29/10/08

Ravalejant

Boomp3.com

Tinc un tema pendent (de fet, en tinc molts). De cop i volta recordo una petita botiga de detallets amagada al cor del Raval.
Fa fred, el dia ja és curt, i encara plou.
Les Rambles no semblen les Rambles. Hi ha gent, però no es passeja. Si et descuides, algún autobús o taxi t’esquitxa del bassal d’aigua que s’ha fet devant el semàfor.
T’endises pels carrerons, la llum s’enfosqueix.
I els contrastos es fan més grans.
Mares amb els seus fills a coll o gairebé arrosegant-los per anar cap a casa. Algunes amb bicleta, d’altres fent sentir els talons i d’altres posant-se bé el mocador al cap.
Grups de pakistanís davant dels kebabs, adolescents remenant robes,. Un africà amb la mirada perduda i un petit retall de paper a la mà.
Els restaurants tancats, i el pati de la Bibliteca de Catalunya, deserta.
La plaça de Sant Agustí tenyida del sofriment diari, amb cartons per terra i uns companys del dia a dia compartint un vi de cartró, també.
Les olors de les espècies es barregen, s’amunteguen deixant aromes ben curiosos.
La Rambla buida. No hi ha terrasses, no hi ha infants jugant.
Una dona en pijama i sabatilles d’estar per casa que es perd en la foscor, un avi aguantant el paraigua com pot esperant que el gos acabi de fer la seva feina.
Els carrers es fan més petits i estrets.
Dues àvies amb els cabells ben castigats pel pas del temps, compartiexen batalletes mentre allarguen un café gelat ja gelat i es tornen a pintar els llavis de vermell per si el galan de les seves pel·lícules apareix per regalar-lis un somriure.
El noi africà torna a passar, encara més perdut que abans. Els ulls se li obren de bat a bat quan una veu des de la llunyania el crida.
Finalment arribo, i la botigueta ha desaparegut.
Però ja no plou.

pd. La cançó no sé si se li adiu massa al text, però m'ha sortit perduda per l'mp3 en aquesta versió d'una de les meves cançons preferides mentre ravalejava. Una delícia dels sentits. Em fa gràcia això de "ravalejar".

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Això dels cotxes que t'esquitxen d'aigua quan plou a mi em posa malalta... ufff

I ara què faras? On aniràs a trobar el detallet? :-)

rits ha dit...

mmm..... doncs ben bé no ho sé.... miraré per gràcia, també hi ha botiguetes del mateix estil, i sinó m'hauré d'inspirar i fer alguna cosa.

però d'altres vegades no trobar el regal que busques m'havia enfadat, aquesta vegada, ha estat el de menys.

i de fet, m'acabo d'inspirar...je, je... et mantindré informada....

Striper ha dit...

El raval tot un mon dins del mon..

jordicine ha dit...

Estic amb l'Assumpta. I em pregunto... els que ens esquitxen amb el cotxe mai van a peu??? Tan difícil és pensar en els altres. Carai! Una petó.

Assumpta ha dit...

Gràcies Jordicine :-) i és que tu ho has dit: No pensen en els altres...

francesc ha dit...

a mi tb m'agrada molt passejar per aquí... i ja ho enyoro, jejeje gràcies per la crònica :)

rits ha dit...

Striper, i tant! molta vida per descobrir!

Assumpta i Jordicine, us proposo feu campanya contra d'això... no sé com... però compteu amb el meu suport! Suposo que és que van a la seva i si, mai deuen anar a peu... em sembla que no us explciaré que una vegada anava de bonito quan em va passar una d'aquestes coses que em passen a mi,.... no em vaig fixar que davant tenia un bassal ple de fang,...i plas.... molla fins a la cara!!!

Francesc, a disposar... però ja veus que no ha canviat massa. Per sort, no trobaràs canvis radicals

òscar ha dit...

els cure són un dels grups més versionats del planeta però aquest cover de la katie melua no desmereix gens l'original. i per ravalejar va d'allò més bé!

Cesc ha dit...

No importa si té res a veure o no, per a tu hi té a veure i és el que importa, t'agrada doncs la fiques, a mi m'agrada, a més... el text, és genial, m'ha agradat molt com ho has descrit, és com si els teus ulls parlessin... molt bon escrit, llàstima que hagi desaparegut la botigueta.

P-CFACSBC2V ha dit...

Està bé, la cançó. M'han fet gràcia les àvies "seductores". Almenys no s'abandonen amb el pas del temps.

rits ha dit...

Òscar, no sabia que cover era fer una versió. Me n'alegro que et sembli bé. A mi la original m'apassiona i feia molt que no l'escoltava quan la vaig retrobar en aquesta versió.

Cesc, m'agrada que t'agradi..je,je. M'encanta fixar-me amb la gent, xò sovint vaig tan ràpid pel carrer que et perds més de la meitat de coses que poden arribar a passar. I la botigueta, em sap greu per la gent que la portava, suposo que hauran trobat una altra manera millor de treballar (espero)

p-cfasbc2v, si que fan gràcia les àvies seductores. Sempre em recorden la meva iaia amb 85 anys i pintant-se els llavis rosa fucsia. Son tan pressumides...