Les nits comencen a ser fredes.
Els dies s’escurcen.
Els colors de la tardor es fan presents, el vent refresca i el sol t’acarona.
Definitivament, l’estiu s’ha acabat. Les rutines tornen al seu lloc.
No obstant, aquest no sé què a l’estómac continua present, ni marxar, ni estar pendent de sobreviure entre murs, frankfurts o danke shens, l’ha perdut en l’oblit.
6 comentaris:
Ja se que a tu t´encanta el fred i les fulles que cauen a la tardor. Disfruta-ho! (Jo sóc més de sol i calor!), i d´auqí res els bolets i els panellets!
I temps de mandregar sota l'escalforeta dels llançols.
a vegades sembla que l'estomac fa funcions del cor!
Ostres!!!
No entenc res... si et tinc a la meva llista de blogs preferits però d'aquest article teu no em va avisar!!!
L'acabo de veure ara!!
En fi... que a mi m'encanta la tardor... estació de promeses... :-))
M'agrada la tardor (sinònim de pluja, refredats sospitosos i xocolata amarga).
lulamy, aquest any no ens podem perdre l'excursioneta dominguera de buscar bolets!!! creus que podrem dur la Carla?
Striper,...mmm, i tant!!!!
Estrip, suposo que tot està connectat..
Assumpta, no et neguitegis, visitar els blogs es fa quan es pot, no son obligacions. A mi també m'encanta la tardor, és la meva estació preferida i m'ha agradat això d'estació de promeses!!!
Jeroni, si té els costipats, xò ens els podem agafar com un efecte secundari...què et sembla?
Publica un comentari a l'entrada