Boomp3.com
Tenir massa imaginació és un petit maldecap,
el caparró va a mil per hora i a tot li dones un sentit,
el sentit que li vols donar.
I per molt que sàpigues que no te n'has d'anar,
deixar que el cor et domini,
ho fas.
Però en un petit instant, t'adones de tot,
la ment es fa clara i precisa.
I tot el que penses i repenses, les voltes que li has donat,
ja no tenen sentit. Eren absurditats.
Tocar de peus a terra
i deixar de fer volar coloms.
Això si, hi ha petites realitats que no es poden deixar escapar ni perdre: la Carla, com ha canviat en un mes i mig, ja és una nineta d'ulls blaus.
11 comentaris:
Els petits sempre són realitats iamginàries... te'ls menjaries oi?
Les altres imaginacions, de vegades són reals, de vegades s'esfumen i semblen ser només pensaments, el temps dirà...
M'havia oblidat de dir, que deixar anar la imaginació és bo també :)
Si que és bo deixar anar la imaginació, ... però s'ha de tenri els peus a terra.
Espero que tinguis raó, el temps dirà (i millor deixo de pensar-hi)
Però costa deixar-hi de pensar... que complicat... jo em demano tocar de peus a terra però l'èxit és mínim, fins aviat :)
23 d'agost :-) Les teves paraules m'han fet anar a buscar la foto de la petita Carla... I tant que deu ser una nina!! :-))
La imaginació a vegades pot ser la nostra amiga i a vegades ens pot fer males passades... tenir-ne molta és bó i és dolent (¡Ostres! Estic enigmàtica avui... però és que és tal com em surt...)
Un petó molt fort!!!
A vegades fer moltes cabories i pensar que potser... No val la pena.
Ummm, m'agrada.
Cesc, per mínim que sigui, sempre serà un petit èxit. I si, espero que els somnis imaginats s'acabin complint, encara que siguin de la forma menys esperada.
Assumpta, si que és una nina. I veure-la crèixer un privilegi. Suposo que lo millor és tenir-la en la dosi exacte, però trobar aquesta dosi, costa.
Striper, si, si,...millor no tenir cabòries, que les tingui el Monti.
Jeroni, me n'alegro!
dona, la imaginació ben organitzada és un gran què! però el desordre imaginatiu, potser no tant.
I les realitats, aquestes són independents, i en un més i mig ja veus el que poden canviar.
Salut!
aquestes petites realitats fan que no enyorem deixar anar el cap.
Publica un comentari a l'entrada