Per la setmana vinent tinc que preparar un testimoni dels 3 anys que he estat coordinadora d’infants. És el comiat formal de la responsabilitat.
Fa molt temps que li dono voltes. Molt temps enrere tenia molt clar com l’havia de redactar, però no ho vaig fer. Ara, no em surten les paraules.
Quan me’n vaig a dormir em venen mil i una maneres d’escriure el què he viscut durant aquest temps, mil i una vivències, sentiments, neguits i agraïments, però quan em poso davant l’ordinador, les paraules no em surten. Se’m fa un nus i no sé ni com començar.Explicar els meus sentiments, fer-los públics i que la gent els escolti, em costa molt. Si fins i tot, em passa en l’anonimat d’aquest blog.
4 comentaris:
tinc un secret per aquests casos...
una llibreta...
molt bonica...
petitona...
vermella...
és el meu diari sensitiu...
hi ha paraules...
frases...
idees...
escrits...
sentiments...
emocions...
i quan m'assec a l'ordinador...
l'obro i m'ajuda... molt.
un petó inspirat...
Ai!! T'entenc tan bé!! :-)
A vegades "escric" coses molt boniques (que en realitat no escric, doncs es queden a la meva ment) si intento traslladar-les al paper o a l'ordinador... ja no em queden igual...
Potser el consell de la Mar et pot ajudar... tingues sempre una llibreteta a ma per quan arribi aquest moment en que les paraules es presenten inspirades :-)
Sort!!!
Suposo que en situacions en les que has viscut tantes coses i ha format part de la teva vida, qualsevol escriu... vull dir que no és fàcil escriure sobre una cosa que és com un comiat i ha format part de la teva vida amb tanta força que causa el silenci de les teves paraules...
Gràcies Mar, agafaré la idea.
De vegades, però, em passa com a tu Assumpta i és el que dius tu Cesc, encara que les pugui escriure, quan son tan intenses, em costa molt escriure-les perquè el sentiment és tan intens que no trobo les paraules que ho descriure-ho.
Aquest cap de setmana m'he inspirat, m'han donat una manera pràctica de poder escriure (ja veurem però si sóc capaç de transmetre el sentiment)
Publica un comentari a l'entrada