1/9/08

Marxar i tornar

De tant en tant, tornen a la teva vida persones que fa molt que van desaparèixer. Per res en concret, simplement, marxen.

I quan tornen a aparèixer, fa… mandra, molta mandra.

I no sé ben bé perquè, les coses que no t’agradaven d’aquesta persona guanyen a les que t’aportava. Simplement hem canviat.

I, si a més, et sents petita, petita, petita al seu costat per tot el que ha viscut, i no passes per un moment d’eufòria, doncs és més complicat tot plegat.

I, si a més, remou un dels pocs àmbits de la vida que en aquests moments tenia estructurat i tranquil, encara fa més mandra.

No puc evitar sentir-me llunyana i alhora malament per no voler-la apropar.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs jo crec que tot queda resumit en això que dius que les coses que no t'agraden d'aquesta persona guanyen a les que t'aporta...

Tots som com som i per això ens avenim més amb uns que amb altres... les amistats néixen de manera espontànea, no s'han de forçar :-)

Petons!!

Anònim ha dit...

i és que hi ha cops on la gent et demostra coses que tu no vols sentir o tu et sents diferent, això vol dir que has madurat i saps que allò no era el que tu esperaves, diguem-ne l'amistat o el que sigui, tots fallem però tots ens defensem, una abraçada!

rits ha dit...

Suposo que teniu raó. no cal forçar res a aquestes alçades ja,... xò no només hi intervinc jo, i per tant, no sé com tractar-ho.

Tots fallem,... m'agrada,... potser sóc massa dura amb els que m'envolten perquè sóc massa dura amb mi mateixa.
Tampoc és que em fallés, perquè, de fet, no n'he esperat mai res, simplement que som diferents i hem de conviure.

Espero trobar la fórmula!

Moltes gràcies!!!

Unknown ha dit...

Ei! Ja t'ho diuen! Però no crec que t'hagis de sentir malament per això. Les persones canviem i ja està. I si al costat d'algú et sents petita, bé, te n'has d'allunyar i punt (ja sé que no sempre es pot, però si es pot)

estrip ha dit...

res dona, això no t'ha de preocupar.
Ningú és millor ni pitjor. Ni viu més ni menys, no hi ha petits ni grans. Ets tu!

Cris ha dit...

Rita! Si tot plegat se't fa "cuesta arriba", ja son ganes de patir, no?! Jo m'he aplicat la maxima de rodejar-me nomes de gent facil, i amb aixo vull dir gent que m'aporti energia positiva, que no em faci ballar el cap, que no em faci sentir petita (entenc perfectament el que dius)... gent FACIL!! Quan els mal rotllos superen les coses bones, i perdo per ser tan practica, a otra cosa mariposa!

rits ha dit...

Ja ho sé, ja... simplement de vegades m'ofusco amb coses que no mereixen perdre temps!

Gràcies!

Anònim ha dit...

Parles d´algú que jo conec directament? Ës que l´altre dia quan vem anar a veure la Carla em va passar una cosa semblant... però ja saps que la meva vena antisocial està potenciada al màxim...!