30/12/08

Camins



Doncs bé, arriben aquestes dates i figura que toca fer resum de l'any, valorar com ha anat, què hem aconseguit, les coses bones que ens han passat i les dolentes que volem oblidar.I jo que encara funciono amb agenda escolar enlloc d'anual m'entren certs maldecaps (i no només dels medicaments que estic prenent per les maleïdes angines). Sé que aquest any ha estat bo, que m'han passat moltes coses bones als ulls de tothom: la re-qualificació del meu lloc de treball, el pis, el gat; la família està bé, es van posant coses al seu lloc, he deixat la responsabilitat i per tant tinc més temps. I sé que no em puc queixar.


També és cert que he canviat en actituds vitals meves. M'he obert una mica més a tothom, i un exemple és aquest blog, he superat una història que no em portava enlloc i en definitiva he fet més la meva.


I potser aquí està la clau de tot. Durant molts anys el que més temps m'ha ocupat és fer contents als altres. Però no de la manera superficial que pot semblar dir això. Sempre he tingut un camí i he anat seguint aquest camí, però sempre he intentat mantenir-lo, no deixar la gent que hi trobava. I això m'ha portat sempre a creure que les decisions o opinions dels altres sempre són millors que les meves. Descuidant-me a mi mateixa. I no vull dir que no tingui la meva pròpia opinió o gust, sinó que sempre m’he amotllat als altres, deixant el meu desencant o frustració per perduda.


I això ara ja no és tan així, i el fet que la meva veu sigui diferent m'ha portat problemes. I m'ha portat a replantejar-me qui sóc i on vaig, i sobretot què vull. Potser són els efectes dels antibiòtics, potser són filosofades que fins ara no havia entès, no ho sé, però crec que m'he tornat a sentir perduda com temps enrere. I alhora diferent. Perquè ara em sento una mica alliberada, perquè per davant se m'obre un nou camí. El meu propi camí en el que he de caminar. I així faré contents a tots els que m'envolten i m'estimen i a mi mateixa.





Ps. (després de gairebé un any he aprés que és ps i no pd. .....) L'any nou no començarà amb massa bon peu, m'he de quedar a caseta, de baixa doncs avui encara tinc febre, dissabte em perdré una festa que em feia molta gràcia i, a més, només penso en el maldecap de tornar a treballar..ais..... però suposo que són els “danys colaterals” d’aquesta galipandria que he agafat que estic segura que ha estat el toc d’alerta al caos que duia des de feia molt –massa- temps.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Endevant al cami que tu vulguis, petons i bon any nou.

Cesc ha dit...

Ei, al meu poble diuen a la meva colla castellera que pit i amunt! tu igual eh... reocniexes que hi ha coses diferents, que no comença l'any en bon peu, però canvia tu el peu... ho pots fer, hi ets a temps, falta un dia, unes hores per a agafar les derrotes i tirar-les, demà tot torna a començar, molta sort per tot aquest any...

kweilan ha dit...

Millora't i com dius al meu bloc, que no deixem de somniar...Feliç Any!

Tirai ha dit...

Camins que ara s'esvaeixen, camins que has de fer sol...
Perdó se me'n va la pinça...
No sé, noia, sentir-se perdut de vegades és bo. Sembla un any prou bo. Jo sóc incapaç de fer cap resum de l'any, tinc la sensació que no m'ha passat res remarcable. I a cuidar-se les angines!

Tirai ha dit...

Aix,,, i feliç any 9, és clar!

Jesús M. Tibau ha dit...

tots hem de seguir el nostre propi camí. El difícil és saber quin és aquest camí.

Assumpta ha dit...

Xiqueta, per començar l'any nou malaltona no hi pateixis gens... ma germana, el primer que va fer al 2008 va ser vomitar (perdò, eh?) i no perquè hagués begut massa ni res... erem a casa, fent un soparet fred que haviem preparat amb molta il·lusió, canapés i cosetes així... tot abans del raïm (que veiem les campanades per la tele) doncs se li van posar malament uns pebrotets del piquillo... i quan anaven a donar les campanades va dir que es marejava, que ella no prendria raïm... que tal i qual... i a les 12.01... cap a l'wc... i tot el dia 1 fatal (els demés bé, tot estava bé... és que ella té la panxa més delicada pobreta) doncs malgrat això, ha estat un any força bo per ella en molts aspectes :-)

Explicada aquesta xorradeta meva que era per animar-te una mica l'entrada de l'any... et diré que (com ja et vaig dir fa uns dies) el teu blog cada dia m'agrada més i és que trobo una persona molt maca aqui dins i que tu segueixis sempre endavant... com diu en Cesc tu pit i amunt!

Molt bon any!!! :-))

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. La veritat és que no volia qu fós un post trist o negatiu, simplement que avançar en coses m'ha portat altres desgabells.
I si, sempre endavant.

XeXu ha dit...

Fer-se nous plantejaments vitals no és una cosa dolenta, al contrari. No has tingut mal any, però pel que veig sí alguna pèrdua significativa, i quan les coses canvien, cal pensar una mica en què fer i per on tirar. Pel que expliques jo diria que estàs en el bon camí i això ja és alguna cosa. Però segueix pensant sempre el que fas, i veuràs com les solucions se't manifestaran soles.