Un estiu a la Provença

Un estiu a la Provença podria ser moltes coses, i es queda a mitges a totes. El més impactant de la peli és que a ple S.XIX, era de les telecomunicacions i consum, un noi es dediqui a substituir el seu pare malalt per anar de poblet a poblet de la Provença francesa amb la botiga ambulant.
Sembla que ja no puguin passar aquestes coses.
Aquest cap de setmana a Fonollosa, més o menys el mateix. Una única botiga en tot el poblet. Botiga que fa de “colmadu” (m’encanta la paraula “colmadu”), carnisseria, forn i al fons, de bar. I no pas un super petit, no, una mini-botiga amb les prestatgeries mig buides i mig plenes, amb els pots d’arròs per tot arreu, una única marca d’oli o ampolles de vodka de fa mil anys oblidades al prestatge de dalt.

Sovint sembla que el món giri massa despresa, i en canvi d’altres sembla que es vulgui deturar.

Pd. La peli no està mal és força tendre, però n’esperava més (més romanticisme, més emoció, més provença....). Potser no estava feta per un divendres a la nit i enVO.
Se’m resisteix Vicky, Cristina, Barcelona,... ais.....