la meva.


I potser aquí està la clau de tot. Durant molts anys el que més temps m'ha ocupat és fer contents als altres. Però no de la manera superficial que pot semblar dir això. Sempre he tingut un camí i he anat seguint aquest camí, però sempre he intentat mantenir-lo, no deixar la gent que hi trobava. I això m'ha portat sempre a creure que les decisions o opinions dels altres sempre són millors que les meves. Descuidant-me a mi mateixa. I no vull dir que no tingui la meva pròpia opinió o gust, sinó que sempre m’he amotllat als altres, deixant el meu desencant o frustració per perduda.


I això ara ja no és tan així, i el fet que la meva veu sigui diferent m'ha portat problemes. I m'ha portat a replantejar-me qui sóc i on vaig, i sobretot què vull. Potser són els efectes dels antibiòtics, potser són filosofades que fins ara no havia entès, no ho sé, però crec que m'he tornat a sentir perduda com temps enrere. I alhora diferent. Perquè ara em sento una mica alliberada, perquè per davant se m'obre un nou camí. El meu propi camí en el que he de caminar. I així faré contents a tots els que m'envolten i m'estimen i a mi mateixa.





Ps. (després de gairebé un any he aprés que és ps i no pd. .....) L'any nou no començarà amb massa bon peu, m'he de quedar a caseta, de baixa doncs avui encara tinc febre, dissabte em perdré una festa que em feia molta gràcia i, a més, només penso en el maldecap de tornar a treballar..ais..... però suposo que són els “danys colaterals” d’aquesta galipandria que he agafat que estic segura que ha estat el toc d’alerta al caos que duia des de feia molt –massa- temps.