El tren de les 3.10

Ja fa dies que la vaig anar a veure. I com em passa de vegades (per sort, no moltes), quan vaig sortir tenia la sensació que no m’havia agradat massa. Complia amb tots els típics i tòpics de les pel·lis de l’oest i de les d’acció americanes, i de fet, mai m’han agradat les pel·lis de l’oest, però esclar, el Cristhian Bale i el seu somriure és una debilitat (què hi farem).

A més també tot el reguitzell de tòpics moralistes. El triomf del bé sobre el mal, la integritat de les persones, la justícia, la transformació del bé sobre el mal.....

Vaig sortir decebuda (si fins i tot havia trobat el Russell Crowe més guapo que el meu estimat Bale!)

Ara, al cap d’un cert temps, la recordo. I cada vegada li trobo més cosetes que la fan interessant (apart que està molt ben feta). Ja no veig tant els dos personatges com antagònics, que un representi el bé i l’altre el mal. Crec que no hi ha bons ni dolents. Son les nostres accions que ens porten a ser considerats bons o dolents, i sempre als ulls dels altres. I, alhora, son les nostres pròpies accions qui ens fan esclaus, esclaus de nosaltres mateixos. Els dos personatges en el fons, son iguals, esclaus del seu passat i intentant sobreviure; i potser diferents en la forma, un seguint el camí establert, el correcte, i l’altre no, al marge de la llei.

El bé triomfa, a les pel·lis sempre acaba triomfant. Ara ja he entès on triomfa el bé d’aquesta pel·li, però me’l guardaré, per qui no l’hagi vist.

I és que no som bons o dolents, només personetes que anem sobrevivint com podem.

Pd. El Bale de Batman,...buf!!! sense comentaris, allí si que està guapo, sobretot quan no porta el trajo negre. Per cert, la pel·li molt bé, però mai havia vist tan NY a Gottam. Si fins i tot surt l’Empire!!!!!!!!!!!!!!!! I el Jocker, realment, esplèndid!
Pd2. Un petó, Paul, gràcies pels bons moments que m’has fet passar, per la vida que has viscut i pels ullets blaus que ens han enamorat.