Concerts

El meu primer concert és un dels Lax'n'busto a la Pl. Catalunya de Barcelona. Era l'època de "Que collons Miami ni que Florida beach..." i era una dolescent en plena febre del rock català.



A partir d'aquí n'hi ha hagut moltíssims. Concerts petits, grans, a places, estadis o petites sales. D'amics d'amics, de estrelles rutilants o concerts d'orquestra. Concerts llargs, interminables i concerts curts, molt curts (Suede. Una hora de concert clavada). Arribar a mig concert, no arribar-hi.

Recordo no massa especialment com vam acompanyar una amiga de la facultat que sortia amb un noi siniestro-punk que tocava a El Prat i com no vam arribar-hi i ens vam quedar tirades a mitja autopista esperant un autobús que mai arribava.

També, un d'especial, per aconseguir entrades d'una manera rocambolesca i entabanar la Irene perquè anéssim a Zeleste, quan encara era Zeleste i cada dos per tres anavem a l'A+saco.

(és el concert del dia abans a Madrid, però no n'hi ha cap del de BCN)

Amb una amiga déiem que hi ha artitstes que has de veure com a mínim una vegada en directe, però com sempre, el llistat de concerts pendents és etern.

A més, últimament hi ha la febre aquesta de les grans cues i d'esgotar les entrades en hores oi comprar entrades per internet, pendents de ser els primers per no quedar-se sense. Com caiem a les pròpies xarxes de la publicitat i del consumisme!! Fa certa ràbia, la veritat. Ma germana, després d'estar 7 hores fent cua per una entrada per un concert d'U2 es va quedar a les portes de l'FNAC (però després li va tocar a través del carnet del Barça... i vam anar les dues de gorra,...je, je, je.... només les podia recollir el pare que va ser qui les va acabar pagant....)

I hi ha concerts per tot, per ballar i cridar fins quedar-se extenuada i sense veu, passant tres dies amb les emocions viscudes, amb els records de les cançons, concerts per estar abaix cridant i saltant. Hi també hi ha concerts per escoltar, per gaudir de la música, la veu, la companyia... concerts per veure'ls des de la graderia, gaudint de la música i ballant tanquil·lament.


Hi ha un concert que se'm resisteix. Algú a qui no he vist mai en directe, que per diverses raons m'he quedat sense escoltar-lo en directe: Jorge Drexler.

Però amb tot, el concert que més m'ha arribat va ser el d'homenatge a Freddy Mercury a Wembley l'any 1992. Recordo passar tota la tarda enganxada davant la tele i recordo descobrir tot un nou món.



(manca More than words que s'enllaçava, però no les vaig trobar juntes)

Hi ha qui diu que sempre hi ha un concert que et marca (com tantes altres coses que et marquen). No sé si aquest ho va ser o si està per arribar, només sé que jo (que no sóc gaire entesa en música) m'agrada de manera especial escoltar la música en directe. Té una màgia diferent.


Pd. Aquest dissabte, concert de Marlango a Sant Cugat (amb la panxa de la Walting a punt de parir).
I avui també he vist la programació del X Festival Mil·leni, i buf... n'hi ha uns quants d'interessants.
Però és tot tan car....

pd2. els vídeos no son massa bons, però és el què he trobat..... De fet, aquest post neix perquè l'altre dia vaig trobar el vídeo del concert del Freddy Mercury i s'havia fet malbé. A sant-youtube hi ha de tot. I esclar, uns va portar als altres.
Per cert, tots els vídeos son de concerts "canyerus", però els tranquil·lets també valen.